Lincoln (pel·lícula)
.png)
Lincoln és una pel·lícula estatunidenca de l'any 2012 dirigida per Steven Spielberg i interpretada per Daniel Day-Lewis i Sally Field.[1] Està basada en els últims anys de la vida del president dels Estats Units Abraham Lincoln, i els seus esforços per a ratificar la tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units, que abolia l'esclavitud.[2] Va ser doblat al català el 2019, amb la veu de Xavier Fernández com a Lincoln i Mercè Montalà com a Mary Todd Lincoln.[3]
El rodatge va començar el 17 d'octubre de 2011, i va acabar el 19 de desembre de 2011. Es va estrenar el 8 d'octubre de 2012 al Festival de Cinema de Nova York, i va eixir als cinemes a partir del 9 de novembre de 2012
Lincoln va rebre elogis de la crítica, amb moltes lloances adreçades a l'actuació de Day-Lewis.[4] El desembre de 2012, la pel·lícula va ser nominada a set premis Globus d'Or, incloent-hi el de Millor Pel·lícula - Drama, Millor director per Spielberg i guanyant Millor Actor (Pel·lícula - Drama) per Day-Lewis. Als Premis Oscar 2012, la pel·lícula va ser nominada per a dotze premis, incloent-hi el de Millor Pel·lícula. Va guanyar per Millor Disseny de Producció i Millor Actor per Day-Lewis.
La pel·lícula va ser un èxit comercial. En els primers mesos del llançament fins a abril 2013 va recaptar 275 milions de dòlars.[5]
Argument
[modifica]El gener de 1865, el president Abraham Lincoln espera que la Guerra Civil acabi en un mes.[6] No obstant això, està preocupat perquè la Proclamació d'Emancipació sigui descartada pels tribunals una vegada que la guerra hagi acabat, la Tretzena Esmena sigui derrotada i tornin els estats esclavistes. Lincoln creu que és imprescindible aprovar l'esmena a final de mes per a eliminar així qualsevol possibilitat que els esclaus que ja van ser alliberats puguin tornar a ser esclavitzats. Els republicans radicals temen que la modificació simplement sigui derrotada per alguns demòcratesn que volen retardar la ratificació, ja que encara no està garantit que els estats de la frontera hi donaràn suport, o bé donen prioritat a que la guerra acabi. Encara que finalment tots pugin a bord, per a l'esmena és menester igualment el suport de diversos congressistes demòcrates. Amb dotzenes de demòcrates decepcionats després de sortir perdedors en les campanyes de reelecció durant la tardor de 1864, alguns dels assessors de Lincoln creuen que el president ha d'esperar fins que el nou Congrés hagi pres possessió, fet que probablement obriria el camí a la seva proposta de modificació. Lincoln, però, es manté ferm pel que fa a que l'esmena estigui en vigor i el tema de l'esclavitud fos legislat definitivament abans que s'acabi la guerra i readmeti a la Unió els estats de sud.
Les esperances de Lincoln per a l'aprovació de l'esmena es basen en el suport de Francis Preston Blair, un dels fundadors de el Partit Republicà; la seva influència pot assegurar que tots els membres de la facció republicana conservadora occidental i d'estats fronterers donin suport a l'esmena. Amb la victòria de la Unió en la guerra civil, que sembla molt probable i molt esperada, però encara no és un fet consumat, Blair està disposat a posar fi a les hostilitats tan aviat com sigui possible. Per tant, a canvi del seu suport, Blair insisteix que Lincoln li permeti participar immediatament en les negociacions de pau. Aquesta és una complicació per als esforços de modificació de Lincoln ja que ell sap que una part important del suport que ha obtingut de la modificació és de la facció radical republicana per a qui una pau negociada que deixa intacta l'esclavitud és moralment inacceptable. No es pot continuar sense el suport de Blair, però, Lincoln autoritza a contracor la missió de Blair.
Mentrestant, Lincoln i el Secretari d'Estat William H. Seward treballen per assegurar els vots demòcrates necessaris per a l'esmena. Lincoln suggereix que es concentrin en els demòcrates del president sortint, ja que ja han perdut la reelecció i així se sentiran lliures de votar com els plagui, en lloc d'haver-se de preocupar de com el seu vot afectaria una futura campanya de reelecció. Com que aquests últims també hauràn de trobar feina i Lincoln tindrà molts llocs de treball federals per omplir a mesura que inicii el seu segon mandat, veu això com una eina que pot utilitzar. Lincoln i Seward estan disposats fins i tot a oferir suborns monetaris als demòcrates, autoritzen a contactar a congressistes demòcrates amb ofertes de llocs de treball federals a canvi d'un vot a favor de l'esmena.
