Martí Esteve i Guau

Martí Esteve i Guau

Retrat de Martí Esteve i Guau, aproximadament a l'edat de 42 anys.
Biografia
Naixement	1895 Torà (Solsonès)
Mort	1977 (81/82 anys) Ciutat de Mèxic
Diputat a les Corts republicanes
28 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Girona
Diputat a les Corts republicanes
16 octubre 1931 – 9 octubre 1933 ← Gabriel Alomar i Villalonga Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Circumscripció electoral: Barcelona
Conseller de la Generalitat de Catalunya
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	Escriptor
Partit	ERC Acció Catalana Republicana Lliga Regionalista

Martí Esteve i Guau (Torà, Solsonès, 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un escriptor i polític català.

Biografia

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat a la Secció d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general el 1918. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista el 1921-1923 i col·laborà a La Veu de Catalunya, La Revista, Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Va publicar el 1917 la primera biografia d'Enric Prat de la Riba.

Fou un dels fundadors i membre del comitè executiu d'Acció Catalana Republicana i director de La Publicitat del 1922 al 1926. Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou membre de la diputació provisional de la Generalitat de Catalunya per Solsona i de la ponència redactora de l'Estatut de Núria, i fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya fins als fets del sis d'octubre del 1934, quan fou empresonat i condemnat amb la resta del govern català.

Després de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat i nomenat novament conseller del març fins al setembre. Quan esclatà la guerra civil espanyola marxà a París com a advocat de l'ambaixada espanyola. El juny de 1939 s'exilià a Cuba, on residí fins al 1961 i hi fou un membre actiu de la colònia catalana. De Cuba es traslladà a Mèxic, on treballà com a traductor a l'ambaixada nord-americana i al Banco Nacional de México (BANAMEX).

Bibliografia

• Jesús, Mestre i Campi. Edicions 62. Diccionari d'història de Catalunya. 6a edició. Barcelone: Edicions 62, 2004. ISBN 978-84-412-1885-7.