Llegenda àuria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La història de sant Jordi i el drac és una de les històries de sants que es conserva en la Llegenda àuria.

La Llegenda àuria (Llatí: Legenda Aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana. La seva recopilació sembla que fou al voltant del 1260.

Difusió[modifica | modifica el codi]

Aquesta obra va tenir des de la seva redacció, cap al 1261-1266, un èxit considerable. Va esdevenir, amb la Bíblia, l'obra més llegida, més copiada i sobretot més «augmentada». De fet, durant els segles XIV i XV, no és estrany trobar còpies que contenen més de 400 històries en relació a les 180 originals. S'estima que hi ha més de 1.000 manuscrits, dels més senzills als que contenen miniatures, i n'existeixen edicions en els principals idiomes europeus. El manuscrit més antic conservat és del 1282 i es conserva a la Staatsbibliothek de Munic. La traducció catalana conservada més antiga és del segle XIII (Vides de sants rosselloneses, a la Biblioteca Nacional de França, a París). La invenció de la impremta l'any 1450 va augmentar encara més la difusió d'aquest llibre, que va portar arreu d'Europa, entre d'altres, la llegenda de sant Jordi.[1]

Els relats hagiogràfics de la Llegenda àuria constitueixen una de les fonts principals per al coneixement de la iconografia dels sants i són molt utilitzats en l'àmbit de la història de l'art.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Casas Codinach, Sònia «Qui era Sant Jordi». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, pàg. 13. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llegenda àuria Modifica l'enllaç a Wikidata