Leó Weiner

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLeó Weiner
Leo weiner.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Weiner Leó Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1885 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri del carrer Fiumei Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt (–1906) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, musicòleg, pedagog musical, professor d'universitat i pianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Música Franz Liszt Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHans von Koessler Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGyörgy Ferenczy, Mihály Kuttner (en) Tradueix, Péter Komlós (en) Tradueix i Victor Aitay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 364944aa-abf5-4220-b1b3-089080630a49 Discogs: 1116810 IMSLP: Category:Weiner,_Leó Find a Grave: 9535 Modifica els identificadors a Wikidata

Leó Weiner (Budapest, 16 d'abril del 1885 - 13 de setembre del 1960) fou un compositor i professor hongarès.[1]

Biografia[modifica]

Weiner va rebre les primeres lliçons musicals de piano de part del seu germà i més tard fou admès a l'Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest, on la composició d'una sola obra, la Serenata op. 3, va fer-lo mereixedor de nombrosos premis, com el del Jubileu de Francesc Josep I, que li va permetre d'emprendre un llarg viatge d'instrucció artística per l'estranger, durant el qual va aturar-se especialment a Viena, Berlín, Leipzig i París.

El 1908, Weiner és nomenat professor de teoria musical al Conservatori de Budapest; el 1912, professor de composició, i el 1920, professor de música de cambra. Entre els seus alumnes més eminents, cal destacar László Somogyi, Georg Solti, Antal Doráti, Ferenc Fricsay i György Kurtág.

Va elevar el nivell de la interpretació de la música de conjunt, principalment arran de la creació, el 1928, d'una orquestra amb els alumnes més avançats del Conservatori.

Com a compositor, Weiner va estar profundament marcat per Beethoven i Mendelssohn. El seu sentit del colorit orquestral s'assembla al de compositors francesos com Bizet, poc sensibles a la influència de Wagner. El seu estil romàntic, bastant conservador en comparació amb el dels seus contemporanis, va privilegiar el sistema tonal i fou influït per la música tradicional hongaresa. Però, al contrari de Bartók i Kodály, no va dur a terme cap intent de recollir i publicar cants populars del seu país.[2]

Obres principals[modifica]

  • Un poema simfònic
  • Cinc divertiments per a orquestra
  • Tres quartets de corda
  • Dues sonates per a violí
  • Música de cambra i nombroses peces per a piano
  • Concert per a piano i orquestra

Referències[modifica]

  1. «Leó Weiner (1885-1960)» (en anglès). Hyperion Records. [Consulta: 18 abril 2020].
  2. «Leó Weiner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leó Weiner