Palau Maldà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pi, 5 i Perot lo Lladre, 2 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42548 | |||
| Id. Barcelona | 696 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Baró de Maldà i Maldanell | |||
El Palau Maldà és un edifici situat als carrers del Pi i Perot lo Lladre de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Actualment acull les Galeries Maldà, el Cinema Maldà i el teatre El Maldà.
Descripció[modifica]
És un gran edifici que consta de planta baixa, dos pisos i teulada a una vessant que desguassa a les façanes. A la façana principal, la del carrer Pi, s'obren cinc obertures per planta seguint els mateixos eixos longitudinals. Les obertures de la planta baixa són allindades o d'arc rebaixat. Destaca el portal d'entrada a les galeries, d'arc rebaixat motllurat, de grans dimensions i emmarcat de pedra. Accedint per aquest portal a mà dreta hi ha un gran arc rebaixat de pedra amb les impostes motllurades que porta a les escales que porten al Cinema Maldà.[2]
Les obertures dels pisos superiors s'obren a balcons individuals amb barana de ferro forjat i llosana motllurada. Les portes estan emmarcades per grans carreus de pedra. La façana està coronada per una gran cornisa on es fa palès les inflexions que fa la façana per adaptar-se a la corba que descriu el carrer. El parament és de petits carreus amb encintat i grans carreus ben escairats a la cantonada.[2]
Història[modifica]
A mitjans del segle xvii, Jaume de Cortada, un pròsper mercader que el 1667 va comprar la senyoria de Maldà i Maldanell,[3] va fer construir aquest palau com a llar familiar sobre una enorme parcel·la. Es deia que tenia els interiors més sumptuosos de Barcelona: els grans salons tenien teginats o sostres de guix amb escuts policromats, xemeneies de marbre, etc. També tenia un gran jardí que ocupava l'interior de l'illa de cases.[2]
Aquí hi va viure Rafael d'Amat i de Cortada (1746-1819), conegut per ser el primer Baró de Maldà i Maldanell i per haver escrit el Calaix de sastre, un dietari personal de més de cinquanta volums considerat un document històric de gran importància, testimoni directe dels fets i costums de la seva època, a més de considerar-se com un dels textos més importants de la narrativa catalana entre els segles xviii i xix, precedent clar del costumisme i del periodisme local.[4] Rafael d'Amat va arranjar algunes de les estances del palau per oferir-hi concerts i representacions privades, costum força estès entre l'aristocràcia barcelonina del segle xviii.[3]
Després que els barons de Maldà decidissin traslladar la seva residència familiar a Sant Feliu de Llobregat i llogar el palau del carrer del Pi, aquest va esdevenir, durant un temps, seu del Foment de la Producció Nacional, considerada la patronal més antiga d'Europa.[3]
Al segle xix, a través d'enllaços matrimonials passà a mans dels marquesos de Castellbell que, a les portes del segle xx, van intentar retornar al palau l'opulència del passat, però l'esclat de la Guerra Civil van frustrar aquests plans.[2][3] Després de la guerra, les plantes-pis van reconvertir-se en apartaments i la planta baixa i els jardins del palau es van convertir en les galeries comercials més antigues de Barcelona, les Galeries Maldà, inaugurades el 1942. El 1945 també s'inaugurà a la planta baixa, al costat de les galeries, el Cinema Maldà.[5]
A la dècada del 1980, Alfons de Vilallonga i Cabeza de Vaca, vuitè baró de Maldà, que havia heretat part de la propietat del seu pare, Salvador de Vilallonga i de Càrcer, vuitè marquès de Castellbell, va reformar-ne algunes estances per acollir-hi concerts i vetllades musicals. Els seus fills, encapçalats pel compositor Alfons de Vilallonga i Serra, novè baró de Maldà, acabarien convertint aquelles estances en la sala teatral coneguda com a El Maldà, inaugurada oficialment el 1996.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Palau Maldà». Catàleg de Patrimoni, fitxa 696. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Palau Maldà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Tierz, Carme.. Barcelona ciutat de teatres : A-Z : 1597-2013. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 113-115. ISBN 978-84-8330-750-2.
- ↑ «Rafael d'Amat (Baró de Maldà)». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Permanyer, Lluís. «El secreto del Maldà» (en castellà). La Vanguardia, 13-05-2006. [Consulta: 3 juny 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Maldà |
- «Palau Maldà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.