Conques Internes de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Conques hidrogràfiques de Catalunya

Les Conques Internes de Catalunya agrupen el vessant oriental de la xarxa hidrogràfica de Catalunya, caracteritzat per incloure els rius que neixen a Catalunya i que finalitzen el recorregut a la Mediterrània, sense desembocar en cap llera intercomunitària.

Inclou les conques dels rius Llobregat, Ter, Muga, Daró, Fluvià, Francolí, Foix, Besòs, Gaià, Tordera i Riudecanyes, així com la totalitat de les rieres costaneres compreses entre la frontera amb França i el desguàs del riu de la Sénia. Exceptua la totalitat de la conca hidrogràfica de l'Ebre i també les dels Sénia i Garona.

Aquestes conques ocupen una superfície de 16.600 km2, xifra que representa el 52% del territori autonòmic. Inclouen 634 municipis i el seu conjunt està dividit en 28 unitats hidrològiques, conques, subconques o conjunt de les conques petites. Constitueixen el Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya, són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya i la seva gestió està encomanada a l'Agència Catalana de l'Aigua.

El pla hidrològic de les conques internes de Catalunya de 1999 aplica una quàdruple divisió:

  • Sistema Nord (tres subsistemes: Muga-Fluvià, Ter i Tordera)
  • Sistema Centre (quatre subsistemes: Besòs-Maresme, Llobregat, Anoia, Garraf-Foix)
  • Sistema Sud
  • Sistema Baix Ebre-Montsià

Els rius i rieres de les conques internes estan telecontrolats per l'Agència Catalana de l'Aigua a través de les estacions d'aforament.

Enllaços externs[modifica]