Sebastià Bennasar i Llobera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSebastià Bennasar i Llobera
Sebastia Bennassar 2015.jpg
Naixement 27 d'abril de 1976 (41 anys)
Palma
Alma mater Universitat Pompeu Fabra
Ocupació periodista, poeta, traductor i crític literari
Modifica dades a Wikidata

Sebastià Bennasar i Llobera (Palma, 27 d'abril de 1976) és periodista, escriptor, traductor crític literari mallorquí.[1] Ha treballat onze anys com a periodista a les redaccions del Diario Baleares i de Diari de Balears, on ocupà el càrrec de cap de Cultura. Fou crític literari del suplement l'Espira des de 1999 fins a la seva desaparició el 2013 i de la pàgina web Llegir en Cas d'Incendi. Ha fundat les revistes literàries Bearn i Bearn Black, Ha col·laborat ocasionalment amb altres mitjans de comunicació de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià i des de gener del 2017 és col·laborador de Vilaweb. Ha estudiat Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2009) i és Màster en Història del Món (2011) per la mateixa universitat.

Entre el 2009 i el 2013 va residir a la ciutat de Lisboa on va contribuir a la creació del Casal Català de Lisboa i de l'associació Catalunyapresenta. Fou membre fundador de la revista Capicua, dedicada a la traducció de literatura catalana al portuguès i a la inversa.

Ha impartit conferències, seminaris i cursos d'estiu sobre novel·la negra o cultura i llengua catalana des del 2009 en diferents universitats com Universidade Nova de Lisboa, Universidade de Lisboa, Universidade de Aveiro, Université d'Aix en Provence, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de les Illes Balears o Universidad de Salamanca.

Actualment, col·labora amb diferents editorials fent informes de lectura i traduccions del portuguès al català i al castellà, i del català al castellà i a la inversa i redacció de llibres per encàrrec. Ha impulsat nombrosos projectes culturals, congressos i festivals literaris, sobretot dedicats a novel·la negra, com Lloseta Negra, que va dirigir durant quatre anys i Tiana Negra, festival dedicat a la novel·la negra en català i Gràcia Llegeix. També imparteix cursos d'escriptura creativa en diferents centres cívics de Barcelona i en llibreries de tot el territori de parla catalana i coordina tres clubs de lectura en biblioteques de Barcelona.

És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català, i des de juny del 2015 és membre de la junta directiva d'aquesta entitat, com a vocal de Drets Lingüístics.

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

Ha publicat una trentena d'obres, entre poesia, relat, novel·la i assaig:[1]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Passaport de sang (Centre Cultural Capaltard, 1998)
  • Breu blues de València (El Gall Editor, 2007)

Narrativa curta i novel·la[modifica | modifica el codi]

  • A la sabana no hi ha temps per a la compassió (Inrevés, 2002)Relats breus.
  • El dia de l'alliberament (Documenta, 2006) Relats breus.
  • Els blaus de l'horitzó (El Gall Editor, 2006)Novel·la. Premi Pollença de novel·la
  • L'Estret de Torres (Hiperdimensional, 2006) Relats. Premi l'Hiperbòlic.
  • Connie Island (Viena Editors, 2007) Novel·la curta. Premi 25 d'abril Vila de Benissa.
  • Nocturn de Sant Felip Neri (Editorial Meteora, 2013). Novel·la.
  • Petita història del tren de Sóller (Mediterrània, 2013). Literatura infantil. Existeix traducció al castellà, anglès i alemany.
  • Badia de mindelo (Pagès editors, 2014). Novel·la breu. Premi Joaquim Ruyra, premis Recull de Blanes, 2013.
  • Cants de sirena negra (Saldonar, 2015). Novel·la d'aventures.
  • Un oceà de memòria (El Gall, 2016). Novel·la. Va obtenir un ajut a la creació de la Institució de les Lletres Catalanes.

