Modest Reixach i Pla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaModest Reixach i Pla
Modest Reixach i Pla, sociololingüísta català, Moià, 1998.jpg
Biografia
Naixement 14 novembre 1931
Vic (Osona)
Mort 5 desembre 2011 (80 anys)
Vic (Osona)
Activitat
Ocupació Sociòleg
Modifica les dades a Wikidata
Expectatives i perspectives de l'Església catalana, 1977

Modest Reixach i Pla (Vic, 14 de novembre de 1931 Vic, 5 de desembre de 2011) fou un sociolingüista català i un pioner d'aquesta disciplina a Catalunya.[1][2][3]

Es formà al Seminari de Vic (1942-1951) i amplià els seus estudis a Roma i Lovaina. Es va llicenciar en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1955). El grau de llicenciat en ciències polítiques i socials l’obtingué a la Universitat de Lovaina (1959). Va dirigir, entre d'altres, la revista Perspectiva Social (1971-1980), el Servei de Documentació de l’Església a Catalunya del Centre d'Estudis Pastorals de Barcelona, la Fundació Serveis de Cultura Popular (1979-1998) i la Fundació Jaume Bofill (1997-1998).[4]

Els més de setanta títols que componen la seva obra es reparteixen en diferents blocs temàtics. La majoria dels seu estudis primerencs es concentren en diverses facetes d'Osona i la seva capital, Vic: el bisbat i el clergat, l'ensenyament, la sanitat, les entitats i la joventut.[5][6][7][8][9][10] Posteriorment va anar eixamplant l'abast de la seva activitat investigadora: va realitzar un estudi de les perspectives de l'església catalana al final de la dècada dels 1970,[11] es va encarregar de coordinar un recull de treballs sobre diversos aspectes de societat catalana,[12] i va dirigir l'elaboració de dos calendaris detallats de les festes populars que se celebren a diferents territoris de cultura catalana.[13][14]

La llengua del poble, 1975

Tanmateix, l'apartat més rellevant de la seva producció està dedicat a la llengua catalana. En La llengua del poble [15] es proposà de mesurar la vitalitat del català després de quaranta anys de repressió franquista mitjançant una enquesta d'abast restringit però metodològicament molt avançada, tenint en compte que en aquella època la recerca social empírica era poc desenvolupada a la península ibèrica. Aquest estudi pioner fou seguit per una anàlisi conjunta de la producció editorial en català.[16] Més endavant contribuí a la difusió internacional de la situació lingüística de Catalunya redactant l'entrada dedicada a Catalunya a una enciclopèdia internacional de la sociolingüística.[17]

L'últim dels tres estudis sociolingüístics basats sobre les dades censals (1996).

Modest Reixach és conegut sobretot per ser el pare de l'anàlisi sociolingüística de les dades censals a la zona lingüística catalana.[18] Especialment significatius van ser els tres informes sobre el coneixement i l'ús de la llengua catalana entre 1975 i 1991 dels quals va ser el principal autor i coordinador.[19][20][21]

Al llarg de la seva vida, Modest Reixach combinà la recerca amb la docència de la sociologia. Fou professor del Seminari de Vic (1965-1968), de l’Escola de Magisteri Jaume Balmes de Vic, de les Escoles d’Assistents Socials Torras i Bages de Manresa i Vic (1960-1967), del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona, de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (1974-1982) i de la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic.

Fou co-fundador del Grup de Sociolingüística Catalana i de l'Associació Catalana de Sociologia, coordinador de la secció de sociologia de la llengua del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986)[22] i membre de la Consell Assessor de Cultura Popular de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Des del 2012, la Societat Catalana de Sociolingüística atorga el Premi Modest Reixach al millor llibre de sociolingüística de l'any.

El 2006 Modest Reixach va ser elegit president del Patronat d'Estudis Osonencs, càrrec que va mantenir fins a 2010. Durant la seva presidència el Patronat va rebre el Premi Nacional de Cultura.[2][3]

La bibliofília va ser una de les principals aficions de Modest Reixach. Cal assenyalar entre els fruits de la seva dedicació a aquest tema una exposició sobre llibres i estudis superiors a Vic (1999)[23] i un inventari de més de 6.500 llibres i opuscles impresos a Osona, consultable en línia a través del web del Patronat d'Estudis Osonencs i publicat en forma de llibre l'any 2019.[24]

Inventari de llibres i opuscles impresos a Osona (1741-2000), 2019

Bibliografia[modifica]

  • ROVIRÓ ALEMANY, Ignasi. «Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del Seminari de Vic ». Gràfiques DIAC. Núm. 22-23 (Febrer del 2000).
  • Boletín Oficial Eclesiástico del Obisbado de Vic, 26000-26001; sc, 1967-1968.
  • Gran Enciclopèdia Catalana

