Josep Miret i Musté

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el polític comunista. Si cerqueu l'escultor, vegeu «Josep Miret i Llopart».
Infotaula de personaJosep Miret i Musté
Biografia
Naixement 23 setembre 1907
Barcelona
Mort 17 novembre 1944 (37 anys)
Mauthausen-Gusen
Causa de mort Assassinat massiu
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Conseller de la Generalitat de Catalunya 

16 abril 1937 – 5 maig 1937
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya
Unió Socialista de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, Àustria 1944) fou un polític comunista català.

Estudià a l'Escola Elemental del Treball, on va aprendre l'ofici de manyà. Combinà la seva feina amb la pràctica del rugbi (era jugador de la secció de rugbi del FC Barcelona[1]) i amb la militància política.

Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya (USC), fou president de la seva Joventut. Va tenir un paper destacat en el triomf antifeixista del 19 de juliol del 1936 a Barcelona. Dos dies més tard l'USC s'incorporava al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

El 1937 fou nomenat Conseller de Proveïments del govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que deixà per incorporar-se a l'exèrcit. Després de la victòria franquista en la guerra civil espanyola, s'instal·là a París, com a dirigent del PSUC a l'exili i col·laborà amb la Resistència francesa als nazis.[2]

Un germà seu, Conrad Miret, dirigent del moviment "Franctiradors i partisans francesos" (FTPF) amb el nom en clau de Lucien, fou detingut pels nazis a París a finals del 1941 o primers del 1942 i torturat fins a la mort, desapareix sense deixar rastre.[2] El 1943, Josep Miret fou detingut pels alemanys, que l'internaren al camp de concentració de Mauthausen, on formà part de la resistència interna als Kommandos de Schwechat i de Florindorf fins a morir assassinat pels nazis el 17 de novembre del 1944, rematat després d'haver estat ferit durant un bombardeig aliat.[2]

Sembla que Miret deixà una filla fruit de la relació amb la seva companya Lilí, de nom Magdalena, però que mai va arribar a conèixer.[2]

Referències[modifica]

  1. Solé i Sabaté, Josep M. i Finestres, Jordi (2006). El Barça en guerra (1936-1939) (Pàg. 115). Barcelona: Angle Editorial. ISBN 84-96521-18-4
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Roig, Montserrrat (1977). Els catalans als camps nazis (Primera edició). Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-1268-2

Enllaços externs[modifica]

  • Informació bàsica treta de marxists.org (amb llicència GFDL).