Josep Maria Capdevila i Balanzó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Capdevila i Balanzó
Naixement 1892
Olot
Mort 3 de gener de 1972 (79/80 anys)
Banyoles
Ocupació filòsof, periodista i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Capdevila i Balanzó (Olot, Garrotxa, 1892 - Banyoles, Pla de l'Estany, 3 de gener de 1972) va ser un escriptor i filòsof català, llicenciat en dret, que durant un temps passà pels Estudis Universitaris Catalans.

El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del seminari de filosofia d'Eugeni d'Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia (1923). El 1925 dirigí la revista La Paraula Cristiana, iniciada per Carles Cardó. El 1929 fundà el diari catòlic El Matí i en fou director fins al 1934, quan fou defenestrat en una maniobra del bisbat de Barcelona, que ja preparava la confrontació civil.

Aquell mateix any fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d'Art de Tarragona. Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la Universitat de Popayán a Colòmbia, i després al Liceo Benalcázar de Santiago de Cali. Visqué retirat, des del 1965, a Banyoles on hi restà fins a la seva mort el 1972.

D'una formació profunda com a filòsof, seguí amb llibertat les tendències tomistes modernes i estudià Llull i Eiximenis. Estigué molt influït per les idees del franciscà Miquel d'Esplugues i per l'obra de catòlics renovadors com Gilbert K. Chesterton, Leon Bloy i, molt especialment, Jacques Maritain.

Intentà renovar la tradició de l'Escola tomista de Barcelona i connectà els sectors catòlics amb les noves idees de la democràcia cristiana europea, però fracassà pel seu progressisme, per la seva defensa del sindicalisme i per negar-se a secundar la situació violenta de l'època. Excel·lí com a crític literari, sobretot de poesia, i publicà diverses obres, assaigs i articles sobre filosofia, sociologia i literatura. D'un estil elegant i diàfan, influí molt en el moviment de renovació cristiana dels anys republicans i pot ser considerat el pensador més original de la democràcia cristiana a Catalunya.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Poetes i crítics (1925)
  • Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925)
  • Amics i terra amiga (1932)
  • En el llindar de la filosofia (1960)
  • Eugeni d'Ors, etapa barcelonina (1965)
  • Estudis i lectures (1965)
  • Del retorn a casa (1971)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan Carreras i Pera: Josep Maria Capdevila: ideari i poetica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003.
  • Joan Cortada i Hortalà: La filosofia de Josep Maria Capdevila. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008.
  • Maurici Serrahima i Bofill: Josep Maria Capdevila: assaig biogràfic, Barcelona: Barcino, 1974.