Harry Reid

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHarry Reid
Harry Reid official portrait.jpg
  Senador Senior de Estats Units
Seal of the United States Senate.svg
6 de gener de 1987 (1987-01-06) – 3 de gener de 2017 (2017-01-03)
Dades biogràfiques
Naixement Harry Mason Reid
2 de desembre de 1939
EUA Searchlight, Nevada, Estats Units
Nacionalitat EUA estatunidenc
Religió Mormón
Alma mater Southern Utah University (–1959)
Universitat George Washington (–1964)
Utah State University (–1961)
Activitat professional
Ocupació Polític, advocat, membre i City attorney
Altres dades
Partit polític Demòcrata
Cònjuge Landra Gould
Premis i reconeixements
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: SenatorReid Twitter: senatorreid
Modifica dades a Wikidata

Harry Mason Reid (nascut el 2 de desembre de 1939) és un polític estatunidenc, membre del Partit Demòcrata, senador de Nevada al Congrés dels Estats Units des de 1987-2017, líder de la majoria Demòcrata al Senat dels Estats Units des de 2007.

Reid és el mormó que ha ocupat el càrrec més alt en el govern dels Estats Units en la història d'aquest país.

Família, estudis i carrera professional[modifica]

Harry Reid va néixer el 2 de desembre de 1939 a la ciutat minera de Searchlight, Nevada.[1] El seu pare, miner de fons, va ser un alcohòlic que més tard acabaria suïcidant-se.

Diplomat com advocat a la Universitat Estatal de Utah, Harry Reid comença la seva carrera professional a Washington DC en qualitat d'oficial de la policia del Capitoli. Alhora realitza la seva carrera de dret a la Universitat George Washington, en la qual es va graduar en 1964. Obre llavors el seu gabinet d'advocats a Nevada abans de començar ràpidament una carrera política.

Reid està casat amb Landra Gould i és pare de cinc fills.

Carrera política[modifica]

De 1968 a 1970, Harry Reid és membre de l'assemblea legislativa de Nevada.

De 1970 a 1974, exerceix com a tinent governador de l'estat.

De 1977 a 1981, Reid va treballar de comissari de jocs de l'estat, un lloc molt exposat a les amenaces de totes classes. No en va, la seva dona descobriria una bomba adhesiva posada en el seu cotxe. Jack Gordon (el futur marit de La Toya Jackson) va intentar subornar un cop a Reid. Aquest autoritzar al FBI a gravar les seves converses amb Gordon per detenir un delicte de suborn per una quantitat de 12.000 dòlars.[2]

El 1982, Reid és elegit a la Cambra dels Representants dels Estats Units en la nova circumscripció de Las Vegas i la seva regió. És reelegit amb un ampli marge en 1984.

El 1986, Reid és elegit al Senat dels Estats Units, succeint al senador republicà i antic governador, Paul Laxalt.

Reid és reelegit el 1992.

El 1998, és reelegit per un estret marge (428 vots)[3] davant del republicà John Ensign (elegit el 2000 per a l'altre escó de senador).

El 1999, Reid passa a ser el vice-líder de la minoria demòcrata al Senat i el braç dret del líder d'aquesta minoria, Tom Daschle.

El 2004, Reid és reelegit una vegada més, aquesta vegada amb un marge més ampli, el 61% dels vots enfront del 35% del republicà Richard Ziser.

El 16 de novembre de 2004, Reid és elegit líder de la minoria Demòcrata al Senat dels Estats Units en el 109 º Congrés com a resultat de la derrota electoral de Tom Daschle a Dakota del Sud.

El 14 de novembre de 2006, Reid és elegit líder de la majoria Demòcrata al 110 º Congrés com a resultat de la victòria Demòcrata.

Filosofia política[modifica]

En matèria d'avortament, la posició de Reid sembla ambigua. Considerat provida (contrari a l'avortament)[4] per no haver donat suport la decisió Roe contra Wade en 2004, s'ha negat explícitament a ratificar tota llei que qüestioni el dret a l'avortament.

Dels cinc senadors mormons elegits al Senat dels Estats Units en el 109 º congrés, Reid és l'únic demòcrata.

El maig de 2005, va trucar al president George W. Bush de "perdedor" (loser) per comparació amb el seu pare:"The man's father is a wonderful human being. I think this guy is a loser."[5]

També ha proferit paraules poc agradables de Clarence Thomas,[6] de la Cort Suprema dels Estats Units, així com de Alan Greenspan, el president de la Federal Reserve.[7]

Referències[modifica]

  1. Mark Leibovich: Land of Hard Knocks, Washington Post
  2. Elsa Walsh "How a pro-gun, anti-abortion Nevadan leads the Senate’s Democrats". The New Yorker
  3. Nevada Secretary of State - 1998 US Senate Recount Results
  4. Mark Preston «From the economy to abortion, politicians speak on hot button issues». Falta indicar la publicació. CNN, 31-07-2006 [Consulta: 1 agost 2013].
  5. [Http:// / www.allheadlinenews.com/articles/2231321426 'Nevada Senator Reid Apologizes For Calling President A "Loser"'] -
  6. John Solomon i Sharon Theimer "Reid Aided Abramoff Clients, Records Show ". The Associated Press.
  7. Kevin G. Hall «Greenspan hit with unusually tough criticism». Falta indicar la publicació. The Seattle Times, 05-03-2005 [Consulta: 1 agost 2013].

Enllaços externs[modifica]