Arma de destrucció massiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Explosió nuclear.

Les armes de destrucció massiva (ADM; en anglès WMD, weapons of mass destruction) són armes dissenyades per a matar moltes persones de manera indiscriminada.

Actualment, es consideren armes de destrucció massiva les nuclears, les biològiques i les químiques. Quan l'expressió va ser encunyada el 1937, es referia més aviat als bombardejos aeris de la Luftwaffe nazi que donaven suport a l'exèrcit revoltat a la Guerra Civil Espanyola, sent el cas més tristament cèlebre el de Gernika.

Tradicionalment, el terme emprat per a referir-se conjuntament a aquesta mena d'armes era armes no convencionals. L'ús actual de l'expressió armes de destrucció massiva com a designació conjunta d'armes nuclears, biològiques i químiques va ser creat en la resolució núm. 687 del Consell de Seguretat de Nacions Unides el 1991. Aquesta resolució es refereix a l'«amenaça que totes les armes de destrucció massiva suposen per a la pau i la seguretat», i esmenta en particular les nuclears, biològiques i químiques, així com els tres tractats rellevants per a aquestes armes:

L'ús d'aquesta expressió és motiu de controvèrsia. Es va popularitzar sobretot durant la crisi de desarmament iraquià el 2002 i va servir com pretext per a la Guerra de l'Iraq, encara que finalment no es van trobar armes de destrucció massiva en poder del govern iraquià.

Per contra, els exèrcits invasors estatunidenc i britànic sí que van utilitzar durant l'atac bombes brutes d'urani empobrit.

En general, armes de destrucció massiva és un terme usat amb funció propagandística, utilitzat per a fer referència a les armes nuclears, biològiques i químiques de què suposadament disposa un enemic.

Altres armes de destrucció massiva[modifica | modifica el codi]

Malgrat el consens en els tres tipus d'armes abans esmentats, hi ha un altre tipus d'armes àmpliament condemnades per la comunitat internacional, però d'ús encara avui dia, que igualment poden eliminar a un elevat nombre de persones de manera indiscriminada. Entre aquest tipus d'altres armes estarien:

  • Mines antipersona: es compleixen les dues premisses bàsiques d'una arma de destrucció massiva: mata indiscriminadament i en gran nombre, amb l'excepció que les morts es produeixen al llarg de molts anys.
  • Bombes de dispersió: usades en bombardejos sobre les ciutats, poden ser letals per a moltíssimes persones ja que es divideixen en múltiples ogives que cauen aleatòriament destruint tot el que hi ha en una certa àrea. També estan prohibides per l'ONU.
  • Munició d'urani empobrit: l'urani empobrit, usat en la fabricació de municions per la seva alta densitat i alt punt de fusió. Malgrat el seu nivell baix de radioactivitat, en ser usat amb la suficient freqüència sobre una zona de conflicte amb abundant població civil pot provocar a curt i mitjà termini un increment substancial dels casos de càncer i malformacions congènites. S'han documentat casos a Kosovo i Sèrbia, i sobretot a l'Iraq on l'exèrcit americà les va usar intensament. Els projectils d'urani empobrit, en impactar, alliberen i polvoritzen la seva càrrega radioactiva pel que els pot considerar com bombes brutes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arma de destrucció massiva