Cristiandat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres:

  • El conjunt de pobles cristians, o cristiandat entesa com la comunitat dels creients o Església militant.[1] No s'ha de confondre amb el concepte de comunitat cristiana, també polisèmic. A l'Edat mitjana en identificar-se amb la comunitat política, es definia com Res Publica Christiana.
  • L'espai geogràfic on es troba difós el Cristianisme, accepció que de vegades també s'entén com la comunitat dels països cristians, fent abstracció de la presència de minories religioses no cristianes en aquests països.
  • La civilització cristiana o cultura cristiana entesa com a civilització o cultura que supera l'àmbit d'allò religiós (de les pràctiques i creences religioses), per determinar un corpus de creacions artístiques i literàries, una concepció del món (cosmovisió) i un conjunt de costums i usos socials, estudiables a través de l'estètica, la iconografia i les ciències socials; sobretot historiogràficament, antropològicament i sociològicament, però també des del punt de vista de les ciències polítiques i la història de les idees. Juntament amb la cultura clàssica i a altres aportacions (jueves o judeocristianes, islàmiques, seculars)[2] és l'element central de la civilització occidental.[3]

La divisió del Cristianisme que començà amb el cristianisme primitiu féu que des de l'Edat mitjana es pogués parlar de dues cristiandats:

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Most, font citada a en:Church militant and church triumphant
  2. Paul Tillich, Religión y cultura secular, 1946
  3. Christopher Dawson, Christianity and European Culture CUA, 1998.
  4. El nombre d'"esglésies" o "sectes" dins del protestantisme, reformat o evangèlic, és molt ample: episcopalians, presbiterians, anabaptistes, hugonots, arminians, gomaristes, puritans, quàquers, metodistes, etc.