Escorxador núm. 5

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEscorxador núm. 5
Slaughterhouse-Five
Original movie poster for the film Slaughterhouse-Five.jpg
Fitxa
DireccióGeorge Roy Hill
Protagonistes
ProduccióPaul Monash
Dissenyador de produccióHenry Bumstead Modifica el valor a Wikidata
GuióStephen Geller
Novel·la:
Kurt Vonnegut
MúsicaGlenn Gould
FotografiaMiroslav Ondrícek
MuntatgeDede Allen
ProductoraUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Studios
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena15 març 1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
RodatgeTxèquia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEscorxador núm 5 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia, ciència-ficció
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0069280 Filmaffinity: 396526 Allocine: 27065 Rottentomatoes: m/slaughterhouse_five Allmovie: v45118 TCM: 90452 TV.com: movies/slaughterhouse-five Modifica els identificadors a Wikidata

Escorxador núm. 5 (títol original: Slaughterhouse-Five) és una pel·lícula de 1972, dirigida per George Roy Hill segons la novel·la de Kurt Vonnegut Slaughterhouse Five or the Children's Crusade, i doblada al català[1]

Argument[modifica]

Adaptació d'una novel·la de Kurt Vonnegut, la intriga de la qual es pot resumir així: un antic soldat estatunidenc, supervivent dels bombardejos de Dresde el 1945, es refugia en els seus records, ja que té el do de viatjar en el temps.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Música[modifica]

  • Música de la pel·lícula composta per Glenn Gould (1932-1982).
  • Durant deu setmanes Glenn Gould es posa a disposició de l'estudi Universal sota l'ègida del director George Roy Hill per a la part musical de la pel·lícula.
  • La versió final de la pel·lícula implica menys de quinze minuts de música de Bach, la major part simplement repicada de les gravacions de Gould per a Columbia.
  • El moviment lent del Concert per a teclat en fa menor de Bach esdevé el tema. Variacions Goldberg: La 25a Variació en sòl menor, subratlla l'encanteri de les imatges de Dresde.
  • El final del concert per a teclat en re major, amb Gould al piano acompanya l'escena de l'estació, el concert de Brandebourgs núm. 4 en sòl major serveix de fons sonor en la marxa i per fer el pont entre les dues obres, Gould compon una enginyosa cadència al clavicèmbal. La cadència comença en el moment en què els soldats surten de l'estació sota el cartell «Dresden» i, diverses vegades a la pel·lícula, Gould utilitza el clavicèmbal com a metàfora musical de la ciutat històrica. Grava aquesta seqüència sota la supervisió d'Andrew Kazdin, a Nova York, i dirigeix a partir del clavicèmbal músics del New York Philharmonic.

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Escorxador núm. 5 (en català). esadir.cat. 
  2. «Slaughterhouse-Five». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]