Indiana Jones i l'última croada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaIndiana Jones i l'última croada
Indiana Jones and the Last Crusade
Indiana Jones and the Last Crusade A.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Steven Spielberg
Protagonistes Harrison Ford,
Sean Connery,
Denholm Elliott,
Alison Doody,
John Rhys-Davies
Producció Robert Watts
Disseny de producció Elliot Scott
Guió Jeffrey Boam,
Menno Meyjes i
George Lucas (història original)
Música John Williams
Fotografia Douglas Slocombe
Muntatge Michael Kahn
Vestuari Anthony Powell i Joanna Johnston
Productora Lucasfilm Ltd. i Paramount
Distribuïdora United Internacional Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1989
Durada 126 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge San Francisco, Califòrnia, Nou Mèxic, Venècia, Alemanya, Colorado, Espanya, Utah i Turquia
Color color
Format 2.35:1
Temàtica
Gènere cinema d'aventures, fantàstic
Tema principal Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració Utah, Berlín i Turquia
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor edició de so ()
Oscar a la millor banda sonora ()
Oscar al millor so ()
Premis Oscar a la millor edició de so ()
Més informació
IMDb Fitxa 8.1/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.8/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Indiana Jones i l'última croada (títol original en anglès: Indiana Jones and the Last Crusade)[1] és una pel·lícula d'aventures fantàstiques estatunidenca de 1989 dirigida per Steven Spielberg i amb l'actor Harrison Ford de protagonista. És la tercera part de la sèrie de quatre pel·lícules centrades sobre el personatge d'Indiana Jones. Ha estat doblada al català.

Dates de Llançament[modifica]

País Llançament
Estats Units Estats Units 24 maig 1989
Austràlia Austràlia 8 juny 1989
Argentina Argentina 22 juny 1989
Taiwan Taiwan 24 juny 1989
Hong Kong Hong Kong 29 juny 1989
Regne Unit Regne Unit 30 juny 1989
Irlanda Irlanda 30 juny 1989
Colòmbia Colòmbia 5 juliol 1989
Japó Japó 8 juliol 1989
Corea del Sud Corea del Sud 22 juliol 1989
Brasil Brasil 18 agost 1989
Espanya Espanya 1 setembre 1989
Noruega Noruega 14 setembre 1989
RFA RFA 14 setembre 1989
Dinamarca Dinamarca 15 setembre 1989
Finlàndia Finlàndia 15 setembre 1989
Portugal Portugal 15 setembre 1989
Suècia Suècia 15 setembre 1989
Països Baixos Països Baixos 29 setembre 1989
Turquia Turquia Octubre 1989
Itàlia Itàlia 6 octubre 1989
França França 18 octubre 1989
Grècia Grècia 18 octubre 1989
Hongria Hongria 26 octubre 1989
Txecoslovàquia Txecoslovàquia 10 gener 1992

Argument[modifica]

El 1938, en un món en vigílies de la Segona Guerra Mundial, els Nazis es llancen en cerca del Sant Greal. Al davant tenen el doctor Henry Jones (Sean Connery), que persegueix aquest objecte llegendari. Quan el seu pare desapareix, Indiana Jones (Harrison Ford) es llança sobre el seu rastre per trobar-lo.[2]

Repartiment[modifica]

La cerca del Sant Greal[modifica]

  • Després de la fosca història d’Indiana Jones i el temple maleït, aquesta pel·lícula és molt més basada en l'humor, sobretot pel contrast i la relació entre Indiana Jones i el seu pare.
  • El començament de la pel·lícula, que es desenvolupa en l'adolescència d'Indy, revela l'origen dels atributs característics de l'heroi :
    • el seu malnom Indiana, és de fet el nom del seu gos quan era adolescent.
    • la seva por a les serps li ve d'una caiguda que fa en un sot que n’és ple.
    • troba el seu fuet en un vagó-gàbia on hi ha un lleó. Agafarà el fuet per intentar allunyar la fera, però es farà la seva cèlebre cicatriu al mentó intentant servir-se'n per primera vegada.
    • Finalment el seu barret és un regal de l'aventurer al qual havia agafat la Creu de Coronado (El seu lloc és en un museu!)
  • Quan Indiana Jones troba Adolf Hitler, aquest li signa (per error), un autògraf. Ara bé, el dictador signa amb la mà dreta, mentre que era esquerrà. També es pot veure en aquesta mateixa escena que un dels generals que acompanyen Hitler està mal afaitat; cosa impossible per a un oficial alemany, i sobretot en presència del Führer.
  • La bufetada que Henri Jones dóna a Indiana en una discussió sobre l'itinerari a prendre no era prevista pel guió i és total improvisació de part de Sean Connery. La sorpresa expressada per Harrison Ford és autèntica.
  • El carro d'assalt amb el qual els alemanys persegueixen Indiana és un carro britànic (mark VIII)
  • Harrison Ford va néixer el 1942 i Sean Connery el 1930, els dos actors no tenen doncs més que 12 anys de diferència. No obstant això, malgrat els seus 59 anys, Sean Connery aconsegueix veritablement oferir la imatge d'un vell pare bo al costat del seu fill de 47 anys...
  • La República d’Hatay va existir.
  • El cabriolé Citroën Tracció Davantera 11 B Lleugera que Indy i el seu pare amaguen en una persecució és de fet una berlina de postguerra tallada i transformada per a les necessitats de la pel·lícula.

Indiana Jones interactiu[modifica]

Decorats[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indiana Jones i l'última croada Modifica l'enllaç a Wikidata