Salvador Macip i Maresma

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSalvador Macip i Maresma
Salvador Macip.jpg
Salvador Macip i Maresma
Dades biogràfiques
Naixement Salvador Macip Maresma
18 de desembre de 1970 (1970-12-18) (46 anys)
Blanes
Residència Leicester, Regne Unit
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Llicenciat en medicina i cirurgia, doctor en fisiologia humana i genètica molecular
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Metge, investigador i escriptor
Període en actiu 2005-
Ocupador University of Leicester (2008–)
Mount Sinai Hospital (1998–2008)
Nom de ploma Salvador Macip
Llengua català, anglès, castellà
Premis i reconeixements

Lloc web http://www.macip.org
Facebook: salvador.macip Twitter: @macips01
Modifica dades a Wikidata

Salvador Macip i Maresma (Blanes, la Selva, 18 de desembre de 1970)[1] és un metge, investigador i escriptor català.[2]

Biografia[modifica]

Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1988-1994) on també es va doctorar en Genètica Molecular i Fisiologia Humana (1998).[3] Entre finals del 1998 i principis del 2008 va treballar a l'hospital Mount Sinai de Nova York fent recerca oncològica.[3] Des del 2008 continua aquestes investigacions al Mechanisms of Cancer and Ageing Lab[4] que dirigeix a la Universitat de Leicester, Regne Unit.[5] Els seus estudis han contribuït, entre altres coses, a definir nous tractaments per la leucèmia.[6]

El 1995 va quedar finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte La bèstia amagada (publicat al recull Los mosquetones ebrios y otros relatos). La seva primera novel·la, Mugrons de titani, coescrita amb Sebastià Roig, va guanyar el premi Vall d'Albaida el 2005. El 2006 va guanyar el VII premi Vila d'Almassora amb el recull de contes Quina gran persona! La seva segona novel·la en solitari, El joc de Déu, va obtenir el III Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica escrita en català. El 2010 va guanyar el premi Joaquim Ruyra per Ullals, coescrita de nou amb Sebastià Roig, novel·la de la qual ell mateix en va escriure el guió per a l'adaptació cinematogràfica.[7] El 2012 va guanyar el 1r Premi Carlemany de Foment de la Lectura amb la novel·la Hipnofòbia i el 2016 el Ramon Muntaner per Herba Negra.Els seus llibres han estat traduïts al castellà, al francès, a l'italià, a l'alemany, a l'anglès, al portuguès i al gallec.[8] Des del 2005 escriu el blog personal bloGuejat, una entrada del qual figura en el llibre La catosfera literària 08.

En el camp de la divulgació científica, ha publicat quatre llibres, ha guanyat el XIX Premi Europeu de Divulgació Científica i el XIX Premio Nacional de Edición Universitaria (ambdós per Jugar a ser déus, amb Chris Willmott), va portar un blog de divulgació per a El Mundo (2009-2011)[9] i actualment escriu per a El Periódico, la revista Esguard[10] i l'Ara. Va fer la secció de ciència del programa de ràdio Via lliure de RAC 1 entre 2010 i 2014.[11] i col·labora al programa "El Balcó" de la Cadena SER, a la secció Inconformistes.

Premis literaris[modifica]

Llibres publicats[modifica]

Novel·les (en solitari)

  • El rei del món. Columna, 2007.[19]
  • El joc de Déu. Bromera, 2010.[19]
  • Hipnofòbia. Proa, 2012.[20]

Novel·les (col·laboracions)

Narrativa breu

  • Quina gran persona! Herois quotidians i savis maldestres. Brosquil, 2007.[19]

Infantil i Juvenil

  • Les aventures d'Oriol i Tururut (il·lustracions de Sylvie Muzard).
    • Arno et Tururut. Les Intouchables, 2006.[23] (Oriol i Tururut, Cruïlla, 2007).[24]
    • L'anniversaire. Les Intouchables, 2006.[25]
    • Au zoo. Les Intouchables, 2006.[26]
  • Les aventures d'en Biel i en Picapoc (il·lustracions de Carme Sala).
    • Cinc dies en un altre planeta. La Galera, 2013.[27]
    • Cinc setmanes de colònies. La Galera, 2016.
  • El secret de la banya embruixada (amb Sebastià Roig). Animallibres, 2015.[28]
  • Sóc un animal (amb Lluís Llort, il·lustracions de Sergi Càmara).
    • Un viatge inesperat. Barcanova, 2015.
    • L'Arman i la fàbrica podrida. Barcanova, 2015.
    • Missió (gairebé) impossible. Barcanova, 2016.

