Anèmia ferropènica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaAnèmia ferropènica
modifica
Tipusanèmia per deficiència, carència alimentària, ferropènia i anèmia hipocròmica Modifica el valor a Wikidata
Especialitathematologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
ExàmensMentzer index (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10D50
CIM-9280
CIAPB80 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB6947
MedlinePlus000584 Modifica el valor a Wikidata
eMedicinemed/1188
MeSHD018798 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0162316, C0029810 i C0162316 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11758 Modifica el valor a Wikidata

L'anèmia ferropènica és una anèmia (habitualment microcítica) per dèficit de ferro. El ferro és necessari en la formació de les hematies, concretament per l'hemoglobina (la proteïna que transporta l'oxigen). L'organisme recicla el ferro: quan els glòbuls vermells moren, el ferro present tornar a la medul·la òssia (on s'ha format) per ser reutilitzat en la formació de nous glòbuls vermells.

Història natural[modifica]

Ferropènica latent[modifica]

L'anèmia ferropènica comença amb una desaparició de les reserves de ferro, això provoca que hi hagi una disminució de la siderèmia (concentració de ferro en sang) i com a conseqüència una disminució de la transferrina (proteïna que transporta el ferro). Durant aquesta etapa, no es presenta ni anèmia ni microcitosi (abundància d'hematies d'una mida més petita de la normal).

Eritropoesi ferropènica[modifica]

Es dóna una absència total del ferro molecular, produint així una disminució dels sideroblasts (síntesi de l'hemoglobina) i un agreujament de la siderèmia i de la ferritina.

Anèmia ferropènica[modifica]

En l'estat final es dóna un descens de l'hemoglobina, microcitosi, hipocromia (les hematies i per tant la sang perd el seu color vermellós degut a la perdut d'hemoglobina que és qui la dóna) i una disminució més gran de la siderèmia i la ferritina.

Causes[modifica]

L'anèmia ferropènica es pot donar per diferents motius:

Manifestacions clíniques[modifica]

  • Pal·lidesa, per reducció de l'oxihemoglobina en la pell o les membranes mucoses.
  • Augment de la fatiga, degut a la falta l'oxigen.
  • Quan l'anèmia és important, pot aparèixer dispnea.
  • Altres manifestacions:
    • Acceleració de la caiguda del cabell.
    • Ungles fràgils, seques i planes.
    • Coiloníquia
    • Glossitis amb dificultat en la deglució. (Inflamació de la llengua)
    • Ràgedes (talls a la llengua).
    • Ressecament de la pell.

Tractament[modifica]

Quan s’ha diagnosticat l’anèmia ferropènica i s’ha establert la seva causa, es procedirà a la correcció d’aquesta. Si l’anèmia és molt intensa, pot ser que es decideixi iniciar el tractament amb una transfusió de sang, tot i que no acostuma a ser necessari. En la majoria dels casos, serà suficient administrar ferro per a que la medul·la òssia es recuperi. Hi ha diferents tipus de suplements de ferro, administrats per via oral o intravenosa; tot i que habitualment, es prefereix la primera via.

Al mercat hi ha diferents preparats de ferro per ser presos per via oral. Les sals ferroses son les més barates i efectives, tot i que algunes persones les toleren malament. Altres preparats com les sals fèrriques o compostos de ferritina, s’acostumen a tolerar millor, tot i que s’absorbeixen menys. Ocasionalment pot ser convenient l'administració de ferro sacarosa (Venofer®, Feriv®, Hierro sacarosa®) per via endovenosa. Quan s’ingereix, el ferro s’absorbeix en les primeres parts de l’intestí prim.

El tractament es pot iniciar prenent la medicació amb les menjades. Ara bé, per una absorció màxima, el suplement de ferro s’ha de prendre mínim una hora abans o després de les menjades i dos hores en el cas dels antiàcids. Si la medicació es pren juntament amb vitamina C, com la que trobem al suc de taronja, augmenta l’absorció del ferro. D’altra banda, el té, el cafè, els cereals i les dietes riques en fibra poden disminuir-ne l’absorció.[2]


Tenint en compte la baixa biodisponibilitat del ferro de les salts inorgàniques, els llevats o els cereals enriquits amb ferro, poden esdevenir estratègies alternatives per pal·liar la deficiència de ferro. A més a més, aquests tractaments poden no ser tant irritants com els preparats de ferro orals. Per incrementar encara més l’absorció del ferro, i millorar el tractament, s’està estudiant l’estratègia innovadora d’expressar la ferritina en llevat.

Els complexos de ferritina, que tenen els animals i les plantes, permeten acumular, eliminar o neutralitzar l’excés de ferro cel·lular. Ara bé, els llevats no tenen aquest complexes, ja que utilitzen els vacúols per emmagatzemar el ferro sobrant. Per fer possible aquesta estratègia innovadora, s’utilitza enginyeria genètica per inserir i expressar el gen de la ferritina al llevat.[3]

Referències[modifica]

  1. «Defining Iron-Deficiency Anemia in Public Health Terms: A Time for Reflection». [Consulta: 30 juliol 2012]. Review of numbers of infections
  2. V. F. Moreira y A. López San Román. Anemia ferropénica. Tratamiento. Vol. 101. N.° 1. REVISTA ESPAÑOLA DE ENFERMEDADES DIGESTIVAS, 2009, p. 70. ISBN 1130-0108/2009/101/1/70. 
  3. de Llanos, Rosa; Martínez-Garay, Carlos Andrés; Fita-Torró, Josep; Romero, Antonia María; Martínez-Pastor, María Teresa «Soybean Ferritin Expression in Saccharomyces cerevisiae Modulates Iron Accumulation and Resistance to Elevated Iron Concentrations» (en anglès). Applied and Environmental Microbiology, 82, 10, 15-05-2016, pàg. 3052–3060. DOI: 10.1128/AEM.00305-16. ISSN: 0099-2240. PMC: PMC4959083. PMID: 26969708.