Back to the Future

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngBack to the Future
Back to the future.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Robert Zemeckis
Protagonistes Michael J. Fox
Christopher Lloyd
Lea Thompson
Crispin Glover
Thomas F. Wilson
Producció Bob Gale
Steven Spielberg
Neil Canton
Kathleen Kennedy
Frank Marshall
Guió Robert Zemeckis
Bob Gale
Música Alan Silvestri
Fotografia Dean Cundey
Muntatge Harry Keramidas
Arthur Schmidt
Vestuari Deborah Lynn Scott
Productora Amblin Entertainment
Distribuïdora Universal Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1985
Durada 116 min
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Los Angeles i Gamble House
Color color
Pressupost $19.000.000
Temàtica
Gènere Ciència-ficció
Aventures
Acció
Tema principal viatge en el temps
Lloc de la narració Califòrnia
Sèrie Back to the Future trilogy
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor edició de so
Oscar al millor guió original
Oscar al millor so
Premis National Film Registry
Oscar a la millor edició de so
Més informació
IMDB Fitxa 8.5/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.4/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa 86/100*10/10 stars
Lloc web oficial http://www.bttfmovie.com/
Modifica dades a Wikidata

Back to the Future (literalment en català "Retorn al futur") és una pel·lícula de ciència-ficció i comèdia de l'any 1985 dirigida i escrita per Robert Zemeckis, produïda per Steven Spielberg i per Bob Gale i protagonitzada per Michael J. Fox, Christopher Lloyd, Lea Thompson i Crispin Glover.

Argument[modifica | modifica el codi]

La trama relata les aventures de Marty McFly, un adolescent que és enviat accidentalment trenta anys endarrere, des del 1985 al 1955. Després de canviar els fets del 1955, específicament els de quan els seus pares es van conèixer i enamorar, Marty ha d'intentar tornar a unir els seus pares per assegurar la seva pròpia existència.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Sobre la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Zemeckis i Gale van escriure el guió després que Gale va pensar sobre la possibilitat d'haver-se fet amic del seu pare si tots dos haguessin anat junts a la mateixa escola. Uns quants estudis van rebutjar el guió fins que la producció Romancing the Stone (1984), dirigida per Zemeckis, va tenir èxit de taquilla. Després d'això, Universal Pictures va donar llum verda al projecte, amb Spielberg com a productor executiu. Al començament, es va convidar el cantant canadenc Corey Hart perquè fes les proves per al paper estel·lar de McFly, però aquest va rebutjar la invitació. També Eric Stoltz va fer les proves per al mateix paper, just quan Michael J. Fox estava ocupat amb la sèrie televisiva Family Ties. Però durant el rodatge els productors van decidir que Stoltz no era adient, i per tant la Fox va considerar Michael J. Fox per a fer de Marty McFly. Aquests retards van fer que es regravessin algunes escenes durant la postproducció, per tal de poder estrenar el 3 de juliol de 1985.

Després de la seva estrena, Back to the Future es va convertir en la pel·lícula més reeixida d'aquell any, perquè va recaptar més de 380 milions de dòlars a tot el món. La majoria de crítiques van ser positives. Va guanyar el premi Hugo a la categoria de «Millor producció dramàtica», i un premi Saturn com «Millor pel·lícula de ciència-ficció», a més d'algunes nominacions als premis Oscar i Globus d'or. Fins i tot, a manera de llegat, Ronald Reagan la va arribar a esmentar durant el Discurs de l'Estat de la Unió de 1986. El 2007, la Biblioteca del Congrés la va triar per ser preservada al National Film Registry. Finalment, el 2008 l'American Film Institute la va catalogar com la desena millor pel·lícula de ciència-ficció de tots els temps, al llistat AFI's 10 Top 10. L'èxit de Back to the Future va donar lloc a una trilogia: Back to the Future II (1989) i Back to the Future III (1990), i també a una sèrie de dibuixos animats i a una atracció per a un parc temàtic (Back to the Future: The Ride).

El 2010, com a commemoració dels primers vint anys de llançament, la cinta original va passar per un procés de remasterització per tal de tornar a ser estrenada a algunes sales de cinema del Regne Unit (1 d'octubre de 2010), Estats Units (23 d'octubre), el Canadà (23 d'octubre), i a Mèxic (5 de novembre). Això va coincidir amb l'edició d'aniversari Back To The Future 25th Anniversary per als formats de vídeo DVD i Blu-ray. El 13 de gener del 2011 es va tornar a estrenar igualment a l'Argentina, convertint-se en la sisena pel·lícula amb més ingressos en aquest país amb només un dia. Dies després, el febrer del 2010, es va exhibir al Digital Film Festival del Canadà en format d'alta definició al costat d'unes altres pel·lícules semblants.

Trilogia[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula té dues seqüeles, Back to the Future Part II (1989), en què els protagonistes viatgen al 2015, i Back to the Future Part III (1990) en què viatgen al 1885, a l'època del llunyà oest.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Back to the Future Modifica l'enllaç a Wikidata