Munich (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMunich
Munich 1 Poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióSteven Spielberg
Protagonistes
ProduccióSteven Spielberg, Kathleen Kennedy, Colin Wilson i Barry Mendel
Dissenyador de produccióRick Carter
GuióTony Kushner
Eric Roth a partir del llibre Vengeance: The True Story of an Israeli Counter-Terrorist Team de George Jonas
MúsicaJohn Williams
FotografiaJanusz Kaminski
MuntatgeMichael Kahn
VestuariJoanna Johnston
ProductoraAmblin Entertainment, The Kennedy/Marshall Company (en) Tradueix i Alliance Atlantis (en) Tradueix
DistribuïdorUniversal Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units, Canadà i França
Estrena2005
Durada163 min
Idioma originalAnglès, alemany, francès, hebreu, àrab, italià, grec i rus
RodatgeParís, Budapest, República de Malta i Nova York
Coloren color
Format2.35:1
Pressupost70 milions de dòlars
Descripció
Basat enVengeance: The True Story of an Israeli Counter-Terrorist Team (en) Tradueix
GènereThriller, cinema històric i drama
TemaMassacre de Munic
Lloc de la narracióLondres, Nova York, París, Grècia, Països Baixos i Munic
Subjecte representatMassacre de Munic
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webLloc web
IMDB: tt0408306 Filmaffinity: 764214 Allocine: 57432 Rottentomatoes: m/munich Mojo: munich Allmovie: v329301 TCM: 630437 Metacritic: movie/munich TV.com: movies/munich
Modifica les dades a Wikidata

Munich és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Steven Spielberg, estrenada el 2005.

La pel·lícula s'inspira en la Massacre de Munic durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1972. Palestins membres del grup Setembre Negre van capturar com a ostatges els atletes de la delegació israeliana, i els van assassinar. La pel·lícula té lloc després dels fets, i descriu com va ser l'Operació Ira de Déu, mitjançant la història d'un agent del Mossad, interpretat per Eric Bana, encarregat de trobar els responsables i d'eliminar-los.

Argument[modifica]

Com a resposta a l'assassinat dels d'ostatges del Jocs Olímpics de Munic, el govern israelià decideix executar-ne els responsables. Avner Kauffman, antic guarda de Golda Meir i agent del Mossad, té l'encàrrec de fer un equip autònom (Avner dimitirà del Mossad, per no implicar-lo). Amb els quatre homes del seu equip tractaran de matar els responsables per Europa (a Roma, París, Xipre o Londres), i també al Líban.

Com a caçadors, ells mateixos temen ser morts, i la desconfiança es transforma en psicosi. A poc a poc, Avner i alguns membres del seu equip es pregunten si un Estat democràtic com Israel té dret a executar homes sense judici alhora que prohibeix la pena de mort.

Repartiment[modifica]

Sobre la pel·lícula[modifica]

  • La pel·lícula s'inspira en el llibre polèmic Vengeance: The True Story of an Israeli Counter-Terrorist Team (Venjança: La història verdadera d'un equip antiterrorista israelià ) del periodista canadenc George Jonas, segons la història de Juval Aviv, el protagonista Avner al llibre i la pel·lícula.
  • La pel·lícula ha estat criticada per les dues parts. Abou Daoud, el cap del comando, i Zvi Zamir, el cap del Mossad, s'han queixat de no haver estat consultats.[1] Del costat israelià Ehud Danoch, el Cònsol general a Los Angeles, ha retret després d'haver vist la pel·lícula que els assassins del Mossad i els terroristes palestins eren posats al mateix nivell. «Aquesta producció és superficial, pretensiosa i problemàtica, perquè posa al mateix nivell el Mossad i els terroristes palestins, cosa que és moralment incorrecta. Des del punt de vista del cinema de Hollywood, aquesta pel·lícula serà probablement classificada com una bona pel·lícula, però el seu missatge, és un problema », va declarar en una entrevista radiofònica a una ràdio israeliana. Aquestes paraules van tenir el suport de Gideon Meir, un alt responsable del ministeri dels Afers Exteriors.
  • A causa de la manca d'informacions fiables (per culpa del secret que envolta l'operació) la pel·lícula s'inspira en els esdeveniments que van tenir lloc realment, novel·lant algunes parts. Un dels guionistes, Tony Kushner, considera Munich com una ficció històrica.
  • Steven Spielberg va rebre amenaces de mort durant la preparació de la pel·lícula. Fins i tot, ell i alguns col·laboradors seus han estat protegits per guardes de seguretat. Això pot explicar l'ambient de secret que va envoltar el rodatge i la prohibició a la premsa d'assistir-hi.
  • El llibre de George Jonas va ser adaptat per primera vegada el 1986, a la pel·lícula L'Espasa de Gédéon , de Michael Anderson amb Michael York.
  • Spielberg va ser durament criticat per la tria de fer coescriure el guió a Tony Kushner, jueu americà que va dir que «la fundació d'Israel ha estat una calamitat històrica, moral, política per al poble jueu».
  • La pel·lícula va recaptar 130 milions de dòlars, per a un pressupost de 70 milions.[2]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

2006[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]