Sarín
| Substància química |
compost químic i organophosphorus ester  |
|---|---|
| Massa molecular | 140,04 uma |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₁₀FO₂P |
 | |
| SMILES canònic |
Model 2D CC(C)OP(=O)(C)F |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,0943 g/cm³ |
| Punt de fusió | -56 °C |
| Punt d'ebullició | 151,5 °C |
 1
4
0
| |
| Altres dades | |
| incolor i inodor | |
 | |
El gas sarín, amb el seu codi militar GB, és un compost organofosforat quiral amb la fórmula (CH3)2CHO]CH3P(O)F o (2-(Fluor-metilfosforil) oxipropà) i un agent nerviós extremament tòxic.[1]
És un líquid incolor, inodor, usat com arma química per la seva extrema potència com a agent nerviós. Ha estat classificat com arma de destrucció massiva per la Resolució 687 de l'ONU.[2][3] La producció i emmagatzematge està prohibida per la Chemical Weapons Convention de 1993.
El sarín es va descobrir el 1938 a Wuppertal-Elberfeld a Alemanya per científics de la companyia química IG Farben quan tractaven de crear millors plaguicides. És el més tòxic de quatre agents nerviosos fets a Alemanya. El sarín va rebre el nom fet amb lletres dels cognoms dels seus descobridors: Gerhard Schrader, Otto Ambros, Gerhard Ritter i Van der Linde.[4] Fou emprat en els atacs terroristes al metro de Tòquio perpetrats per la secta religiosa Aum Shinrikyō[1] i possiblement va ser usada a la Guerra civil siriana de 2013 i durant la guerra Iran-Iraq, l'any 1988.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «gas sarín». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sarin (GB)». Emergency Response Safety and Health Database. National Institute for Occupational Safety and Health.
- ↑ Borenstein, Seth «Chemical Weapons in Syria: What You Should Know About Nerve Agents Like Sarin». Time magazine/AP, 27-08-2013 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ Evans, Richard J. The Third Reich at War, 1939-1945. Penguin, 2008, p. 669. ISBN 978-1-59420-206-3.
- ↑ Harris, Shane; Aid, Matthew M. «Exclusive: CIA Files Prove America Helped Saddam as He Gassed Iran». Foreign Policy (revista), 26-08-2013.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarín |
