Vés al contingut

David Bueno i Torrens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDavid Bueno i Torrens
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1965 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - Philosophiæ doctor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòleg, genetista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm4999337 TMDB (persona): 4775084 Modifica el valor a Wikidata

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona.

Trajectòria

[modifica]

La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, i s'ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà, també en l'àmbit educatiu.[1]

Fa classes de diverses matèries del camp de la genètica, ha publicat més de cinquanta articles científics en revistes especialitzades i és el fundador de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st de la Universitat de Barcelona.[2] També és assessor en temes de neuroeducació de la International Bureau of Education de la UNESCO.[3]

En l'àmbit de la divulgació científica, ha publicat nombrosos llibres per apropar la ciència a la ciutadania, així com diversos llibres de text. Col·labora habitualment amb diversos mitjans (El Punt Avui, Ara, La Vanguardia). L'any 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General».[4] El 2019, David Bueno i Gemma Marfany van ser guardonats ex aequo amb la VI Distinció atorgada conjuntament pel Claustre de Doctors i pel Consell Social de la Universitat de Barcelona a les millors activitats de divulgació científica i humanística, merescuda per haver estat capaços de fer arribar el coneixement científic al conjunt de la societat.[5]

Obra publicada

[modifica]
  • Gens i genoma. El programa de la vida (amb Maria Tricas, Editorial Pòrtic, 2001)
  • Òrgans a la carta (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007)
  • Convivint amb transgènics (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008)
  • L'enigma de la llibertat (Edicions Bromera, 2011)
  • 100 controvèrsies de la biologia (Cossetània Edicions, 2012)
  • Per a què serveix el sexe? (amb Eduard Martorell, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012)
  • Ciència i universitat a Catalunya. Projecció de futur (editor; Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013)
  • Educació per a una cultura de pau. Una proposta des de la pedagogia i la neurociència (amb Marta Burguet, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014)
  • Els límits de la vida (amb Salvador Macip i Eduard Martorell, Editorial La Galera, 2014)
  • 100 gens que ens fan humans (Cossetània Edicions, 2015)
  • L'embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari (amb Jordi Garcia-Fernàndez, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016)
  • Cereboflexia (Plataforma Editorial, 2016)
  • Neurociència per a educadors (Associació de Mestres Rosa Sensat, 2017)
  • Neurociencia aplicada a la educación (Síntesis, 2019)
  • 100 coses que cal saber sobre el cervell (Cossetània Edicions, 2020)[6]
  • La pràctica educativa amb mirada neurocientífica (Horsori, 2020)[7]
  • L'art de persistir (Ara Llibres, 2021; segona edició revisada i ampliada, 2024)[8]
  • El cervell de l'adolescent (Rosa dels Vents, 2022) / El cerebro del adolescente (Grijalbo, 2022)[9]
  • Emocions a dojo! (Bindi Books, 2022) / Emociones a raudales (Bindi Books, 2022)[10]
  • Els beneficis de la lectura en veu alta (Enciclopèdia, 2023) / La lectura en voz alta: sus beneficions (Octaedro, 2023)[11]
  • Educa el teu cervell (Rosa dels Vents, 2024) / Educa tu cerebro (Grijalbo, 2024)[12]
  • La docencia universitaria en clave neuroeducativa (Octaedro, 2024)[6]
  • L'art de ser humans (Destino, 2025)[13]
  • Arquitecturas del bienestar (Editorial Khaf, 2025)[14][15]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 2018 - Premio Magisterio per la seva contribució a la neuroeducació[16]
  • 2019 - Distinció del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona[17]
  • 2022 - Premi Joan Lluís Vives al millor llibre de ciència i tecnologia per “Hereta’t. Com influeixen en el nostre comportament els gens i la biologia” (Edicions de la UB)[17]
  • 2023 - premi Angelo Zanibelli per “El cervell de l’adolescent”[17]
  • 2023 - reconeixement Brain Connections als EUA per la seva contribució a la neuroeducació[18]
  • 2025 - Premi Josep Pla de Narrativa, per L'art de ser humans[19]
  • 2025 - 39è premi de l’ADAC (Ateneu d'Acció Cultural de Girona) per la seva contribució a la normalització lingüística i cultural per l'article "Neurosociologia de l'us del catala" (El Punt Avui)[20]
  • 2025 - premi de la Fundació per a la Creativació per les seves aportacions a l’educació en temes de creativitat i innovació[17]

