Parxís
 | |
| Tipus | joc de creu i cercle  |
|---|---|
| Jugadors | 4, 3, 5, 6, 7 i 8 |
El parxís és un joc de taula molt similar al Ludo. Es juga amb 1 dau i 4 fitxes per a cada un dels jugadors (de 2 a 4, tot i que també hi ha taulers per a 6 o 8). L'objectiu del joc és que els jugadors portin totes les peces des de la sortida fins a casa. El primer que ho aconsegueixi serà guanyador.
Origen i història
[modifica]
El Parxís és molt semblant al Ludo, introduït a Anglaterra el 1896. Al mateix temps el ludo es basa en el pachisi, d'origen indi.[1] El seu nom prové de la paraula en hindi pacis, que significa 25, ja que era la màxima puntuació que es podia aconseguir en el joc predecessor del pachisi: el Chaupar.[2]
El parxís modern és una variant del ludo, introduït a Anglaterra el 1896. El ludo es va començar a comercialitzar a finals de l'època victoriana, gràcies a les colònies que Anglaterra tenia a l'Índia.[3]
Terminologia del parxís
[modifica]- Les quatre caselles de color groc, verd, blau i vermell s'anomenen cases.
- Les caselles rectangulars, de color groc, verd, blau i vermell i enumerades que hi ha al costat de cada casa s'anomenen sortides.
- Les caselles rectangulars grises o marcades amb un altre color s'anomenen caselles segures, i les fitxes que hi hagi a dins no poden ser capturades.
- Les caselles triangulars de color del centre del tauler s'anomenen metes.
- Les caselles de color anteriors a les metes se les anomena camí.
- Dues fitxes del mateix color a la mateixa casella formen una barrera o pont.
- Es captura o mata una fitxa quan una fitxa d'un altre color va a la mateixa casella que una altra. La fitxa que captura ha d'avançar 20 caselles. La fitxa capturada va a casa.
Algunes regles
[modifica]- Per començar a jugar cal treure un cinc al dau. Després caldrà un altre cinc per treure les fitxes de casa. És obligatori fer-ho, no es pot moure tenint fitxes a casa quan es treu un cinc ni moure les fitxes de casa sense treure un cinc.
- Existeix una variant on tots els jugador comencen amb una fitxa a la sortida per accelerar l'inici.
- Els jugadors, per torns, van tirant el dau i mouen la fitxa que prefereixin en funció del número tret.
- Amb un sis es torna a tirar però als 3 sisos l'última fitxa moguda està morta, excepte si aquesta es troba en una casella del camí.
- Quan no es tenen fitxes a casa, es mouen 7 caselles quan el dau marca un sis; una altra regla estableix que es poden moure 12 caselles en cas que el dau marqui un sis.
- No hi pot haver més de dues fitxes en una casella, excepte la d'arribada.
- Quan una fitxa es col·loca en una casella on ja hi ha una altra fitxa enemiga la mata i aquesta retorna a casa.
- Hi ha caselles segures on no es poden matar les fitxes.
- Hi ha una excepció a les caselles segures: en la casella de sortida d'un jugador, si hi ha dues fitxes i el jugador en qüestió treu una fitxa de casa amb un 5, mata l'última fitxa enemiga en arribar.
- Quan es mata una fitxa enemiga s'avancen 20 caselles i quan una de les pròpies completa el recorregut i entra a casa, se'n mouen 10.
- Si dues fitxes del mateix color estan a la mateixa casella, excepte al camí, formen una barrera i no se les pot matar. Una barrera no es pot travessar.
- Les barreres s'han de trencar obligatòriament si es treu un 6 excepte si no es poden moure les fitxes per haver-hi una altra barrera o dues fitxes a la casella destí.
Referències
[modifica]- ↑ Ludoteka, Parchís individual - Origen e historia. (castellà). Accedit el 19 d'agost de 2008.
- ↑ LCB Software, El juego del Parchís: origen e historia Arxivat 2008-04-21 a Wayback Machine.. (castellà). Accedit el 21 d'agost de 2008.
- ↑ «Origen del parchís». Arxivat de l'original el 2009-03-19. [Consulta: 21 agost 2008].
Vegeu també
[modifica]