Sebastià Bennasar i Llobera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSebastià Bennasar i Llobera
Sebastia Bennassar 2015.jpg
Naixement 27 d'abril de 1976 (1976-04-27) (40 anys)
Palma
Alma mater Universitat Pompeu Fabra
Ocupació periodista, poeta, traductor i crític literari
Modifica dades a Wikidata

Sebastià Bennasar i Llobera (Palma, 27 d'abril de 1976) és periodista, escriptor, traductor crític literari mallorquí.[1] Ha treballat onze anys com a periodista a les redaccions del Diario Baleares i de Diari de Balears, on ocupà el càrrec de cap de Cultura. Fou crític literari del suplement l'Espira des de 1999 fins a la seva desaparició el 2013 i de la pàgina web Llegir en Cas d'Incendi. Ha fundat la revista Bearn i la revista Bearn Black, aquesta darrera dedicada a la novel·la negra en català. Ha col·laborat ocasionalment amb altres mitjans de comunicació de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. Ha estudiat Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2009) i és Màster en Història del Món (2011) per la mateixa universitat.

Entre el 2009 i el 2013 va residir a la ciutat de Lisboa on va contribuir a la creació del Casal Català de Lisboa i de l'associació Catalunyapresenta. Fou membre fundador de la revista Capicua, dedicada a la traducció de literatura catalana al portuguès i a la inversa.

Ha impartit conferències, seminaris i cursos d'estiu sobre novel·la negra o cultura i llengua catalana entre el 2009 i el 2015 en diferents universitats com Universidade Nova de Lisboa, Universidade de Lisboa, Universidade de Aveiro, Université d'Aix en Provence, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de les Illes Balears o Universidad de Salamanca.

Actualment, col·labora amb diferents editorials fent informes de lectura i traduccions del portuguès al català i al castellà, i del català al castellà i a la inversa. Ha impulsat nombrosos projectes culturals, congressos i festivals literaris, sobretot dedicats a novel·la negra, com Lloseta Negra, que va dirigir durant quatre anys i Tiana Negra, festival dedicat a la novel·la negra en català. També imparteix cursos d'escriptura creativa en diferents centres cívics de Barcelona i en llibreries de tot el territori de parla catalana i coordina tres clubs de lectura en biblioteques de Barcelona.

És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català, i des de juny del 2015 és membre de la junta directiva d'aquesta entitat, com a vocal de Drets Lingüístics.

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

Ha publicat quasi una trentena d'obres, entre poesia, relat, novel·la i assaig:[1]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Passaport de sang (Centre Cultural Capaltard, 1998)
  • Breu blues de València (El Gall Editor, 2007)

Narrativa curta i novel·la[modifica | modifica el codi]

  • A la sabana no hi ha temps per a la compassió (Inrevés, 2002)Relats breus.
  • El dia de l'alliberament (Documenta, 2006) Relats breus.
  • Els blaus de l'horitzó (El Gall Editor, 2006)Novel·la. Premi Pollença de novel·la
  • L'Estret de Torres (Hiperdimensional, 2006) Relats. Premi l'Hiperbòlic.
  • Connie Island (Viena Editors, 2007) Novel·la curta. Premi 25 d'abril Vila de Benissa.
  • Nocturn de Sant Felip Neri (Editorial Meteora, 2013). Novel·la.
  • Petita història del tren de Sóller (Mediterrània, 2013). Literatura infantil. Existeix traducció al castellà, anglès i alemany.
  • Badia de mindelo (Pagès editors, 2014). Novel·la breu. Premi Joaquim Ruyra, premis Recull de Blanes, 2013.
  • Cants de sirena negra (Saldonar, 2015). Novel·la d'aventures.
  • Un oceà de memòria (El Gall, 2016). Novel·la. Va obtenir un ajut a la creació de la Institució de les Lletres Catalanes.

Novel·la negra[modifica | modifica el codi]

  • El botxí de la ciutat de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2000)
  • Cartes que no lliguen (Hiperdimensional, 2005)
  • Jo no t'espere (El Gall Editor, 2008)
  • Mateu el president (Cossetània, 2009)
  • La mar no sempre tapa (Editorial Moll, 2011) Premi Vila de Lloseta.
  • El país dels crepuscles (Editorial Al Revés, col·lecció Crims.cat. 2013). Existeix traducció al castellà "El país de los crepúsculos". Alrevés, 2016.
  • Les mans del drac (Editorial Llibres del delicte, 2014)
  • On mai no creix l'herba (Alrevés/Crims.cat, 2015)
  • L'imperi dels lleons (Alrevés / Crims.cat, 2017). Existeix traducció al castellà "El imperio de los leones". Alrevés, 2017.

Assaig i no ficció[modifica | modifica el codi]

  • "Llum Barrera. De camí al gran escenari del món". Govern Balear. 2009.
  • "Paquita Tomàs. El món des dels fogons". Govern Balear. 2009.
  • "Simó Andreu. L'amo de la pantalla gran". Govern Balear. 2009.
  • "Rafel Nadal, essència de campió". Govern Balear. 2010.
  • Pot semblar un accident. La novel·la negra i la transformació social dels països catalanas, 1999-2010, (Editorial Meteora, 2011). (llibre que analitza la novel·la negra en català en els darrers deu anys i a la vegada el canvi dels territoris de parla catalana en el mateix període).
  • "501 crims que has de conèixer abans de morir" (Editorial Ara Llibres, 2011) (Un recorregut per 501 casos reals de crims arreu dels Països Catalans, des de l'any 413 fins a l'actualitat).
  • "La primavera dels indignats" (Editorial Meteora, 2011). (Una crònica, la primera en català, sobre el moviment dels indignats, enfocat principalment des de la perspectiva catalana).
  • "Retrats. Emili Teixidor". (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2013). Petita biogafia sobre l'escriptor Emili Teixidor.
  • "Per una república lectora". Vilaweb. Juliol 2016 (un pamflet en defensa de la lectura i la democratització de la cultura).

