Beat de Liébana

De Viquipèdia
Per a altres significats, vegeu «Beat (desambiguació)».
Infotaula de personasant Beat de Liébana
B Valladolid 93.jpg
Beat de la Universitat de Valladolid del segle x.
Nom original(es) Beato de Liébana Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementBeatus
730 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Liébana Modifica el valor a Wikidata
Mort798 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Santo Toribio de Liébana Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Toribio de Liébana 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo, sacerdot Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins
religiós i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Pelegrinatgemonestir de Santo Toribio de Liébana
Festivitat19 de febrer

Beat de Liébana, (ca. 735-798), també anomenat Sant Beatus (està inscrit en el santoral catòlic, i la seva festa se celebra el 19 de febrer), fou un monjo del Monestir de San Martín de Turieno, actualment de Santo Toribio de Liébana, a la comarca de Liébana, a prop dels Pics d'Europa.[1]

Vida[modifica]

Se'n sap molt poc de la seva vida. Calculant la data de la seva obra, s'estima que va néixer cap al 735. Ingressà com a monjo a San Martín de Turieno, on desenvolupà la seva obra escrita, en la qual mantingué una llarga polèmica contra Elipand de Toledo, entorn de l'adopcionisme. Va ser conseller del rei Sil d'Astúries i confessor de la reina Adossenda d'Astúries.

Obra[modifica]

Possibles obres seves:

  • O Dei Verbum, himne de la litúrgia mossàrab, on per primer cop es presenta Sant Jaume el Major com a apòstol de la península Ibèrica.[4]
  • Liber Homiliarum es conserva en un manuscrit fragmentari del segle x (a Santillana del Mar). Són homilies per les lectures de la missa o l'ofici de matines, d'acord amb el calendari mossàrab.[5]

L'Apocalipsi de Joan[modifica]

Després de l'any 711, amb l'ocupació per part de l'islam de bona part de la Península ibèrica, els cristians no poden practicar el seu culte de dia; campanes i processons estan prohibides; moltes esglésies i monestirs visigòtics són destruïts i les persecucions són sovint sanguinàries.[6]

L'Apocalipsi es presenta com el llibre de la resistència cristiana. Els grans símbols agafen un nou sentit. La bèstia, que designava a l'Imperi romà, es converteix en l'emirat: Babilònia no és ja Roma, sinó Còrdova.[7]

L'Apocalipsi, que s'havia interpretat com una profecia del final de les persecucions romanes, es converteix en l'anunci de la Reconquesta. És una promesa d'entrega i càstig i el llibre acaba per adquirir, en la península ocupada, més importància que els Evangelis.[8]

Els arrians es negaven a considerar l'Apocalipsi com un llibre revelat, i perquè se centra en la divinitat del Crist, es converteix, a partir del segle viii, en el text dels cristians que resistien. És aleshores una obra de combat, verdadera arma teològica, contra tots els que no veien en Crist a una persona divina en el mateix concepte que Déu Pare. El clergat d'Astúries referma la prescripció del IV Concili de Toledo (633): sota pena d'excomunió, "l'Apocalipsi ha de considerar-se com un llibre canònic; es llegirà en la Missa entre la Pasqua i Pentecosta ".[9]

Beatus[modifica]

Article principal: Beatus
Beatus d'Urgell, f°82v L'Arca de Noè

S'anomenen Beatus o beats els manuscrits dels segles x i segle xi, il·lustrats, on es copia l'obra de Beat al llibre de l'Apocalipsi i del Llibre de Daniel per Sant Jeroni.[10] Molt popular durant els segles IX-XI, els trenta-un còdexs conservats de beats formen una de les col·leccions més importants de la miniatura mossàrab.

Referències[modifica]

  1. «Beat de Liébana». Gran Enciclopèdica Catalana, 11-04-2011. [Consulta: 3 abril 2022].
  2. González Jiménez, Manuel «Beato de Liébana, profeta del milenio». Boletín de la Real academia Sevillana de Buenas Letras: Minervae Baeticae, 37, 2009, pàg. 128. ISSN: 0214-4395.
  3. Rivera Recio, Juan Francisco. El adopcionismo en España, siglo VIII: historia y doctrina (en castellà). I.T. San Ildefonso, 1980, p. x. ISBN 978-84-300-3190-0. 
  4. Andrés Sanz, María Adelaida; Codoñer Merino, Carmen. La Hispania visigótica y mozárabe: dos épocas en su literatura (en castellà). Universidad de Salamanca, 2010, p. 232. ISBN 978-84-7800-172-9. 
  5. ; González Echegaray, Joaquín; Campo Hernández, Alberto del; Freeman, Leslie G.; Soto, José Luis Casado Obras completas y complementarias de Beato de Liébana. II: Documentos de su entorno histórico y literario (en castellà). Biblioteca de Autores Cristianos, 2004, p. 7. ISBN 978-84-7914-750-1. 
  6. Garrido Ramos, Beatriz «Beato de Liébana y los comentarios al Apocalipsis de San Juan.». Historias del Orbis Terrarum, Extra 7, 2014, pàg. 50–76. ISSN: 0718-7246.
  7. Juaristi, Jon; Alonso, Juan Ignacio. El canon español: El legado de la cultura española a la civilización (en castellà). La Esfera de los Libros, 2022-01-26. ISBN 978-84-1384-281-3. 
  8. Garcia Fitz, Francisco; Novoa Portela, Feliciano. Cruzados en la Reconquista (en castellà). Marcial Pons Historia, 2015-11-02. ISBN 978-84-15963-47-9. 
  9. Orlandis Rovira, José «Problemas canónicos en torno a la conversión de los visigodos al catolicismo». Anuario de historia del derecho español, 32, 1962, pàg. 301–322. ISSN: 0304-4319.
  10. Bassegoda i Nonell, Joan «El beato de Liébana.». RA: revista de arquitectura, 2, 1998, pàg. 40. ISSN: 1138-5596.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beat de Liébana