Llegenda àuria

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreLlegenda àuria
Umbria, jacopo da varazze, leggenda aurea, 1290 ca. 01.jpg
Tipus obra escrita
Fitxa tècnica
Autor Iacopo da Varazze
Llengua llatí
Publicació 1298 (Gregorià)
Detalls de l'obra
Gènere hagiografia
Modifica les dades a Wikidata

La Llegenda àuria (llatí: Legenda Aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum, això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana. La seva recopilació sembla que fou al voltant del 1260.

Difusió[modifica]

Legenda Aurea, 1499

Aquesta obra va tenir des de la seva redacció, cap al 1261-1266, un èxit considerable. Va esdevenir, amb la Bíblia, l'obra més llegida, més copiada i sobretot més «augmentada». De fet, durant els segles XIV i XV, no és estrany trobar còpies que contenen més de 400 històries en relació amb les 180 originals. S'estima que n'hi ha més de 1.000 manuscrits, dels més senzills als que contenen miniatures, i n'existeixen edicions en els principals idiomes europeus. El manuscrit més antic conservat n'és del 1282 i es conserva a la Staatsbibliothek de Munic. La traducció catalana conservada més antiga n'és del segle XIII (Vides de sants rosselloneses, a la Biblioteca Nacional de França, a París). La invenció de la impremta l'any 1450 va augmentar encara més la difusió d'aquest llibre, que va portar arreu d'Europa, entre d'altres, la llegenda de sant Jordi.[1]

Els relats hagiogràfics de la Llegenda àuria constitueixen una de les fonts principals per al coneixement de la iconografia dels sants i són molt utilitzats en l'àmbit de la història de l'art.

Referències[modifica]

  1. Casas Codinach, Sònia «Qui era Sant Jordi». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, pàg. 13. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llegenda àuria Modifica l'enllaç a Wikidata