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Modest Reixach i Pla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «El conseller de Cultura recorda Modest Reixach com a "pioner de la sociolingüística a Catalunya"». Generalitat de Catalunya, 07-12-2011. [Consulta: 17 juliol 2016].
  3. 3,0 3,1 «Fallece Modest Reixach, pionero de la sociolingüística en Cataluña». El País, 08-12-2011 [Consulta: 17 juliol 2016].
  4. Torres i Pla, Joaquim «Modest Reixach i Pla (1931-2011)». Estudis Romànics. Institut d’Estudis Catalans, Vol. 35, 2013, pàg. 691-726 [Consulta: 17 juliol 2016].
  5. Reixach / Codina, Modest Reixach i Miquel Codina (dir.). Bisbat de Vic (en català). 1. Vic-Granollers: Montblanc, 1969, p. 175. 
  6. Reixach, Modest Reixach. El clergat de Vic (en català). 1. Vic: Bisbat de Vic, 1970, p. 139. 
  7. Reixach, Modest Reixach (dir.). Zona de influencia sanitaria de Vic: programa de necesidades (en castellà). 1. Vic: [Unión Benéfico-Hospitalaria de la Ciudad de Vic], 1970, p. 89. 
  8. Reixach, Modest Reixach. L'ensenyament a la ciutat de Vic (en català). 1. Vic: [Impremta de Sant Josep], 1973, p. 166. 
  9. Reixach, Modest Reixach. Les entitats de Vic. Aportació a la sociologia de les associacions (en català). 1. Vic: Comissió Cultural de la SADEI, 1976, p. 239. ISBN 84-400-9932-0. 
  10. Reixach / Noguer, Modest Reixach i Trini Noguer. El jovent d'Osona. Estudi sociogràfic (en català). 1. Vic: Ajuntament de Vic, 1985, p. 128. ISBN 84-7602-103-8. 
  11. Reixach, Modest Reixach i Pla. Expectatives i perspectives de l'església catalana: aportació a la sociologia de la religió (en català). 1. Montserrat: Abadia de Montserrat, 1977, p. 410. ISBN 84-7202-143-2. 
  12. Reixach, Modest Reixach (coord.). Catalunya: home i territori (en català). 1. Barcelona: Blume, 1979, p. 194. ISBN 847031128X. 
  13. Reixach, Modest Reixach (coord.). Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja (en català). 1. Barcelona: Editorial Altafulla-Fundació Serveis de Cultura Popular, 1989, p. 627. ISBN 84-7900-029-5. 
  14. Reixach, Modest Reixach (coord.). Calendari de festes de les Illes Balears i Pitiüses (en català). 1. Barcelona: Editorial Altafulla-Fundació Serveis de Cultura Popular, 1992, p. 235. ISBN 84-7900-029-5. 
  15. Reixach, Modest Reixach. La llengua del poble: una mesura de catalanitat. Estudi de sociologia lingüística i cultural (en català). 1. Barcelona: Nova Terra, 1975, p. 303. ISBN 84-280-0840-X. 
  16. Güell / Reixach, Antoni M. Güell i Modest Reixach. La producció editorial a les àrees lingüístiques restringides: el cas català (en català). 1. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1978, p. 184. ISBN 848555700X. 
  17. Soziolinguistik: Ein internationales Handbuch zur Wissenschaft von Sprache und Gesellschaft / Sociolinguistics. An International Handbook of the Science of Language and Society Vol. 2 (en alemany / anglès). 1. Berlín: Walter de Gruyter, 1988. ISBN 3110116456 3110116458. 
  18. Roviró, Ignasi «En record de Modest Reixach, sociòleg, erudit i dinamitzador cultural». Tornaveu. Associacionisme i Cultura. Ens de l'associacionisme cultural català, 30-12-2011 [Consulta: 17 juliol 2016].
  19. Reixach, Modest Reixach. Coneixement i ús de la llengua catalana a la província de Barcelona. Anàlisi dels resultats del Padró de 1975 i de l'avanç dels resultats de 1981 (en català). 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1985, p. 176 + mapes. ISBN 84-393-0452-8. 
  20. Reixach, Modest Reixach. Difusió social del coneixement de la llengua catalana. Anàlisi de les dades lingüístiques del padró d'habitants de 1986 de Cataluya, Illes Balears i País Valencià. (en català). 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1997, p. 151 (2 vol. i mapes). ISBN 84-393-1278-2 84-393-1278-4 84-393-1278-6. 
  21. Reixach, Modest Reixach (coord.). El coneixement del català, Anàlisi de les dades del cens lingüístic de 1991 de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (en català). 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1997, p. 235 (2 vol. + mapes). ISBN 84-393-4201-1 84-393-4201-2 84-393-4201-8. 
  22. Marí, Isidor Marí (ed.). Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. 3, Àrea 2: Sociologia de la llengua (en català). 1. Girona: Diputació de Girona, 1991, p. 656. ISBN 8486812216. 
  23. Reixach, Modest. Llibres i estudis superiors a Vic: una història de 1.000 anys (en català). 1. Vic: Eumo Editorial, 1999, p. 60. ISBN 84-7602-588-2. 
  24. Reixach i Pla, Modest. Inventari de llibres i opuscles impresos a Osona (1741-2000) (en català). 1. Vic: Eumo Editorial, 2019, p. 515. ISBN 978-84-9766-657-2.