Referències

[modifica]
  1. «La mirada d'aprovació del mestre és més gratificant que un 10». El diari de l'educació, 15-04-2015. [Consulta: 17 abril 2018].
  2. Sáez, Cristina. «David Bueno: “Les arts poden millorar l’aprenentatge de les matemàtiques”». Ara (diari), 03-03-2025. [Consulta: 10 novembre 2025].
  3. Ioan, Michelle-Danielle. «David Bueno: «Cal riure abans d'anar a dormir»». Núvol (publicació digital), 20-04-2025. [Consulta: 10 novembre 2025].
  4. «David Bueno i Torrens». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  5. «UB premia a los genetistas Gemma Marfany y David Bueno por divulgar ciencia» (en castellà), 02-04-2019. [Consulta: 18 febrer 2021].
  6. 6,0 6,1 Barroso, Sílvia. «David Bueno, el científico que ha ganado el premio Josep Pla de literatura» (en castellà). El Món, 06-01-2025. [Consulta: 10 novembre 2025].
  7. Saura, Víctor. «Anna Forés: "La clase magistral es muy buena metodología... si es magistral"» (en castellà), 18-03-2021. [Consulta: 10 novembre 2025].
  8. Llavina, Xantal. «"Revolució 4.0" entrevista el neurocientífic David Bueno». 3Cat, 18-06-2021. [Consulta: 10 novembre 2025].
  9. Ardèvol Mallol, Clara. «David Bueno: “El caos en l'habitació d'un adolescent és un reflex del que passa al seu cervell”». Vilaweb, 17-05-2022. [Consulta: 10 novembre 2025].
  10. Ardèvol Mallol, Clara. «David Bueno: "S'ha confós l'acompanyament als adolescents amb la hiperprotecció"». Vilaweb, 14-12-2022. [Consulta: 10 novembre 2025].
  11. Macià i Guilà, Jaume. «La màgia de llegir en veu alta». Núvol (publicació digital), 09-06-2023. [Consulta: 10 novembre 2025].
  12. Morán, David. «El biólogo y neurocientífico David Bueno gana el Premi Josep Pla» (en castellà). El Periódico, 06-01-2025. [Consulta: 10 novembre 2025].
  13. «David Bueno desmitifica la separació entre ciència i humanitats al seu nou assaig 'L'art de ser humans'». Diari de Barcelona, 05-02-2025.
  14. «Neurociencia y arquitectura se unen para mejorar la educación» (en castellà). Cuerpomente, 22-02-2024. [Consulta: 10 novembre 2025].
  15. «Las 30 mejores novedades editoriales de junio 2025» (en castellà). Educación 3.0, 07-06-2025. [Consulta: 10 novembre 2025].
  16. «El científico y divulgador David Bueno gana el Josep Pla: "A partir de las artes en plural enriquecemos a la sociedad"» (en castellà). 20 minutos, 06-01-2025. [Consulta: 10 novembre 2025].
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 «David Bueno impartirà la xerrada 'Aprendre de la incertesa: què ens aporta la neuroeducació?'». Ràdio Illa, 19-09-2025. [Consulta: 10 novembre 2025].
  18. «David Bueno: "Quan fas un assaig de divulgació, necessites sacrificar una part del rigor científic"». Sies.TV, 14-03-2025. [Consulta: 10 novembre 2025].
  19. «David Bueno guanya el premi Josep Pla amb ‘L'art de ser humans'». [Consulta: 6 gener 2025].
  20. Costa-pau, Marta. «JORDI TONIETTI: “Als dotze anys els nens han de jugar: no és just prendre’ls la infantesa abans d’hora”». Ara (diari), 05-06-2015. [Consulta: 10 novembre 2025].