Novel·la negra[modifica | modifica el codi]

  • El botxí de la ciutat de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2000)
  • Cartes que no lliguen (Hiperdimensional, 2005)
  • Jo no t'espere (El Gall Editor, 2008)
  • Mateu el president (Cossetània, 2009)
  • La mar no sempre tapa (Editorial Moll, 2011) Premi Vila de Lloseta.
  • El país dels crepuscles (Editorial Al Revés, col·lecció Crims.cat. 2013). Existeix traducció al castellà "El país de los crepúsculos". Alrevés, 2016.
  • Les mans del drac (Editorial Llibres del delicte, 2014)
  • On mai no creix l'herba (Alrevés/Crims.cat, 2015)
  • L'imperi dels lleons (Alrevés / Crims.cat, 2017). Existeix traducció al castellà "El imperio de los leones". Alrevés, 2017. Premi Valencia Negra a la millor novel·la negra en català, 2017.

Assaig i no ficció[modifica | modifica el codi]

  • "Llum Barrera. De camí al gran escenari del món". Govern Balear. 2009.
  • "Paquita Tomàs. El món des dels fogons". Govern Balear. 2009.
  • "Simó Andreu. L'amo de la pantalla gran". Govern Balear. 2009.
  • "Rafel Nadal, essència de campió". Govern Balear. 2010.
  • Pot semblar un accident. La novel·la negra i la transformació social dels països catalanas, 1999-2010, (Editorial Meteora, 2011). (llibre que analitza la novel·la negra en català en els darrers deu anys i a la vegada el canvi dels territoris de parla catalana en el mateix període).
  • "501 crims que has de conèixer abans de morir" (Editorial Ara Llibres, 2011) (Un recorregut per 501 casos reals de crims arreu dels Països Catalans, des de l'any 413 fins a l'actualitat).
  • "La primavera dels indignats" (Editorial Meteora, 2011). (Una crònica, la primera en català, sobre el moviment dels indignats, enfocat principalment des de la perspectiva catalana).
  • "Retrats. Emili Teixidor". (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2013). Petita biogafia sobre l'escriptor Emili Teixidor.
  • "Per una república lectora". Vilaweb. Juliol 2016 (un pamflet en defensa de la lectura i la democratització de la cultura).

Llibres en col·laboració[modifica | modifica el codi]

  • "Rere les passes del rei en Jaume". Promomallorca, 2008 (obra en fascicles repartida amb el Diari de Balears i amb el diari Última Hora que recorria al llarg de 240 pàgines els espais on va viure el rei Jaume I. Les fotografies són de Carles Domènec).
  • La reina de diamants. Amb Marc Moreno, Llort i Salvador Macip (Llibres del Delicte, 2014)
  • Els estranys (amb Carles Domènec). Els llibres de Bearn, 2014.

Antologies i edicions preparades[modifica | modifica el codi]

  • "Antologia de joves narradors de Mallorca". Promomallorca, 2008. Són dos volums que apleguen l'obra de 25 escriptors)
  • "Antoni Serra, la ploma i el capell". El Gall, 2010. (Juntament amb Miquel Vicens) Llibre homenatge dedicat a l'escriptor Antoni Serra.
  • "Crims.cat". Al Revés, 2011 (juntament amb Àlex Martín). Antologia de relats negres de 18 autors dels Països Catalans.
  • "Crims.cat 2.0". Al Revés, 2013 (juntament amb Àlex Martín). Antologia de relats negres de 15 autors dels Països Catalans.
  • "Els caus secrets". Editorial Moll, 2013. Antologia de 61 relats d'escriptors dels Països Catalans nascuts després de 1972.[1]
  • "Portugal literari". Ignasi Ribera i Rovira. Nova Editorial, 2014. Edició i actualització d'aquesta obra literària publicada per primer cop el 1912.
  • "A redós de Portugal". Llibre d'actes de les jornades internacionals sobre el centenari de la república portuguesa. És editor del volum juntament amb Enric Ucelay-Da Cal i Josep Pich Mitjana. Nova Editorial. 2014.
  • Dossier sobre la novel·la negra catalana de la revista de filologia Ítaca (juntament amb Àlex Martín i Anna Maria Villalonga).

