Comentari a l'Apocalipsi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreComentari a l'Apocalipsi
B Valladolid 93.jpg
Tipus obra literària
Autor Beat de Liébana
Llengua llatí
Modifica dades a Wikidata

El Comentari a l'Apocalipsi o Commentarium in Apocalypsin és la principal obra de Beat de Liébana, la qual dedicà a Eteri d'Osma, un altre religiós que es va refugiar a la vila de Liébana fugint de la invasió àrab. L'obra, molt popular durant els segles VIII-XI, al tombant del canvi de mil·lenni, fou molt copiada, especialment als regnes hispànics i el sud de França, i generà una de les més famoses col·leccions de manuscrits anomenats beatus.[1]

Del Comentari se suposa que se'n feren diverses redaccions. El càlcul de les edats del món en el llibre IV fa sospitar-ho. La primera redacció deu ser de l'any 776 i la segona del 786, en plena controvèrsia adopcionista. En aquesta hi deu haver un afegit de textos aliens al comentari, la modificació de la cronologia i la dedicatòria a Eteri. En aquesta versió pretén fer front a la crisi per la qual passava l'Església en aquells moments i intenta demostrar que està en possessió de la tradició sobre l'arribada i predicació de l'Apòstol Jaume el Major a Espanya. Per això es basa en el Breviari dels Apòstols. Aquests Comentaris contenen també un dels més antics mapamundis del món cristià.

Autor[modifica | modifica el codi]

L'atribució de l'obra a Beat es considera certa, malgrat no tenim cap testimoni directe que el seu autor sigui ell. La seva autoria es basa fonamentalment en la dedicatòria i en la suposició generalitzada que en aquesta època i en aquesta part de la cristiandat només podia compondre-la l'autor de l'Apologeticum, obra amb la qual té coincidències textuals.

Finalitat de l'obra[modifica | modifica el codi]

Amb la seva explicació de l'Apocalipsi, Beat pretenia preparar als creients per la fi del món, que havia de sobrevenir, segons els seus càlculs, al final del sisè mil·lenni, concretament l'any 800 de la nostra era. Malgrat tot, Beat mantenia una certa cautela i afirmava que els homes "desconeixem si s'escurçaran" els anys que restaven per l'abrivada del mil·lenni. La figura de l'Anticrist, entesa com tot aquell que no reconeix a Crist, ressegueix el "Comentari" quasi com a fil conductor i a ell se li dediquen pàgines senceres: al seu número, al seu nom, al seu paper en el final dels temps.

Còpies[modifica | modifica el codi]

Beatus d'Urgell, f°82v L'Arca de Noè

S'anomenen Beatus als manuscrits dels segles X i segle XI, amb gran quantitat d'il·lustracions, a on es copià el comentari a l'Apocalipsi de Sant Joan de Beat de Liébana.

Se'n conserven trenta-una còpies, agrupades en diferents famílies, en funció de l'original que ha servit de base per a cada còpia. La majoria procedeixen de scriptoria de monestirs castellans, tot i que hi ha de copiats en tallers catalans, francesos i italians. D'alguns només en queden alguns fulls i fragments.

Cal destacar-ne:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.31. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 7 novembre 2014]. 
  2. Museum, The Morgan Library &. «Commentary - Medieval & Renaissance Manuscripts Online - The Morgan Library & Museum» (en en). ica.themorgan.org. [Consulta: 18 gener 2017].
  3. Beatus; Isidore; Jerome; Maius; Lahey, Marguerite Duprez. Commentary on the Apocalypse (MS M.644), 0940. 
  4. Beatus de Girona

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comentari a l'Apocalipsi Modifica l'enllaç a Wikidata