Christine Lagarde

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaChristine Lagarde
Lagarde, Christine (official portrait 2011).jpg
Christine Lagarde (2011)
Biografia
Naixement 1r gener 1956 (63 anys)
9è districte de París (França)
  President del Banc Central Europeu 

1r novembre 2019 –
← Mario Draghi
  Directora-gerent del Fons Monetari Internacional 

5 juliol 2011 – 12 setembre 2019
  Ministra d'Economia, Finances i Indústria de França 

14 novembre 2010 – 29 juny 2011
← Christine LagardeFrançois Baroin →
  Membre de la junta Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença

2010 –
  Ministra d'Economia, Finances i Indústria de França 

18 juny 2007 – 14 novembre 2010
← Jean-Louis BorlooChristine Lagarde →

  Ministra d'Agricultura i Pesca 

18 maig 2007 – 18 juny 2007
← Dominique BussereauMichel Barnier →

  Presidenta Baker McKenzie

octubre 1999 –
  Becària 

Dades personals
Formació Universitat de París Nanterre . anglès, dret
Universitat de París
Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença . màster
Holton-Arms School
Institut d'Estudis Polítics de París
Activitat
Ocupació Economista, advocada, diplomàtica, política, nedadora sincronitzada i banquera
Ocupador Baker McKenzie (1981–2005)
Partit Unió per a un Moviment Popular
Esport natació sincronitzada
natació
Signatura

IMDB: nm1756660 Twitter: lagarde
Modifica les dades a Wikidata

Christine Madeleine Odette Lagarde (París, 1 de gener de 1956) és una política i advocada francesa, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) des del 5 de juliol de 2011. Anteriorment va ser ministra d'Afers Econòmics, Finances i Indústria, ministra d'Agricultura i Pesca i ministra de Comerç en el governs de Dominique de Villepin i Nicolas Sarkozy. Lagarde és la primera dona a convertir-se en ministra d'Afers Econòmics d'una economia del G-8.

Una destacada advocada, Lagarde va fer història com la primera dona presidenta de la firma internacional d'advocats Baker & McKenzie que assessora grans empreses. El 16 de novembre de 2009, el «Financial Times» la va classificar com la millor ministra de finances de l'Eurozona per la seva actuació d'acord amb les polítiques econòmiques que defensa aquest diari.[1]

El 2009, Lagarde va ser classificada com la 17a dona més poderosa del món per la revista Forbes.[2]

El 25 de maig de 2011, Christine Lagarde va anunciar oficialment la seva candidatura com a cap del Fons Monetari Internacional (FMI) per a reemplaçar Dominique Strauss-Kahn, que va renunciar després de ser acusat d'intentar violar una empleada d'hotel de Nova York. Ella seria la primera dona a dirigir l'FMI.[3]

Durant el seu mandat el FMI destacà per la seva gestió política del deute, dictant, conjuntament amb el Banc Central Europeu dures mesures d'austeritat, retallades socials, privatitzacions, desmantellament de serveis públics i de pensions a països com Grècia, al mateix temps que sorgien informacions de les seves irregularitats fiscals. El desembre de 2016 fou condemnada per arbitrar de forma fraudulenta en favor de l'empresari Bernard Tapie, amic de Sarkozy, afavorint-lo amb desviament de fons públics. La justícia francesa, tanmateix, l'alliberà de la pena per la seva condició "figura política internacional" durant la crisi econòmica mundial.[4]

Lagarde, directora del FMI[modifica]

El 28 de juny, Lagarde va ser elegida com nova directora gerent del Fons Monetari Internacional.[5]

El 25 de maig de 2012, va declarar durant una entrevista al diari britànic The Guardian que "els grecs haurien de començar a ajudar-se mútuament i col·lectiva pagant tots els seus impostos" establint a més una comparança amb la situació dels infants a Níger. Es desfermà aleshores una polèmica considerable als mitjans de comunicació a Grècia i en altres països europeus. Alhora rebé més de 18.000 missatges irats a la seva pàgina de Facebook.[6] Més endavant es féu públic que Lagarde, com a directora general del FMI es beneficia d'un estatus fiscal de funcionària internacional que li permet de no haver de pagar impostos sobre el seu salari de 380.989 euros anuals.[7] · [8] · [9]

Referències[modifica]

  1. «Lagarde confirma la seva candidatura a l'FMI». emporda.info. [Consulta: 27 maig 2011].
  2. « The 100 Most Powerful Women », forbes.com. (anglès)
  3. «Christine Lagarde confirma que opta a dirigir l’FMI». eldebat.cat, 25-05-2011. [Consulta: 27 maig 2011].
  4. «Lagarde, culpable de desviament de fons públics, però sense pena ni sanció» (en català). Canal 324, 19-12-2016. [Consulta: 20 novembre 2017].
  5. «Christine Lagarde, nova cap del Fons Monetari Internacional». VilaWeb, 29-06-2011. [Consulta: 29 juny 2011].
  6. Article a Vilaweb del 25 de maig de 2012
  7. (anglès) It's payback time: don't expect sympathy – Lagarde to Greeks Al web guardian.co.uk
  8. Christine Lagarde, elle non plus, ne paie pas d'impôts ! Sur le site letelegramme.com
  9. Exoneració d'impostos sobre el salari anual de 380.989 euros de Christine Lagarde ak FMI al web francès toutsurlesimpots.com

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christine Lagarde Modifica l'enllaç a Wikidata