Martinet de nit

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMartinet de nit
Nycticorax nycticorax
Black-crowned Night Heron RWD7.jpg
Nycticorax nycticorax 000.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Pelecaniformes
Família Ardeidae
Gènere Nycticorax
Espècie Nycticorax nycticorax
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Nycticorax nycticorax map.svg
Modifica dades a Wikidata
Exemplar immadur de l'Índia

El martinet de nit, martinet o orval (Nycticorax nycticorax) és una ardeida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars. El nom comú d'aquest ocell (martinet de nit) es fa extensiu a l'altra espècie del seu gènere, i als propers gèneres Nyctanassa i Gorsachius.

Nom vernacle al Delta del Llobregat: Martinet negre[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • És un ocell de port rodanxó i de potes relativament curtes.
  • Presenta el dors i el pili negres, les ales predominantment grises i el coll i el ventre blancs.
  • A l'estiu presenta una característica trossa blanca penjant.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba a les zones humides o bé en extensions d'aigües estancades o corrents. Li agrada molt posar-se en els arbres, bé que també aprofita els canyissars.

És típic veure els seus nius en els boscos de ribera.

Costums[modifica | modifica el codi]

És un ocell estival i nidificant que arriba als Països Catalans als mesos de març i abril.

Es pot observar en època de cria al Delta de l'Ebre, als Aiguamolls de l'Empordà i a l'Albufera de València. També és habitual veure'l com a migrant, i a l'hivern se'n poden trobar alguns.[2]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nycticorax nycticorax

La data d'inici de l'estació reproductora és variable segons les localitats on s'assenta la colònia: tractant-se, com es tracta, d'animals que nidifiquen en colònies molte vegades mixtes, i que comparteixen amb altres espècies d'ardeids, la construcció dels nius i les postes oscil·la entre els mesos d'abril i juny.

El volum de la posta va de 2 a 7 ous per niu. Els ous són postos en intervals de dos dies cada un.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gutiérrez, Ricard; Esteban, Pau; Santaeufemia, F. Xavier. Els Ocells del Delta del Llobregat (en català). 1995. Barcelona: Lynx Editorial, p. 173. ISBN 84-87334-16-4. 
  2. ICO. «Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)». SIOC: Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya.
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 83. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]