Quan els enviats de la Confederació són a punt per reunir-se amb Lincoln, ell els ordena que es mantinguin fora de Washington, ja que l'esmena s'acosta a un vot a la Cambra. En el moment de la veritat, Thaddeus Stevens decideix moderar les seves declaracions sobre la igualtat racial per ajudar les possibilitats de l'aprovació de l'esmena. Circula el rumor que hi ha representants de la Confederació a Washington a punt per parlar de la pau, cosa que porta tant els demòcrates com els republicans conservadors a defensar l'ajornament de la votació sobre l'esmena. Lincoln nega explícitament que aquests emissaris estiguin o hagin d'estar en la ciutat —amb el que tècnicament no està faltant a la veritat, ja que ell els havia ordenat que es mantinguessin lluny— i l'esmena és finalment aprovada per un marge de dos vots.
Quan Lincoln es reuneix després amb els confederats, els diu que l'esclavitud no es restablirà, que el nord s'ha unit a la ratificació de l'esmena, i que algunes de les legislatures dels estats de sud seran remodelades. El 3 d'abril visita el camp de batalla a Petersburg, (Virginia), on intercanvia unes paraules amb el general Ulysses S. Grant. Sis dies més tard, Grant rep la rendició del general Robert E. Lee.
El 14 d'abril, Lincoln està reunit amb membres del seu gabinet, discutint possibles mesures futures per facultar els negres quan li recorden que la primera dama l'espera per portar-los a la seva vetllada al Teatre Ford. Ell diu: «Suposo que és hora d'anar-me, encara que preferiria romandre aquí». Després es assassinat per John Wilkes Booth mentre assisteix a una representació de l'obra Our American Cousin. L'endemà al matí, a la Casa Petersen, un metge anuncia que Lincoln ha mort i llavors el secretari de Guerra dels Estats Units Edwin M. Stanton proclama: «Ara pertany a la posteritat».[7] El film conclou amb un flashback durant el qual Lincoln pronuncia el seu segon discurs inaugural que acaba amb les paraules «Sense malícia cap a ningú, amb caritat per a tothom».[8]
Crítica
[modifica]«El mèrit [de Steven Spielberg] de la proposta és innegable: mai abans una negociació política (la tramitació de l’esmena que va permetre abolir l’esclavitud als Estats Units) havia condensat a la pantalla tanta tensió moral i tanta emoció intel·lectual.»[4] Uns crítics troben que el film no va er un retrat històricament correcte de Lincoln, que és un film històric amb certa llibertat artística per a mantenir una línia dramàtica,[9] sobretot en els personatges secundaris.[10]
Repartiment
[modifica]- Daniel Day-Lewis: Abraham Lincoln
- Sally Field: Mary Todd Lincoln
- Tommy Lee Jones: Thaddeus Stevens
- Joseph Gordon-Levitt: Robert Todd Lincoln
- Tim Blake Nelson: Richard Schell
- James Spader: William N. Bilbo
- Jackie Earle Haley: Alexander Stephens
- Grainger Hines: Secretària Gideon Welles
- Jared Harris: Ulysses S. Grant
- David Strathairn: William Seward
- John Hawkes: Robert Latham
- Walton Goggins: Wells A. Hutchins
- Lee Pace: Fernando Wood
- Hal Holbrook: Francis Preston Blair, Sr.
