Sarín
| Substància química | compost químic, organophosphorus ester (en)  , neurotoxina i classe d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 140,04 Da |
| Rol | agent de guerra química i anticolinesteràsic |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₁₀FO₂P |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,0943 g/cm³ |
| Punt de fusió | −56 °C |
| Punt d'ebullició | 151,5 °C |
| Perill | |
| Dosi letal mediana | 0,283 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intraperitoneal) |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| incolor i inodor | |
El gas sarín, amb el seu codi militar GB, és un compost organofosforat quiral amb la fórmula (CH₃)₂CHO]CH₃P(O)F o (2-(Fluor-metilfosforil) oxipropà) i un agent nerviós extremament tòxic.[1]
És un líquid incolor, inodor, usat com arma química per la seva extrema potència com a agent nerviós. Ha estat classificat com arma de destrucció massiva per la Resolució 687 de l'ONU.[2][3] La producció i emmagatzematge està prohibida per la Chemical Weapons Convention de 1993.
El sarín es va descobrir el 1938 a Wuppertal-Elberfeld a Alemanya per científics de la companyia química IG Farben quan tractaven de crear millors plaguicides. És el més tòxic de quatre agents nerviosos fets a Alemanya. El sarín va rebre el nom fet amb lletres dels cognoms dels seus descobridors: Gerhard Schrader, Otto Ambros, Gerhard Ritter i Van der Linde.[4] Fou emprat en els atacs terroristes al metro de Tòquio perpetrats per la secta religiosa Aum Shinrikyō[1] i possiblement va ser usada a la Guerra civil siriana de 2013 i durant la guerra Iran-Iraq, l'any 1988.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «gas sarín». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sarin (GB)». Emergency Response Safety and Health Database. National Institute for Occupational Safety and Health.
- ↑ Borenstein, Seth «Chemical Weapons in Syria: What You Should Know About Nerve Agents Like Sarin». Time magazine/AP, 27-08-2013 [Consulta: 29 agost 2013]. Arxivat 2013-08-30 a Wayback Machine.
- ↑ Evans, Richard J. The Third Reich at War, 1939-1945. Penguin, 2008, p. 669. ISBN 978-1-59420-206-3.
- ↑ Harris, Shane; Aid, Matthew M. «Exclusive: CIA Files Prove America Helped Saddam as He Gassed Iran». Foreign Policy (revista), 26-08-2013. Arxivat de l'original el 2013-08-26 [Consulta: 1r setembre 2013]. Arxivat 2013-08-26 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarín |