Joan Bodon

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Bodon
JBoudou.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 11 de desembre de 1920
Crespinh
Mort 24 de febrer de 1975 (54 anys)
Algèria
Activitat professional
Ocupació Escriptor i professor
Llengua occità
Modifica dades a Wikidata

Joan Bodon (Crespinh, Avairon, 11 de desembre de 1920 - Arbatache, Algèria, 24 de febrer de 1975) és un escriptor occità. És segurament l'autor del segle XX més conegut i reconegut pels occitans.

Joan Bodon va néixer el 1920 dins una família modesta a Crespinh, fill de Ciprian Bodon i d'Albania Balsà, parenta allunyada de l'escriptor francés d'origen occità Honoré de Balzac. Va estudiar al seu poble i a Naucèla. L'any 1941 esdevingué professor i va fer classes a Castanet. Durant l'ocupació alemanya de França fou deportat per a treballar en el STO (Servei de Treball Obligatori) a Breslau (Silèsia). L'any 1945 va tornar i va continuar sent professor. El 1946 es va casar amb la professora Camilha Vidal. El 1968 emigrà a Algèria.[1]

Va escriure novel·les en prosa, contes i també poemes, sovint adaptats en cançó. La seva obra va fer girar l'estètica i l'ètica de la literatura occitana cap a una modernitat de l'escriptura. Posa en escena el destí, sovint tràgic, de la civilització occitana i dels homes, barrejant-hi la seva. La universalitat dels seus temes s'amaga dins una minuciosa descripció de la civilització occitana. En general tracta els problemes de l'occità que vol integrar-se a la civilització moderna sense renegar la seva identitat.

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

Contes[modifica]

  • Los contes del meu ostal

Poesia[modifica]

  • Sus la mar de las galèras (1975)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]