Força de Cartellà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Infotaula d'edifici
Força de Cartellà
Mas Cartellà Torre.jpg
Força de Cartellà. Façana i torre (setembre 2011)
Dades
Tipus masia i monument
Primera menció escrita 1079
Característica
Altitud 117 msnm
Ubicació
Selva
Maçanet de la Selva
41° 46′ 09″ N, 2° 45′ 29″ E / 41.769166666667°N,2.7580555555556°E / 41.769166666667; 2.7580555555556Coord.: 41° 46′ 09″ N, 2° 45′ 29″ E / 41.769166666667°N,2.7580555555556°E / 41.769166666667; 2.7580555555556
Bé d'interès cultural
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0005951
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 1007-MH
IPAC 1106
Modifica dades a Wikidata

La Força de Cartellà és el nom que històricament ha tingut una masia coneguda actualment com a Mas Cartellà, situada al peu de la carretera Nacional II, al terme de Maçanet de la Selva amb el límit amb el de Vidreres.

La torre està classificada com a Bé Cultural d'interès nacional amb el codi RI-51-0005951.

Són destacables la torre de defensa, de planta circular, reformada (entorn del 1840) després de les destrosses que sofrí arran de la Primera Guerra Carlina, i el pati interior amb la capella de Sant Jaume que té una bonica façana renaixentista i altres elements antics, cap d'ells però d'època romànica.[1]

Història[modifica]

Es menciona la seva existència amb el nom de Torre Fellona en un document de 1079. El 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III al vescomte Guerau II de Cabrera. La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà. La pubilla dels Maçanet, Ermessenda, s'havia casat amb Arnau de Cartellà i en morir el 1213, llegà el casal al seu fill segon Bernat de Cartellà que originà el llinatge dels Cartellà de Maçanet. Durant segles el casal o força va romandre a mans de la família Cartellà, i d'aquí en prengué el nom. El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà el títol de marquès de Cartellà.[2]

Sota la senyoria directa dels Cartellà hi eren masos com els Gelabert o Calvet. Al llarg del temps les Torres de Cartellà, en conjunt, constituïen una de les gran finques de la comarca, treballades al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX per parcers.

Força de Cartellà. Fornícula de la torre (gener 2015)

L'any 1865 morí sense descendència la darrera marquesa de Cartellà, Josefina de Sarriera i de Copons. El Mas Cartellà se subhastà i fou adquirit per Josep Cabañas, hisendat de Lloret de Mar, i l'afillada Júlia Soler es casà amb un altre hisendat lloretenc, Joan Manuel Albertí. Aquests en foren propietaris fins a l'any 1924 que s'ho vengueren al metge barceloní Víctor Conill Montobbio. Actualment és propietat dels seus descendents.[1]

Arquitectura[modifica]

Construcció de planta complexa i irregular, amb diverses dependències i reformes. La façana principal consta de tres plantes. La planta baixa, contempla tres obertures: la central projectada com a portal rectangular de llinda monolítica, conformant un arc pla, muntants de pedra i coronat per un arc carpanell rebaixat. Dues obertures – una per banda- rectangulars, llinda monolítica i muntants de pedra. En el primer pis o planta noble, trobem dues obertures del mateix sistema que les de la planta inferior. El tercer pis, projectat com a golfes, amb tres finestres geminades de mig punt. Coberta amb una teulada de vessants a laterals i cornisa catalana. A la cantonada de l'esquerre s'ubica la torre, rodona i emmerletada de quatre plantes, porta amb esplandit i amb una petita fornícula, sustentada per dos caps, que conté una imatge de la Verge Maria.

En el pati interior cal destacar la capella de Sant Jaume. Té planta romànica amb absis de mig punt i hi destaca sobretot la interessant decoració renaixentista datada el 1510. Tota ella és de maçoneria amb reforços als cantons. La porta principal és un arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra. A la clau hi ha l'escut de Cartellà amb el de Sarriera. Els muntants tenen forma de pilastres adossades al mur, acaben amb un capitell d'ordre dòric que suporta una cornisa ornada amb permòdols. Un dels diversos medallons que s'hi veuen conté la figura de Sant Jaume.[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Força de Cartellà Modifica l'enllaç a Wikidata