Ricardo de Churruca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRicardo de Churruca
Diagonal Granados París.JPG
Bloc Diagonal (1934-1937).
Dades biogràfiques
Naixement 1900
Manila
Mort 1963
Barcelona
Nacionalitat Espanyola
Activitat professional
Ocupació Empresari i arquitecte
Obra
Obres destacades Casa Barangé
Principals edificis Bloc Diagonal (1934-1937).
Modifica dades a Wikidata

Ricardo de Churruca y Dotres, III comte de Churruca (Manila, 1900 - Barcelona, 1963) va ser un arquitecte i empresari espanyol.

Biografia[modifica]

Fill de Cosme de Churruca y Dotres Brunet Zinza i de Mercedes Dotres de los Santos, va néixer a Manila a causa del treball del seu pare, directiu de la Companyia General de Tabacs de Filipines. Era descendent de Cosme Damián de Churruca y Elorza, heroi de Trafalgar; a més, va estar casat amb Isabel Colón de Carvajal y Hurtado de Mendoza, descendent de Cristòfor Colom.[1]

Es va titular el 1926. Adscrit al racionalisme, va ser un dels fundadors del GATCPAC, juntament amb Josep Lluís Sert, Germán Rodríguez Arias, Raimon Duran i Reynals, Josep Torres Clavé i Sixte Illescas.

El 1929 va construir amb Francesc Fàbregas el Gran Hotel Atlántico, a Cadis. La seva principal realització és el Bloc Diagonal de Barcelona, un edifici d'habitatges situat a l'illa entre l'avinguda Diagonal i els carrers Enric Granados i París, realitzat entre 1934 i 1937 en col·laboració amb Germán Rodríguez Arias. Altres obres seves són, igualment a la Ciutat Comtal: la casa Barangué, a la plaça de Mons; la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes entre els carrers de Pau Claris i Roger de Llúria (1930); i una casa situada al carrer Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l'Esperança (1935). També va construir una casa unifamiliar a Gavà (1932).[2]

Passada la Guerra Civil Espanyola es va emmarcar en un estil més tradicional, encara que la seva activitat com a arquitecte va anar disminuint per dedicar-se al sector empresarial, fins a abandonar del tot la seva professió uns anys més tard.

Va ser també un eminent bibliòfil, i una conferència seva efectuada el 1956 a l'Associació de Bibliòfils de Barcelona va ser publicada amb el títol de La biblioteca particular.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Ricardo de Churruca y Dotres». [Consulta: 20 setembre 2015].
  2. «Ricardo de Churruca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.