Alfons de Vilallonga i Serra
![]() (2018) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Alfonso de Vilallonga Serra ![]() 1962 ![]() Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pianista, actor, compositor, cantant ![]() |
Instrument | Piano i veu ![]() |
Participà en | |
30 octubre 2019 | Més procés és més retallades ![]() |
Família | |
Pare | Alfons de Vilallonga i Cabeza de Vaca ![]() |
Premis
| |
Lloc web | alfonsovilallonga.net ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Alfons de Vilallonga i Serra o Alfonso Vilallonga, (Barcelona, 1962),[1] baró de Maldà i Maldanell i baró de Segur, músic i compositor de cinema.
Nasqué en una família de la noblesa barcelonina, entre els membres de la qual destaca el seu oncle, l'escriptor José Luis de Vilallonga. És descendent de Rafael d'Amat i de Cortada (1746-1818), un dels escassos escriptors en llengua catalana de la seva època. Segons el seu web oficial, va obtenir un master's degree en composició i cant al prestigiós Berklee College of Music de Boston, on elaborà les seves primeres composicions i el seu primer espectacle amb cançons de Jacques Brel, Edith Piaf, Frank Sinatra, Georges Gershwin i Cole Porter. Ha compost les bandes sonores de les següents pel·lícules: Inquisitor de Rachel Schaaf (1990), Coses que no et vaig dir mai (1996), A los que aman (1998) i My Life Without Me (2002), d'Isabel Coixet i Mi dulce, de Jesús Mora (2000), Transsiberian, de Brad Anderson (2008). Amb Blancanieves(2012), pel·lícula diriga per Pablo Berger, guanya un Premi Goya i un premi Gaudí a la millor música original. Al 2018 guanya un Gaudí i dos nominacions pels Goyas per la banda sonora de la pel·lícula "La librería" d'Isabel Coixet.
Títols nobiliaris[modifica]
Títols nobiliaris heretats del seu pare Alfons de Vilallonga i Cabeza de Vaca:
Referències[modifica]
- ↑ Alfons de Vilallonga a Dcine (castellà)
- ↑ reial carta de successió: BOE 30 d'octubre de 1998