Encontres a la tercera fase

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEncontres a la tercera fase
Close Encounters of the Third Kind
Close Encounters of the Third Kind logo.png Modifica el valor a Wikidata
Close Encounters poster2.jpg
Fitxa
DireccióSteven Spielberg
Protagonistes
Director artísticDaniel A. Lomino
ProduccióJulia Phillips
Michael Phillips
Dissenyador de produccióJoe Alves Modifica el valor a Wikidata
GuióSteven Spielberg
MúsicaJohn Williams
Dissenyador de soSteve Katz
FotografiaVilmos Zsigmond
MuntatgeMichael Kahn
VestuariJim Linn
MaquillatgeBob Westmoreland
Efectes especialsDouglas Trumbull
ProductoraColumbia i EMI
DistribuïdorColumbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1977
Durada137 min
Idioma originalanglès, castellà, francès i hindi Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
RodatgeCalifòrnia, Alabama i Mobile Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost19,4 milions de dòlars
Recaptació306.889.114 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereCiència-ficció
Lloc de la narracióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc websonypictures.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0075860 Filmaffinity: 941282 Allocine: 881 Rottentomatoes: m/close_encounters_of_the_third_kind Mojo: closeencountersofthethirdkind Allmovie: v10031 TCM: 4492 Metacritic: movie/close-encounters-of-the-third-kind TV.com: movies/close-encounters-of-the-third-kind-special-edition
Discogs: 25704 Allmusic: mw0000193266 Modifica els identificadors a Wikidata

Encontres a la tercera fase[1] (Close Encounters of the Third Kind a l'original en anglès) és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca, dirigida per Steven Spielberg, estrenada el 1977 i doblada al català.

Argument[modifica]

Claude Lacombe, especialista francès que treballa en ovnis, és cridat a Mèxic per investigar el descobriment d'avions de guerra, TBM AVENGER, desapareguts en una missió el 1945, i trobats en perfecte estat al desert de Sonora. Altres fets estranys es produeixen a la superfície del planeta, i el Dr. Lacombe s'esforça a lligar tots aquests esdeveniments que testificarien existència d'una vida extraterrestre que intenta entrar en contacte amb els éssers humans. Al mateix temps, en un petit poble d'Indiana, Roy Neary, un reparador de cable veu un OVNI; mentre que a alguns quilòmetres d'allà, un nen és aixecat per un plat volador davant dels ulls de la seva mare, Jillian. Mentre que les autoritats intenten amagar l'assumpte, Jillian i Roy tenen intuïcions, cada vegada més fortes i precises, a propòsit de l'existència d'un lloc enigmàtic on se suposa que tindria lloc la trobada...[2]

Repartiment[modifica]

Origen del títol i precisions[modifica]

El títol Encontres a la tercera fase procedeix del Sistema de classificació de Josef Allen Hynek utilitzat en ufologia per classificar les trobades pròximes. L'estadi RR3 (Trobada Pròxima de 3a fase) correspon al fet de veure un OVNI i els seus ocupants o únicament els ocupants de l'OVNI.

La pel·lícula mostra les trobades pròximes fins a arribar al tipus 5 (RR5), perquè finalment hi ha comunicació amb els ocupants d'un immens OVNI. No obstant això, el tipus RR5 és posterior a la classificació inicial que va elaborar Hynek.

Llocs de rodatge[modifica]

