Tractat de No Proliferació Nuclear
NPT, TNP i 核拡散防止条約  | ||||
| ||||
| ||||
| Nom en la llengua original | (en) Treaty on the Non-Proliferation of Nuclear Weapons (ru) Договор о нераспространении ядерного оружия (fr) Traité sur la non-prolifération des armes nucléaires (zh) 不扩散核武器条约 | |||
|---|---|---|---|---|
| Identificador de llei o regulació | 昭和51年条約第6号 | |||
| Tipus | tractat internacional | |||
| Data | 1r juliol 1968 | |||
| Entrada en vigor | 5 març 1970 | |||
| Lloc | Washington DC Moscou (Rússia) Londres | |||
| Estat | Ciutat del Vaticà i Alemanya | |||
| Nombre de participants | 191 | |||
| Dipositari | Govern de la Unió Soviètica, Govern del Regne Unit, Govern Federal dels Estats Units i Govern de Rússia | |||
| Llengua original | anglès, rus, francès, castellà, xinès clàssic i xinès | |||
| Condició | Ratificació per part de la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units i altres 40 estats. | |||
| Obra a | un.org… | |||
| Lloc web | un.org… | |||
El tractat sobre la no proliferació d'armes nuclears és un tractat internacional que té com a objectiu reduir l'ús d'armament nuclear al món i els riscos que comporta. Es basa en tres pilars fonamentals, que són la no proliferació d'armament nuclear, el desarmament nuclear i l'ús pacífic de l'energia nuclear. Va ser redactat i signat l'any 1968 i va entrar en vigor el 5 de març de 1970, quan el van ratificar quaranta-tres països. Actualment 189 estats formen part del tractat. L'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) és l'entitat encarregada de vetllar perquè s'apliqui.
Aquest tractat considera dues categories d'Estat diferents: els que tenen permès el desenvolupament, comerç i possessió d'armes nuclears i els que no. Al primer grup només hi pertanyen cinc països; els tres depositaris, que ho són des que van signar en 1968, (Estats Units, Regne Unit i l'antiga Unió Soviètica, actualment és Rússia qui té aquest dret), i des de 1992 també França i Xina. Aquests països són també els únics membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquests privilegis els justifiquen pel fet de ser els únics que havien fet assajos de bombes nuclears abans de 1967.
El Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques, conegut com Nou START i firmado en 2010 en Praga per Rusia i EEUU, fou un acord per prevenir una guerra nuclear catastròfica. Fou signat per Barack Obama i Dmitry Medvedev.
Des del seu naixement, només un país s'ha retirat d'aquest tractat, va ser Corea del Nord en 2003.
Les dues potències tenen 5.459 (Rusia) i 5.177 (EEUU) caps nuclears, respectivament, aproximadament el 87 % del total mundial, però sis cops menys que abans de la firma del primer START en juliol de 1991.
El febrer de 2026 el Nou START s'ha extingit i posa el mon en una situació d'incertesa i perill de proliferació descontrolat, a més de no poder controlar els míssils supersònics indetectables, el torpede submarí autònom intercontinental i els míssils de creuer armats amb energia nuclear.
A l'abril-maig 2026 es celebrarà a Nova York la Revisió del Tractat de No Proliferació d'armes nuclears i com els estats apliquen el tractat en els darrers i propers anys per estar prorrogat indefinidament des de 1995.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Text del tractat a Viquitexts (anglès)