Participació en llibres col·lectius, pròlegs i capítols de llibre[modifica | modifica el codi]

  • Solstici d'Estiu. Fundació Aca. Búger, 1997. Poesia.
  • "Òstia, tu, Mallorca va ser així". Pròleg a "Un dia de Maig" de Llorenç Capellà. Res Publica. Eivissa. 1999.
  • "Lleure a Palma, una perspectiva sexual" (assaig breu) dins de "Perspectives de Mallorca a final de segle". Sebastià Serra i Arnau Company (eds). Fundació Emili Darder. Palma, 2000.
  • "La butaca verda" (poesia) dins de "No he perdut cap de les teues paraules" Fundació Cultura i Joventut. Ajuntament de Manises, 2000.
  • "Petit batalló de silencis" (conjunt de relats) dins de "A marratxí escrit". Ajuntament de Marratxí. 2000.
  • "La revolució del rom" dins de "Narracions breus del port d'Aiguadolç". Port d'Aiguadolç. Sitges. 2000.
  • "Poetes de Mallorca per la llengua". Palma, 2000. (1 poema)
  • "Turisme i societat a les Illes Balears". Sebastià Serra (ed). UIB. Palma, 2003. 2 capítols.
  • "Petit elogi sentimental al poeta que mai no escoltava consells", pròleg a "Un llençol per embrutar". Salvador Iborra. Viena edicions. 2003.
  • "Tempesta d’estiu" (conte) dins "L’últim tren". Ajuntament de Manises.2005.
  • "La societat revisitada o el món a través del còmic". Pròleg a l’assaig "Herois i personatges" de Germà Garcia Boned. Edicions Cort. 2006.
  • "Lisboa" (conte) dins de "L’ànima de les basses i altres narracions". Pagès Editors.
  • "Última jornada de pesca" (conte) dins de "Salou, 6 pre-textos". Ajuntament de Salou. 2010.
  • "La pel·lícula" (conte) dins de "22 contes a la vora de la independència". Voliana edicions. 2013.
  • "Palma senza di te" (poema) dins del llibre "Versos per la llengua". Editorial Arrela. 2014.
  • "Un Ictineu per al Nautilus" (relat) dins de "Punts de fuga", Males Herbes, 2015.
  • "1280 ànimes" (relat) dins de "Els crims nostrats". Edicions Xandrí, 2015.
  • "La literatura i la independència (uns apunts d'indústria cultural) dins de "I si passa, què ens passa?", Editorial Arrela, 2015.
  • "Reconversió" (relat) dins d'1 de cada 4, llibre de la Marató de TV3, Llegir en Català, 2015.

Exposicions[modifica | modifica el codi]

-El 2014 ha estat comissari de l'exposició "Una guerra de trinxeres", del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que mostra la relació del cine i la literatura amb la primera guerra mundial.

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

Entre els premis literaris obtinguts, destaquen:

  • Premi Pollença de novel·la 2005 per Els Blaus de l'Horitzó
  • Premi L'Hiperbòlic 2005 per L'Estret de Torres
  • Premi 25 d'abril Vila de Benissa 2007 per Connie Island
  • Premi Vila de Lloseta 2011 per La mar no sempre tapa
  • Premi Joaquim Ruyra, premis Recull de Blanes 2013 per Badia de Mindelo.[2]
  • Premi València Negra 2017 a la millor novel·la negra en català, per L'Imperi dels lleons.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Nopca, Jordi «Sebastià Bennasar: "Volia mostrar que es fa de tot a tot arreu"». Ara, 25-05-2013, p. 42. ISSN: 2014-010X.
  2. «Premis Recull de Blanes». Ara, 11-03-2013, p. 31. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]