Joan Maria Abelló i Alfonso
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 agost 1951  (69 anys)Tarragona |
| Subdelegat del Govern a Tarragona | |
| 5 juliol 2004 – 31 maig 2008 ← Ángel Sagardoy Valera – Teresa Pallarès i Piqué → | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona . llicenciatura en Dret (–1968) |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític, advocat i funcionari |
| Ocupador | Ajuntament de Tarragona |
| Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya Partit Socialista de Catalunya-Congrés |
| Membre de | |
Joan Maria Abelló i Alfonso (Tarragona, 6 d'agost de 1951) és un advocat i polític català.
Biografia[modifica]
És llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1968, obtingué per oposició la plaça de Tècnic d'Administració General a l'ajuntament de Tarragona. Ha estat membre de la Cooperativa Obrera Tarraconense i de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona i de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates.[1]
Participà en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i posteriorment s'integrà en el Partit dels Socialistes de Catalunya. Fou secretari particular del primer alcalde democràtic de Tarragona (1980-1984) i fou elegit diputat per la província de Tarragona dins les llistes del PSC-PSOE a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, 1988 i 1992. De 1992 a 1994 fou president de la Comissió d'Estudi sobre la Situació a Catalunya de la Immigració de Treballadors Estrangers del Parlament de Catalunya. També ha estat subdelegat del govern a Tarragona de 2004 a 2008.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Entrevista
- Candidats socialistes al Parlament a La Vanguardia, 2 de maig de 1984