John Quincy Adams

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Quincy Adams
John Quincy Adams

Mandat
4 de març de 1825 – 4 de març de 1829
Vicepresident(s)   John C. Calhoun
Precedit per James Monroe
Succeït per Andrew Jackson

Naixement 11 de juliol de 1767
Imperi britànic Braintree, Massachusetts (Amèrica britànica)
Mort 23 de febrer de 1848 (80 anys)
Washington, D.C. Washington D.C. (Estats Units)
Partit polític Federalista
Demòcrata-Republicà
Nacional-Republicà
Anti-Maçònic
Whig
Parella Louisa Catherine Johnson
Professió Advocat
Religió Unitarista
Signatura John Quincy Adams signature.png

John Quincy Adams (Braintree, actualment Quincy, Massachusetts 1767 - Washington DC 1848), fou president dels Estats Units del 1825 al 1829.

Era fill del president John Adams. Es graduà en lleis el 1790, s'especialitzà en la carrera diplomàtica i fou ambaixador a l'Haia i a Berlín fins al 1800, senador (1803-08) i ambaixador a Sant Petersburg (1809-11) i a Londres (1815-17). El president James Monroe el nomenà secretari d'estat (1817-25) i esdevingué el teòric de la seva famosa doctrina internacional (doctrina Monroe, sota el lema Amèrica per als americans).

L'adquisició de Florida pel Tractat Adams-Onís amb Espanya (1819) i de Louisiana i ensems el reconeixement de la independència de les antigues colònies espanyoles (aconseguida el 1822) foren els fruits del seu intransigent panamericanisme. El Democratic Party el portà a la presidència dels EUA del 1825 al 1829. Durant tota la seva gestió política fou un decidit abolicionista partidari del retorn dels afroamericans cap a l'Àfrica. El senat se li oposà, i ell es retirà a les seves terres el 1829, bé que del 1831 fins a la seva mort ocupà sempre un lloc a la cambra de representants.

Àrees protegides[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. NPS: Adams



Precedit per:
James Monroe (DR)
President dels Estats Units
President dels Estats Units

4 de març de 1825 - 4 de març de 1829
Succeït per:
Andrew Jackson (D)