Vés al contingut

Societat Catalana de Sociolingüística

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSocietat Catalana de Sociolingüística
Dades
Nom curtSOCS Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata

Lloc websocs.iec.cat Modifica el valor a Wikidata

La Societat Catalana de Sociolingüística és la principal societat acadèmica ocupada de la recerca sociolingüística als territoris de llengua catalana, i és una societat filial a l'Institut d'Estudis Catalans.[1]

Història

[modifica]

Nasqué amb el nom de Grup Català de Sociolingüística,[2][3] i posteriorment es denominà Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana,[3] fins el canvi al nom actual de Societat Catalana de Sociolingüística. Es manifestà per primera vegada a la Universitat Catalana d'Estiu (Prada de Conflent) l'agost de 1973, i es constituí arran del VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto (agost, 1974), amb l'impuls de Lluís Vicent Aracil, un dels organitzadors del Congrés, on es van presentar diferents comunicacions relacionades amb la problemàtica sociolingüística de la llengua catalana. La seua creació reflectia l'interès, en el moment que s'albirava un canvi democràtica del país, per organitzar una sociolingüística transformadora i participativa, que formés part d'un moviment històric més vast i alhora pogués ésser avantguarda de la sociolingüística arreu del món.[4]

El 24 d'abril de 1981 s'aprovaren els primers Estatuts de l'entitat. En aquell moment de legalització de l'associació, els divuit membres fundadors foren: Lluís Vicent Aracil, Antoni Maria Badia i Margarit, Domènec J. Bernardó, Helena Calsamiglia, Jordi Carbonell, Lluís Creixell, Joan Fuster, Francesc Gimeno, Lluís López del Castillo, Joan Martí, Aina Moll, Vicent Pitarch, Gentil Puig, Modest Reixach, Joaquim Torres, Teresa Turell, Francesc Vallverdú i Gerard Vassalls.[4]

Antoni Badia i Margarit, Francesc Vallverdú, Emili Boix i Fuster, Joaquim Torres, Joan Pujolar i Miquel Àngel Pradilla han estat els primers presidents de l'associació. Actualment és presidenta Maria Sabaté Dalmau, i la Junta actual de l'entitat es completa amb Avel·lí Flors i Mas (secretari), Joan Costa Carreras (tresorer), Ivan Solivellas (vocal de difusió), Catalina Amengual Ripoll (vocal de formació), Juan Jiménez Salcedo (vocal de recerca), Carles de Rosselló (vocal de transferència i àmbit professional), Alexandra Monné i Bellmunt (vocal de recerca), Joan Costa Carreras (vocal de premis) i Miquel Àngel Pradilla Cardona (delegat de l'IEC).[cal citació]

La SOCS és un lloc de confluència de persones, que des de diferents disciplines (sociologia, lingüística, antropologia, psicologia, dret, ciència política, història…) descriuen i volen canviar la realitat social de les llengües. La SOCS ha organitzat, des de la seua creació, debats i seminaris sobre tot tipus d'aspectes sociolingüístics, tant per especialistes del país com d'arreu. Membres destacats de la SOCS van col·laborar en l'àmbit de llengua del Congrés de Cultura Catalana (1977-1978) i en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986). La revista de la SOCS l'anuari Treballs de Sociolingüística Catalana, que es publica des del 1977. L'associació, des del 1991, compta amb un representant en el Consell Social de la Llengua Catalana, creat per la Generalitat de Catalunya.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. «Societat Catalana de Sociolingüística | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 juliol 2024].
  2. «Grup Català de Sociolingüística | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 juliol 2024].
  3. 3,0 3,1 «Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 juliol 2024].
  4. 4,0 4,1 Vallverdú i Canes, Francesc «Història del col·lectiu GCS/ASOLC/SOCS». Treballs de sociolingüística catalana, 15-12-2011, pàg. 193–204. ISSN: 2013-9136.

Enllaços externs

[modifica]