Societat Catalana d'Estudis Litúrgics

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióSocietat Catalana d'Estudis Litúrgics
Dades bàsiques
Abreviació SCEL
Tipus entitat societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Propòsit Estudi de la litúrgia en l'àmbit de les províncies eclesiàstiques de Tarragona i Narbona
Idioma oficial Català
Història
Estatus legal actiu
Fundació 1969
Activitat
Zona on actua Països Catalans
Organització i govern
Seu central 
President Miquel dels Sants Gros i Pujol
Òrgan de premsa Institut d'Estudis Catalans

Web http://blogs.iec.cat/scel/
Modifica les dades a Wikidata

La Societat Catalana d’Estudis Litúrgics (SCEL) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica,[1] i té per finalitat l'estudi i la publicació de la documentació relativa a la història dels usos litúrgics a Catalunya i els territoris de les antigues províncies eclesiàstiques de Narbona i Tarragona.[2]

Fou fundada a Barcelona el 30 de juny de 1969 pels estudiosos de la litúrgia Alexandre Olivar i Daydí,[3] Miquel dels Sants Gros i Pujol i José Janini Cuesta,[4] arran de la constatació de l'interès de nombrosos estudiosos nacionals i estrangers per la litúrgia i el seu estudi en el domini català; Catalunya i els països emparentats amb la cultura catalana disposen de fonts abundants i importants per al coneixement de la història del culte, i la litúrgia s'hi ha manifestat en formes particulars i autòctones.[2]

La Societat agrupa estudiosos de diferents especialitats (edició de textos, musicologia, codicologia, arqueologia, història de l'art, estudis del pròxim orient, patrologia, arxivística), que reflexionen sobre diferents aspectes relacionats amb la litúrgia i la seva història. Els estatuts [5] de la Societat van ser aprovats per l'Assemblea General del 23 d'abril de 1991 i van ser ratificats pel Ple de l'Institut d’Estudis Catalans el 21 de maig de 1991.

El primer president fou el liturgista Josep Vives i Gatell, director de la Biblioteca Balmes (1969-1978); el succeí a la seva mort Alexandre Olivar, que el 2003 cedí la presidència efectiva a Miquel dels Sants Gros.

Publicacions[modifica]

  • Miscel·lània Litúrgica Catalana - publicació periòdica d'aparició anual, que dóna a conèixer conté treballs sobre història de la litúrgia en els seus diversos caps dels membres de la Secció i d'estudiosos nacionals i estrangers.
  • Biblioteca Litúrgica Catalana - col·lecció especialitzada en l'edició de textos litúrgics d'una certa extensió.

Referències[modifica]

  1. L'Institut d'estudis catalans 1907-2007: un segle de cultura i ciència, Barcelona: IEC, 2007, p. 53
  2. 2,0 2,1 [enllaç sense format] http://blogs.iec.cat/scel/
  3. «Alexandre Olivar i Daydí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «José Janini Cuesta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. [enllaç sense format] http://blogs.iec.cat/scel/estatuts/

Enllaços externs[modifica]