Martinet de nit comú
| Nycticorax nycticorax | |
|---|---|
 | |
 | |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| IUCN | 22697211 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae |
| Gènere | Nycticorax |
| Espècie | Nycticorax nycticorax (Linnaeus, 1758) |
|
| |
| Distribució | |
 | |
 | |
_I_IMG_7687.jpg)
El martinet de nit, martinet o orval (Nycticorax nycticorax) és una ardèida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars. El nom comú d'aquest ocell (martinet de nit) es fa extensiu a l'altra espècie del seu gènere, i als propers gèneres Nyctanassa i Gorsachius.
Nom vernacle al Delta del Llobregat: Martinet negre[1]
Descripció[modifica]
- És un ocell de port rodanxó i de potes relativament curtes.
- Presenta el dors i el pili negres, les ales predominantment grises i el coll i el ventre blancs.
- A l'estiu presenta una característica trossa blanca penjant.
Hàbitat[modifica]
Es troba a les zones humides o bé en extensions d'aigües estancades o corrents. Li agrada molt posar-se en els arbres, bé que també aprofita els canyissars.
És típic veure els seus nius en els boscos de ribera.
Costums[modifica]
És un ocell estival i nidificant que arriba als Països Catalans als mesos de març i abril.
Es pot observar en època de cria al Delta de l'Ebre, als Aiguamolls de l'Empordà i a l'Albufera de València. També és habitual veure'l com a migrant, i a l'hivern se'n poden trobar alguns.[2]
Reproducció[modifica]
La data d'inici de l'estació reproductora és variable segons les localitats on s'assenta la colònia: tractant-se, com es tracta, d'animals que nidifiquen en colònies molte vegades mixtes, i que comparteixen amb altres espècies d'ardèids, la construcció dels nius i les postes oscil·la entre els mesos d'abril i juny.
El volum de la posta va de 2 a 7 ous per niu. Els ous són postos en intervals de dos dies cada un.
Referències[modifica]
- ↑ Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat (en català). 1995. Barcelona: Lynx Editorial, p. 173. ISBN 84-87334-16-4.
- ↑ ICO. «Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)». SIOC: Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya.
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 83. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