- Bruce McGill: Edwin Stanton
- Gregory Itzin: John Campbell
- Peter McRobbie: George H. Pendleton
- Gulliver McGrath: Tad Lincoln
- Dakin Matthews: John Usher
- S. Epatha Merkerson: Lydia Smith
- Joseph Cross: John Hay
- David Costabile: James Mitchell Ashley
- Stephen Spinella: Asa Vintner Litton
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 2013. Oscar al millor actor per Daniel Day-Lewis
- 2013. Oscar a la millor direcció artística per Rick Carter i Jim Erickson
- 2013. Globus d'Or al millor actor dramàtic per Daniel Day-Lewis
- 2013. BAFTA al millor actor per Daniel Day-Lewis
- 2013. Oscar a la millor pel·lícula
- 2013. Oscar al millor director per Steven Spielberg
- 2013. Oscar al millor actor secundari per Tommy Lee Jones
- 2013. Oscar a la millor actriu secundària per Sally Field
- 2013. Oscar al millor guió adaptat per Tony Kushner
- 2013. Oscar a la millor banda sonora per John Williams
- 2013. Oscar al millor muntatge per Michael Kahn
- 2013. Oscar a la millor fotografia per Janusz Kaminski
- 2013. Oscar al millor vestuari per Joanna Johnston
- 2013. Oscar a la millor edició de so per Andy Nelson, Gary Rydstrom i Ron Judkins
- 2013. Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 2013. Globus d'Or al millor director per Steven Spielberg
- 2013. Globus d'Or a la millor banda sonora original per John Williams
- 2013. Globus d'Or al millor actor secundari per Tommy Lee Jones
- 2013. Globus d'Or a la millor actriu secundària per Sally Field
- 2013. Globus d'Or al millor guió per Tony Kushner
- 2013. BAFTA a la millor pel·lícula
- 2013. BAFTA al millor actor secundari per Tommy Lee Jones
- 2013. BAFTA a la millor actriu secundària per Sally Field
- 2013. BAFTA al millor guió adaptat per Tony Kushner
- 2013. BAFTA a la millor banda sonora original per John Williams
- 2013. BAFTA a la millor fotografia per Janusz Kaminski
- 2013. BAFTA al millor disseny de producció per Rick Carter i Jim Erickson
- 2013. BAFTA al millor vestuari per Joanna Johnston
- 2013. BAFTA al millor maquillatge i perruqueria per Lois Burwell i Kay Georgiou
Referències
[modifica]- ↑ «Lincoln». Filmoteca de Catalunya, 2012. [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ «‘Lincoln’ , el nou film de Spielberg, aclamat a Nova York». El Peródico, 5 novembre 2012.
- ↑ «Fitxa de doblatge de Lincoln». El Doblatge, 2019. [Consulta: 1r març 2026].
- 1 2 Romero, 2013.
- ↑ «Lincoln» (en anglès). Mojo Box Office, 25 abril 2013. [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ «Lincoln». El Punt Avui, 2012.
- ↑ Stahr, Walter. «Lincoln's Death, Stanton's Words» (en anglès), 6 gener 2022. [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ «Lincoln's Second Inaugural Address» (en anglès). Lincoln Memorial (U.S. National Park Service), 18 abril 2020. [Consulta: 1r març 2026]. «With malice toward none, with charity for all.»
- ↑ Zelikow, Philip «Steven Spielberg, Historian» (en anglès). The New York Times, 29-11-2012 [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ Zeitz, Joshua «Fact-Checking 'Lincoln': Lincoln's Mostly Realistic; His Advisers Aren't» (en anglès). The Atlantic, 12-11-2012 [Consulta: 1r març 2026].
- ↑ «'Lincoln' i 'La vida de Pi' encapçalen les nominacions als Oscar». El Punt Avui, https://www.elpuntavui.cat/article/609251-lincoln-i-la-vida-de-pi-encapcalen-les-nominacions-als-oscar.html.
Bibliografia
[modifica]- Montalt, Salvador «Comentari: “Lincoln”, de Steven Speilberg». VilaWeb - Club 7 Cinema, 23 febrer 2013.
- Romero, Pablo «‘Lincoln’: l'èpica interior». + 1, publicació de la Universitat Internacional de Catalunya, 27 desembre 2013.
Enllaços externs
[modifica]
- Pel·lícules dels Estats Units del 2012
- Pel·lícules de drama històric
- Pel·lícules biogràfiques dels Estats Units
- Pel·lícules basades en fets reals
- Pel·lícules sobre la Guerra de Secessió
- Pel·lícules dirigides per Steven Spielberg
- Pel·lícules guanyadores del premi Oscar a la millor direcció artística
- Pel·lícules dramàtiques del 2012
- Pel·lícules ambientades a Virgínia
- Pel·lícules ambientades a Washington DC
- Pel·lícules amb música de John Williams