No-ficció

  • Immortals, sans i perfectes. Edicions 62, 2008.[19]
  • Les grans epidèmies modernes. La Campana, 2010.[19]
  • Milloringlix (amb Carles Roca-Font). Bromera, 2011.[29]
  • Què és el càncer i perquè no hem de tenir-li por. Ara llibres, 2012.[30]
  • Jugar a ser déus (amb Chris Willmott). Bromera, 2014.[31]
  • ¿Es posible frenar el envejecimiento? Materia, 2016.[32]
  • Enemigos microscópicos. Materia, 2016.[32]
  • Ramón y Cajal. Ara i aquí. Angle, 2016.[33]

Contribucions en antologies

  • Los mosquetones ebrios y otros relatos. Fundación de los Ferrocarriles Españoles, 1995.[34]
  • Els fills del Capità Verne. Pagès editors, 2005.[35]
  • La catosfera literària 08. Cossetània, 2008.[36]
  • Tot està per fer i tot és possible (El llibre de la Marató). Ara llibres, 2012.[37]
  • Científics lletraferits. Mètode, 2014. Co-editada amb Jordi de Manuel.[38]
  • Punts de fuga. Males Herbes, 2015.[39]
  • Relats curts d’un llarg viatge. El Periódico, 2017.[40]
  • Assassins de Girona. Llibres del Delicte, 2017.

Referències[modifica]

  1. «Salvador Macip i Maresma». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  2. Roca, Elisenda «Salvador Macip: Retallar la investigació científica és molt perillós». Ara [Barcelona], núm. 372, 07-12-2011, p. 23. ISSN: 2014-010X.
  3. 3,0 3,1 «Gran Enciclopèdia Catalana».
  4. «The MOCAA Lab» (en anglès). [Consulta: 1 desembre 2014].
  5. «Salvador Macip» (en anglès). Universitat de Leicester.
  6. Buss, Cathy «Drug may be breakthrough in treatment of leukaemia after patient has "complete clinical recovery"». Leicester Mercury, 14-01-2016.
  7. Hopewell, John «Escandalo greenlights ‘Fangs’». Variety, 12-01-2025.
  8. «AELC».
  9. «Blog Investigación (El Mundo)».
  10. «'Esguard', la primera revista en català per a iPad». El Periódico de Catalunya, 12-09-2012.
  11. «Podcasts Via Lliure (RAC1)».
  12. «"Mugrons de Titani" ha estat la novel·la guanyadora del Premi de Narrativa Eròtica de la Vall d'Albaida 2005.». VilaWeb, 16-07-2005.
  13. «Premio para Salvador Macip». El Periódico Mediterráneo, 16-01-2010.
  14. Gaillard, V.; Maigí, R. «Beethoven i txa-txa-txa». El Punt Avui, 18-12-2010.
  15. «Salvador Macip guanya el primer Premi Carlemany al foment de la lectura amb 'Hipnofòbia'». VilaWeb, 19-01-2012.
  16. «Andreu Martín guanya el Ciutat d'Alzira amb una novel·la negra sobre la crisi i la corrupció». El Punt Avui, 19-11-2013.
  17. «Los mejores libros publicados por las universidades españolas en 2015».
  18. «Xevi Sala guanya el Prudenci Bertrana de novel·la». El Punt Avui, 23-09-2016.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 «Qui és qui. Institució de les Lletres Catalanes».
  20. «Editorial Proa».
  21. «La Galera» (en català). [Consulta: 14 octubre 2026].
  22. «L'Illa dels Llibres» (en català). [Consulta: 23 novembre 2014].
  23. «Editions Les Intouchables».
  24. «Editorial Cruïlla».
  25. «Editions Les Intouchables».
  26. «Editions Les Intouchables».
  27. «La Galera».
  28. Prieto, David «"De què va?"». Diari de Girona, 15-04-2015.
  29. «Edicions Bromera».
  30. «Ara Llibres».
  31. [enllaç sense format] http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/jugar-a-ser-deus.html
  32. 32,0 32,1 «Descubrir la ciencia».
  33. «Angle Editorial».
  34. «Fundación de los Ferrocarriles Españoles».
  35. «Pagès Editors».
  36. «Cossetània Edidcions».
  37. «Ara Llibres».
  38. [enllaç sense format] http://metode.cat/Noticies/Metode-publica-Cientifics-lletraferits
  39. «'Punts de fuga', 26 viatges en el temps» (en català). ARA. [Consulta: 15 abril 2018].
  40. «41 relats per a un Sant Jordi solidari» (en català). [Consulta: 17 abril 2026].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Macip i Maresma Modifica l'enllaç a Wikidata