Llibres en col·laboració[modifica | modifica el codi]

  • "Rere les passes del rei en Jaume". Promomallorca, 2008 (obra en fascicles repartida amb el Diari de Balears i amb el diari Última Hora que recorria al llarg de 240 pàgines els espais on va viure el rei Jaume I. Les fotografies són de Carles Domènec).
  • La reina de diamants. Amb Marc Moreno, Llort i Salvador Macip (Llibres del Delicte, 2014)
  • Els estranys (amb Carles Domènec). Els llibres de Bearn, 2014.

Antologies i edicions preparades[modifica | modifica el codi]

  • "Antologia de joves narradors de Mallorca". Promomallorca, 2008. Són dos volums que apleguen l'obra de 25 escriptors)
  • "Antoni Serra, la ploma i el capell". El Gall, 2010. (Juntament amb Miquel Vicens) Llibre homenatge dedicat a l'escriptor Antoni Serra.
  • "Crims.cat". Al Revés, 2011 (juntament amb Àlex Martín). Antologia de relats negres de 18 autors dels Països Catalans.
  • "Crims.cat 2.0". Al Revés, 2013 (juntament amb Àlex Martín). Antologia de relats negres de 15 autors dels Països Catalans.
  • "Els caus secrets". Editorial Moll, 2013. Antologia de 61 relats d'escriptors dels Països Catalans nascuts després de 1972.[1]
  • "Portugal literari". Ignasi Ribera i Rovira. Nova Editorial, 2014. Edició i actualització d'aquesta obra literària publicada per primer cop el 1912.
  • "A redós de Portugal". Llibre d'actes de les jornades internacionals sobre el centenari de la república portuguesa. És editor del volum juntament amb Enric Ucelay-Da Cal i Josep Pich Mitjana. Nova Editorial. 2014.
  • Dossier sobre la novel·la negra catalana de la revista de filologia Ítaca (juntament amb Àlex Martín i Anna Maria Villalonga).

Participació en llibres col·lectius, pròlegs i capítols de llibre[modifica | modifica el codi]

  • Solstici d'Estiu. Fundació Aca. Búger, 1997. Poesia.
  • "Òstia, tu, Mallorca va ser així". Pròleg a "Un dia de Maig" de Llorenç Capellà. Res Publica. Eivissa. 1999.
  • "Lleure a Palma, una perspectiva sexual" (assaig breu) dins de "Perspectives de Mallorca a final de segle". Sebastià Serra i Arnau Company (eds). Fundació Emili Darder. Palma, 2000.
  • "La butaca verda" (poesia) dins de "No he perdut cap de les teues paraules" Fundació Cultura i Joventut. Ajuntament de Manises, 2000.
  • "Petit batalló de silencis" (conjunt de relats) dins de "A marratxí escrit". Ajuntament de Marratxí. 2000.
  • "La revolució del rom" dins de "Narracions breus del port d'Aiguadolç". Port d'Aiguadolç. Sitges. 2000.
  • "Poetes de Mallorca per la llengua". Palma, 2000. (1 poema)
  • "Turisme i societat a les Illes Balears". Sebastià Serra (ed). UIB. Palma, 2003. 2 capítols.
  • "Petit elogi sentimental al poeta que mai no escoltava consells", pròleg a "Un llençol per embrutar". Salvador Iborra. Viena edicions. 2003.
  • "Tempesta d’estiu" (conte) dins "L’últim tren". Ajuntament de Manises.2005.
  • "La societat revisitada o el món a través del còmic". Pròleg a l’assaig "Herois i personatges" de Germà Garcia Boned. Edicions Cort. 2006.
  • "Lisboa" (conte) dins de "L’ànima de les basses i altres narracions". Pagès Editors.
  • "Última jornada de pesca" (conte) dins de "Salou, 6 pre-textos". Ajuntament de Salou. 2010.
  • "La pel·lícula" (conte) dins de "22 contes a la vora de la independència". Voliana edicions. 2013.
  • "Palma senza di te" (poema) dins del llibre "Versos per la llengua". Editorial Arrela. 2014.
  • "Un Ictineu per al Nautilus" (relat) dins de "Punts de fuga", Males Herbes, 2015.
  • "1280 ànimes" (relat) dins de "Els crims nostrats". Edicions Xandrí, 2015.
  • "La literatura i la independència (uns apunts d'indústria cultural) dins de "I si passa, què ens passa?", Editorial Arrela, 2015.
  • "Reconversió" (relat) dins d'1 de cada 4, llibre de la Marató de TV3, Llegir en Català, 2015.

Exposicions[modifica | modifica el codi]

-El 2014 ha estat comissari de l'exposició "Una guerra de trinxeres", del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que mostra la relació del cine i la literatura amb la primera guerra mundial.

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

Entre els premis literaris obtinguts, destaquen:

  • Premi Pollença de novel·la 2005 per Els Blaus de l'Horitzó
  • Premi L'Hiperbòlic 2005 per L'Estret de Torres
  • Premi 25 d'abril Vila de Benissa 2007 per Connie Island
  • Premi Vila de Lloseta 2011 per La mar no sempre tapa
  • Premi Joaquim Ruyra, premis Recull de Blanes 2013 per Badia de Mindelo.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Nopca, Jordi «Sebastià Bennasar: "Volia mostrar que es fa de tot a tot arreu"». Ara, 25-05-2013, p. 42. ISSN: 2014-010X.
  2. «Premis Recull de Blanes». Ara, 11-03-2013, p. 31. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]