Adosinda

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Adossenda d'Astúries)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdosinda
Queen Adosinda.jpg
modifica
Biografia
Naixement728 modifica
MortDesprés de 785 modifica
Pravia modifica
Lloc d'enterramentEsglésia de San Juan Apóstol y Evangelista modifica
Activitat
OcupacióConsort modifica
Altres
TítolReina consort modifica
FamíliaDinastia asturlleonesa modifica
CònjugeSilo modifica
ParesAlfons I d'Astúries modificaErmessenda d'Astúries modifica
GermansFruela I d'Astúries, Mauregat d'Astúries i Vimarano (en) Tradueix modifica

Adosinda (? - després de 785). Reina consort d'Astúries pel seu matrimoni amb el rei Silo d'Astúries.

Va ser filla d'Alfons I el Catòlic, rei d'Astúries, i de la reina Ermessenda, i germanastra del rei Mauregat d'Astúries

Biografia[modifica]

Va ser filla d'Alfons I el Catòlic, rei d'Astúries, i de la reina Ermessenda. Per part paterna era néta del duc Pere de Cantàbria, i, per part materna, del rei Pelai I i de la seva esposa, Gaudiosa. Va ser germana del rei Fruela I d'Astúries i, després de l'assassinat d'aquest últim, Adosinda, tement per la vida del seu nebot Alfons, fill del seu germà mort, el va enviar al Monestir de Sant Julià de Samos, a Lugo, amb la fi de proporcionar-li protecció i formació cultural.

Després de l'assassinat del seu germà, ella va romandre a la Cort asturiana, sota la protecció del rei Aureli I d'Astúries. És en aquesta època quan va conèixer a Silo, un noble gallec. El va escollir com a marit, fet inusual a l'època, i, després de la mort del rei Aureli I d'Astúries (l'any 774), el seu marit, Silo, va esdevenir rei d'Astúries, convertint-se Adosinda en reina consort d'Astúries. El seu marit va regnar a Astúries des de l'any 774 fins a l'any 783.

En morir el seu marit l'any 683 sense deixar descendència, Adosinda va intervenir a l'elecció del successor, que va ser el seu nebot Alfons, fill del seu germà, el difunt rei Fruela I. No obstant, el rei Mauregat, germanastre de la reina Adosinda, va derrocar a Alfons II d'Astúries i es va apropiar del tron, obligant al deposat rei a cercar refugi aÀlaba.

A causa del suport que va donar al seu nebot, la posició d'Adosinda a la Cort es va fer insegura, i va ser obligada a ingressar al Monestir de Sant Joan de Santianes de Pravia,[1] on va professar com a monja el 26 de novembre de 785 o del 783, segons el cronista Ambrosio de Morales, en presència del Abad Fidel i de Beat i d'Eteri, sent aquests dos últims coneguts per la controvèrsia que van mantenir amb Elipand de Toledo, arquebisbe de Toledo.[2]

Es desconeix la data exacta de la seva defunció, encara que alguns autors assenyalen que va residir al Monestir de Sant Joan de Santianes de Pravia fins a la seva mort.

Sepultura de la reina Adosinda[modifica]

Després de morir, el cadàver de la reina Adosinda va rebre sepultura a l'Esglèsia de Sant Joan de Santianes de Pravia, en la qual havia estat sebollit el seu marit, el rei Silo d'Astúries, qui havia ordenat construir el temple. A l'Església de Sant Joan de Santianes de Pravia encara es conserva la seva tomba, a la qual es suposa que descansen les restes del rei i les de la seva dona, la reina Adosinda.[3]

Al mateix temple havia estat sebollit el rei Mauregat I d'Astúries, fill il·legítim del rei Alfons I el Catòlic, i germanastre de la reina Adosinda.

Notes[modifica]

  1. Historia de España de la Edad Media.
  2. Recuerdos y bellezas de España: Asturias
  3. Del Arco y Garay, Ricardo. «X». A: Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Sepulcros de la Casa Real de Castilla, 1954, p. 133. 

Bibliografia[modifica]

  • Del Arco y Garay, Ricardo (1954). Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas., ed. Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Madrid.

Enllaços externs[modifica]