Vés al contingut

Bucarest, la memòria perduda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBucarest, la memòria perduda
Fitxa
DireccióAlbert Solé i Bruset Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJordi Ambrós
Tono Folguera
GuióAlbert Solé i Bruset Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Giró
FotografiaIbon Olaskoaga
MuntatgeIbon Olaskoaga
ProductoraBausan Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 gener 2008 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
català Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1205046 FilmAffinity: 839611 Letterboxd: bucarest-la-memoria-perduda TMDB.org: 133348 Modifica el valor a Wikidata

Bucarest, la memòria perduda és una pel·lícula documental espanyola autobiogràfica del 2008 del director Albert Solé i Bruset, centrada en la seva relació amb el seu pare, el polític i jurista Jordi Solé Tura.[1] Ha estat rodat en català.[2]

Sinopsi

[modifica]

Narra la recerca personal que fa Albert (un periodista nascut a l'exili el 1962) per recuperar les seves pròpies arrels, emmarcades entre un doble exili. El seu pare, el polític espanyol Jordi Solé Tura, que acabaria convertint-se en figura clau durant la Transició Espanyola, va ser obligat a exiliar-se per la seva militància antifranquista a la fi dels anys 1950. Ara, després d'una vida repleta d'experiències polítiques i personals, Jordi ha iniciat un nou exili interior, aquesta vegada sense possibilitat de retorn: la lluita contra la malaltia d'Alzheimer que li va robant la memòria dia a dia. El documental barreja personatges històrics com Santiago Carrillo, Jorge Semprún, Manuel Fraga o Jordi Pujol, amb episodis poc coneguts de la lluita contra el franquisme i de la Guerra Freda.[3]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]