Vés al contingut

Alfons de Vilallonga i Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfons de Vilallonga i Serra
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Alfonso de Vilallonga Serra Modifica el valor a Wikidata
1962 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, actor, compositor, cantant Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i veu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 octubre 2019Més procés és més retallades Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAlfons Salvador de Vilallonga i Cabeza de Vaca Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Alfons de Vilallonga i Serra (català) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalfonsovilallonga.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0897350 TMDB (persona): 106 Musicbrainz: 18bdb6fb-4128-4f19-bbd1-0002f04b7fac Discogs: 1235092 Modifica el valor a Wikidata

Alfons de Vilallonga i Serra (Barcelona, 1962) és un músic i compositor de cinema català, baró de Maldà i Maldanell[1] i de Segur.[2] És un artista polifacètic, també monologuista, cantautor i interpret de cabaret.[3]

Biografia

[modifica]

Nasqué en una família de la noblesa barcelonina, fill d'Alfons Salvador de Vilallonga i Cabeza de Vaca[1] i nebot de José Luis de Vilallonga.[2] Segons el seu web oficial, va obtenir un master's degree en composició i cant al prestigiós Berklee College of Music de Boston, on elaborà les seves primeres composicions i el seu primer espectacle amb cançons de Jacques Brel, Edith Piaf, Frank Sinatra, Georges Gershwin i Cole Porter.

Ha compost les bandes sonores de les següents pel·lícules: Inquisitor de Rachel Schaaf (1990), Coses que no et vaig dir mai (1996), A los que aman (1998) i My Life Without Me (2002), d'Isabel Coixet i Mi dulce, de Jesús Mora (2000), Transsiberian, de Brad Anderson (2008). Amb Blancanieves(2012), dirigida per Pablo Berger, guanya un Premi Goya[4] i un premi Gaudí a la millor música original. El 2018, amb La librería, d'Isabel Coixet. guanya un Gaudí[5] i dos nominacions (millor música original i millor cançó original) pels Goya[6] per la banda sonora de la pel·lícula La librería d'Isabel Coixet.

Vilallonga ha estat molt crític del procés independentista català, per al qual diu que sent «vergüenza ajena»,[2] i ha dut el seu antiindependentisme a la seva música, amb cançons com ara Maldà State (Estat propi) o La complanta dels burgesos oprimits.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «ORDEN de 9 de octubre de 1998 por la que se manda expedir, sin perjuicio de tercero de mejor derecho, Real Carta de Sucesión en el título de Barón de Malda y Maldanell, a favor de don Alfonso de Vilallonga y Serra.» (en castellà). BOE, 30-10-1998. [Consulta: 17 maig 2025].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Benito, Marian. «Alfonso de Vilallonga, el aristócrata de las bandas sonoras del cine: «Como catalán, siento vergüenza ajena»» (en castellà). La Razón, 30-03-2025. [Consulta: 17 maig 2025].
  3. ↑ «Alfonso de Vilallonga: «Después de ganar el Goya no trabajé en bandas sonoras en tres años»» (en castellà). La Voz de Asturias, 16-03-2022. [Consulta: 17 maig 2025].
  4. ↑ «Blancanieves» (en castellà). Premios Goya, 2013. [Consulta: 18 maig 2025].
  5. ↑ «La Librería». Acadèmia del Cinema Català. [Consulta: 17 maig 2025].
  6. ↑ «La librería» (en castellà). Premios Goya, 2018. [Consulta: 18 maig 2025].
  7. ↑ Hevia, Elena. «Alfonso de Vilallonga satiritza els laments de les elits independentistes». El Periódico, 21-05-2019. [Consulta: 17 maig 2025].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfons_de_Vilallonga_i_Serra&oldid=35749028»