South Park
  | |
| Gènere | telecomèdia, humor absurd i programa de televisió de comèdia obscena |
|---|---|
| Espai d'ambientació | South Park |
| Creador | Trey Parker i Matt Stone |
| Director | Trey Parker |
| Compositor | Primus |
| País | Estats Units d'Amèrica |
| Llengua original | anglès |
| Canal original | Comedy Central i Paramount Comedy |
| Durada dels capítols | 22 min |
| Primer episodi | 13 agost 1997 |
| Temporades | 27 |
| Episodis | 323 |
| Llista d'episodis | llista d'episodis de South Park |
| Més informació | |
| Web oficial | southparkstudios.com |
        | |
 Imatges externes
| |
|---|---|
|
Portada |
South Park és una sèrie d'animació orientada al públic adult creada per Matt Stone i Trey Parker, emesa a partir del 1997 i encara activa el 2025, amb 27 temporades. Va ser distribuïda originàriament per Comedy Central. Segueix les aventures quotidianes d'una colla de quatre nens (Stan Marsh, Kyle Broflovski, Eric Cartman, i Kenny McCormick) que viuen a la petita ciutat de South Park, a Colorado. South Park satiritza molts dels aspectes de l'American Way of Life, la cultura i l'actualitat estatunidenca, aprofundint en els valors i tabús més arrelats, parodiant-los amb fortes dosis d'humor negre i molts renecs.[1] South Park és una de les sèries d'animació amb més història a la televisió estatunidenca, juntament amb Els Simpsons.
Parker i Stone van desenvolupar South Park a partir de dos curtmetratges d'animació, tots dos titulats The Spirit of Christmas (L'esperit del Nadal), estrenats el 1992 i el 1995. El segon curtmetratge es va convertir en un dels primers vídeos virals d'Internet, cosa que va conduir a la producció de la sèrie. L'episodi pilot es va produir mitjançant animació de figures retallades; la resta de la sèrie utilitza animació per ordinador basada però en la tècnica del retallament. Des de la quarta temporada, els episodis generalment s'han escrit i produït durant la setmana anterior a la seva emissió, amb Parker com a guionista i director principal.
La producció dels episodis de South Park és molt ràpida. Usualment, els capítols es completen en menys d'una setmana, i són llançats quasi immediatament. La sèrie es caracteritza per un seguiment de l'actualitat més recent. Així, per exemple, es va emetre un episodi parodiant la repatriació fictícia de cinc nenes romaneses al mateix temps que esdevenia el conflicte amb la repatriació real d'Elián González a Cuba.[2] A un episodi emès després dels atacs de l'11 de setembre de 2001, els nens eren transportats a l'Afganistan, on es trobaven Osama bin Laden. A la 27a temporada (2025) han satiritzat repetidament la presidència de Donald Trump i emeten episodis tocant temes de la més rabiosa actualitat.[3]
Història de la sèrie
[modifica]South Park començà el 1992, tot i que no s'emetria fins al 1997, quan Parker i Stone, aleshores estudiants de cinema a la Universitat de Colorado,[4] crearen un curt animat anomenat Jesus vs. Frosty. Aquest cruent i sanguinolent curtmetratge incloïa personatges prototípics com els que apareixerien més tard a la sèrie i, fins i tot, hi apareix un nen semblant a Cartman, aleshores anomenat Kenny.[5]
Alguns executius de la Fox Broadcasting Company van veure el film i, el 1995, animaren Parker i Stone a crear un segon curt per enviar-lo als seus amics com a targeta de felicitació nadalenca. Sota el títol de The Spirit of Christmas, apareix el segon curt amb un estil molt i molt proper al de la sèrie definitiva. La història consistia en un duel d'arts marcials i la posterior treva entre Jesús i el Pare Noël per discutir sobre l'autèntic significat de Nadal.[6] El vídeo fou un èxit i va ser difós ràpidament per Internet.[7] Açò portà els creadors a negociar per a la creació de la sèrie, primer amb la Fox i més tard amb Comedy Central, on definitivament la sèrie va començar a ser emesa el 13 d'agost de 1997.[8][9]
La sèrie, sempre provocativa i de vegades ofensiva, va suscitar ràpidament les protestes de certs grups d'opinió als Estats Units, de manera que els productes de marxandatge de South Park (com ara les samarretes) van ser prohibits als centres educatius i a altres llocs públics. No era aquesta la primera vegada que passava un fet semblant; de fet, a principis de la dècada del 1990, les samarretes de Bart Simpson foren també prohibides, acusades d'incitar la delinqüència juvenil. Comedy Central va defensar la sèrie alegant que estava destinada a audiències adultes i que s'emetia exclusivament als horaris nocturns.
L'any 99 els creadors de la sèrie llançaren una pel·lícula associada a South Park amb el títol South Park: Bigger, Longer & Uncut (South Park: més gran, més llarg i sense censura) rebent bones crítiques. El film preten autosatiritzar-se pels seus atacs a la moral conservadora americana. Alhora, presentava un sincer tribut al cinema musical, amb nombrosos números musicals, que fins i tot li va valer una nominació als Oscars. Però va ser Phil Collins, a qui després van satiritzar a la sèrie de televisió, qui va guanyar aquell any l'Oscar a la millor cançó original amb "You'll Be In My Heart" per al Tarzan de Disney..[10]
Referències
[modifica]- ↑ «South Park Studios FAQ» (en anglès). South Park Studios. Arxivat de l'original el 2012-09-15. [Consulta: 13 juny].
- ↑ Stephen M. Silverman. «South Park Salutes Elian». www.people.com, 2000. Arxivat de l'original el 2009-06-02. [Consulta: 26 març 2009].
- ↑ Vasquez, Zach «They’ve finally gone there: South Park lets rip at Benjamin Netanyahu» (en anglès). The Guardian, 25-09-2025. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Film Studies Alumni» (en anglès). Universitat de Colorado. Arxivat de l'original el 2009-08-02. [Consulta: 16 juny 2009].
- ↑ «Avenging Conscience presents: The Spirit of Christmas: Jesus vs. Frosty» (en anglès). South Park Scriptorium. [Consulta: 25 desembre 2008].
- ↑ Trey Parker i Matt Stone. «The Spirit of Christmas (vídeo)» (en anglès), 1995. [Consulta: 16 juny 2009].
- ↑ Jeffrey Ressner i James Collins. «Gross And Grosser» (en anglès). Time, 23-03-1998. Arxivat de l'original el 2010-01-02. [Consulta: 29 abril 2009].
- ↑ David M. Halbfinger. «‘South Park’ Creators Win Ad Sharing in Deal» (en anglès). New York Times, 27-08-2007. [Consulta: 17 octubre 2007].
- ↑ Melanie McFarland. «On TV: Social satire keeps 'South Park' fans coming back for a gasp, and a laugh» (en anglès). Seattle Post-Intelligencer, 02-10-2006. [Consulta: 17 octubre 2007].
- ↑ «Música al Gusto del Óscar». El Mercurio, 13-03-2000. Arxivat de l'original el 2015-09-28. [Consulta: 18 juny 2009].
Enllaços externs
[modifica]