El rodatge va començar als estudis de Burbank. Una part de l'acció té lloc a la muntanya Devils Tower National Monument, a Wyoming. Un immens hangar amb dirigibles de la segona guerra mundial a Mobile, Alabama, ha servit igualment de plató.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El títol de treball de la pel·lícula era Watch the Skies, les últimes paraules de la pel·lícula The Thing from Another World (1951). Se sent igualment aquesta frase durant la pel·lícula, en el dibuix animat que desperta Roy.
  • A l'escena on Cary Guffey, el jove actor que encarna Barry, havia de mostrar sorpresa davant dels extraterrestres, el realitzador Steven Spielberg va demanar a dos membres de l'equip de rodatge d'amagar-se en caixes darrere la càmera, un disfressat de pallasso i l'altre de goril·la. Durant el rodatge de l'escena, el primer va aparèixer per sorpresa davant Cary, poc sorprès, després el segon. Spielberg va demanar llavors al goril·la que es tragués la seva màscara, fent així somriure Cary.
  • Aquesta pel·lícula té el rècord de ser la que té un nombre més gran de directors de la fotografia: 11, incloent-hi l'edició especial.
  • Paul Schrader va escriure el guió original, però quan Spielberg va veure que una bona part del guió no li agradava gens, Schrader va considerar el guió com a «cosa» de Spielberg, i de cop, rebutja sortir als crèdits. Pel que fa a Spielberg, va reescriure totalment la pel·lícula tal com desitjava veure-la.
  • Per al paper de Roy Neary, Steven Spielberg ho va proposar a Steve McQueen, Dustin Hoffman, Jack Nicholson, Gene Hackman i Lino Ventura, que ho van refusar.
  • La música de John Williams era ja composta abans del muntatge de la pel·lícula. Spielberg hauria muntat la pel·lícula en funció de la música, contràriament al que es fa habitualment. Spielberg i Williams van considerar que donava a la pel·lícula una sensació lírica pròpia del seu univers.
  • A la pel·lícula, els humans comuniquen amb els extraterrestres per la música i una tecnologia adaptada. Els oficis dels pares de Steven Spielberg van ser respectivament música i informàtic. Un acostament que Spielberg no havia fet fins que el periodista James Lipton li va fer fixar-se en una entrevista per l'Actors Studio el 1994.
  • Steven Spielberg estava impacient per ensenyar a l'altre gegant de la pel·lícula, l'actor-director francès François Truffaut el conjunt de l'immens estudi assignat per la pel·lícula, a Mobile, a Alabama, amb l'esperança d'impressionar-lo. Ara bé, aquest no semblava impressionat; més tard, l'equip es va adonar que Truffaut només havia rodat les seves pel·lícules a petits estudis, gairebé íntims, i simplement no podia copçar la immensitat de l'hangar. Però quan va entrar a la sala on Jillian observa les informacions, Truffaut, al mig de la sala, va aixecar els braços a l'aire i va exclamar:Now, this is a studio! («Això és un estudi») i és el que hauria convençut Truffaut de rodar amb el seu admirador.
  • Steven Spielberg considerava i considera François Truffaut com el seu model i volia fer que rodés en una de les seves pel·lícules. Tanmateix, Truffaut parlava molt mal anglès, i Spielberg va acceptar doncs que Truffaut no parlés més que francès en la versió original.
  • El codi musical ha estat mesclat per Daft Punk per a la gira Alive 2007. La melodia és interpretada abans del començament de Robot Rock però no figura a l'àlbum.
  • El logotip de la companyia ROCKWELL INTERNACIONAL que surt a l'esquena dels vestits de certs membres de l'equip científic en el moment de la trobada final és idèntic en la seva construcció gràfica al cartell original de la pel·lícula.
  • El grup britànic Muse utilitza la famosa melodia d'aquesta pel·lícula abans d'arrencar alguns live o abans de començar el tros Knights of Cydonia per exemple.

El codi musical[modifica]

Es fa servir un codi musical per comunicar amb la nau extraterrestre. És un gran sintetitzador modular ARP 2500 que s'utilitza per al rodatge de l'escena però la música prové de l'orquestra de John Williams. Spielberg havia demanat al músic un tema musical molt simple que va ser un autèntic repte, ja que calia limitar-se a 5 notes. Williams i el seu cercle havien proposat una multitud de melodies de 5 notes entre les quals va ser escollida la que serà utilitzada.

La partició del codi musical és: Sol (4) La (4) Fa (4) Fa (3) Do (4). Les xifres entre parèntesis indiquen el número de l'octava.

El codi musical


El codi musical de la pel·lícula ha estat parodiat a nombroses pel·lícules i sèries de televisió. Citem per exemple:

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

1978
1979

Nominacions[modifica]

1978

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]