Palau Maldà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Palau Maldà
Palau Maldà, carrer del Pi.jpg
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XVII
Característiques
Estil arquitectònicBarroc
Ubicació geogràfica
LocalitzacióC. Pi, 5 - c. Perot lo Lladre, 1
 41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 26″ E / 41.383212°N,2.173901°E / 41.383212; 2.173901Coord.: 41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 26″ E / 41.383212°N,2.173901°E / 41.383212; 2.173901
BCIL
IdentificadorIPAC: 42548

El Palau Maldà és una obra barroca de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local que actualment acull unes galeries comercials (Galeries Maldà), un cinema (Cinema Maldà) i un teatre (El Maldà).

Descripció[modifica]

El Palau Maldà es troba a la cantonada dels carrers Pi i Perot lo Lladre, molt a prop de l'església del Pi. És un gran edifici que consta de planta baixa, dos pisos i teulada a una vessant que desguassa a les façanes. A la façana principal, la del carrer Pi, s'obren cinc obertura per planta seguint els mateixos eixos longitudinals. Les obertures de la planta baixa són allindades o d'arc rebaixat. Destaca el portal d'entrada a les galeries, d'arc rebaixat motllurat, de grans dimensions i emmarcat de pedra. Accedint per aquest portal a mà dreta hi ha un gran arc rebaixat de pedra amb les impostes motllurades que porta a les escales que porten al Cinema Maldà.[1]

Les obertures dels pisos superiors s'obren a balcons individuals amb barana de ferro forjat i llosana motllurada. Les portes estan emmarcades per grans carreus de pedra. La façana està coronada per una gran cornisa on es fa palès les inflexions que fa la façana per adaptar-se a la corba que descriu el carrer. El parament és de petits carreus amb encintat i grans carreus ben escairats a la cantonada.[1]

Història[modifica]

A mitjans del segle xvii, la família de Jaume de Cortada, un pròsper mercader que el 1667 va comprar la baronia de Maldà i Maldanell,[2] va fer construir aquest palau com a llar familiar sobre una enorme parcel·la, la més gran de ciutat vella dedicada a una sola edificació. Es deia que aquest palau tenia els interiors més sumptuosos de Barcelona: els grans salons tenien teginats o sostres de guix amb escuts policromats, xemeneies de marbre, etc. També tenia un gran jardí que ocupava l'interior de l'illa de cases.

Aquí hi va viure Rafael d'Amat i de Cortada (1746-1819), conegut per ser el primer Baró de Maldà i per haver escrit el Calaix de sastre, un dietari personal de més de cinquanta volums considerat un document històric de gran importància, testimoni directe dels fets i costums de la seva època, a més de considerar-se com un dels textos més importants de la narrativa catalana entre els segles xviii i xix, precedent clar del costumisme i del periodisme local.[3] Rafael d'Amat va arranjar algunes de les estances del palau per oferir-hi concerts i representacions privades, costum força estès entre l'aristocràcia barcelonina del segle XVIII.[2]

Després que els barons de Maldà decidissin traslladar la seva residència familiar a Sant Feliu de Llobregat i llogar el Palau del carrer del Pi, l'edifici va esdevenir, durant un temps, seu del Foment de la Producció Nacional, considerada la patronal més antiga d'Europa.[2]

Al segle XIX, a través d'enllaços matrimonials passà a mans dels marquesos de Castellbell que, a les portes del segle XX, van intentar retornar al palau l'opulència del passat, però l'esclat de la Guerra Civil van frustrar aquests plans.[1][2] Després de la guerra, les plantes-pis van reconvertir-se en apartaments i la planta baixa i els jardins del palau es van convertir en les galeries comercials més antigues de Barcelona, les Galeries Maldà, inaugurades el 1942. El 1945 també s'inaugurà a la planta baixa, al costat de les galeries, el Cinema Maldà.[4]

A la dècada dels 80, Alfons de Vilallonga i Cabeza de Vaca, 8è Baró de Maldà, que havia heretat part de la propietat del seu pare, Salvador de Vilallonga i de Càrcer, 8è marquès de Castellbell, va reformar-ne algunes estances per acollir-hi concerts i vetllades musicals. Els seus fills, encapçalats pel compositor Alfons de Vilallonga i Serra, 9è Baró de Maldà, acabarien convertint aquelles estances en la sala teatral coneguda com El Maldà, inaugurada oficialment el 1996.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Palau Maldà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tierz, Carme.. Barcelona ciutat de teatres : A-Z : 1597-2013. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 113-115. ISBN 978-84-8330-750-2. 
  3. «Rafael d'Amat (Baró de Maldà) | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 3 juny 2020].
  4. Permanyer, Lluís. «El secreto del Maldà» (en castellà). La Vanguardia, 13-05-2006. [Consulta: 3 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Maldà
  • «Palau Maldà». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.