Mercè Llimona i Raymat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMercè Llimona i Raymat
Biografia
Naixement(es) Mercedes Llimona y Raymat modifica
1914
Barcelona
Mort29 de novembre de 1997(1997-11-29) (als 83 anys)
Barcelona
Lloc d'enterramentCementiri de Montjuïc (agrup. 7a, hipogeu 33) 
Dades personals
FormacióEscola de la Llotja
Activitat
OcupacióIl·lustradora
Família
PareJoan Llimona i Bruguera
Premis

Mercè Llimona i Raymat (Barcelona 1914 - 1997) fou una il·lustradora catalana especialitzada en literatura infantil.

Biografia[modifica]

Neix el 16 d'abril del 1914, al número 42 del carrer Roger de Llúria. Fou una il·lustradora de llibres per a infants catalana. Pertanyia a una família amb tradició catalana i artística, ja que era filla de Joan Llimona i Bruguera i neboda de l'escultor Josep Llimona. La família de la seva mare, Maria Raymat, segona esposa del seu pare, pertanyia a l’alta burgesia catalana. L'ambient familiar va influir decisivament en la seva vocació i en la de la seva germana Núria, que també es va dedicar a la pintura.[1]

Als quinze anys estudià a l'Escola de la Llotja, però, sentint-se més dotada pel dibuix que per la pintura, va completar la seva formació al taller del seu oncle i a les Acadèmies Dalmases i Baixas. Als divuit anys va ingressar al Cercle Artístic de Sant Lluc[2] mentre feia de professora de dibuix a la Mútua Escolar Blanquerna.[cal citació]

Aviat il·lustrà amb dibuixos a ploma contes recollits per Valeri Serra i Boldú en les Rondalles populars, editades per Políglota: La dona que no volia rentar els plats i Les santetes. En aquests primers dibuixos ja es palesava la influència dels dibuixants francesos, de Lola Anglada i de Junceda.[1]

De seguida va participar de la vida artística barcelonina. Així, l'any 1933 mostrava la seva obra en la II Exposició de 50 obres inèdites organitzada pel Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1935 consta entre els artistes que van intervenir en la 1a Exposició col·lectiva d'artistes novells. Un cop esclatada la Guerra Civil Espanyola va formar part de l'Exposició d'Art pro-Ajut Permanent a Madrid que va presentar a l'Ateneu Socialista de Catalunya (Quatre Gats) el març de 1937.[3]

Quan va esclatar la guerra, va marxar cap a París el mateix 1937, on va treballar per a la Bonne Presse, l'editorial catòlica més important de França. Seguidament, des d'allà es traslladà a Sant Sebastià, on vivia la seva germana i el seu marit, amb qui viatjaria per Europa. Allà hi publicà una de les seves primeres obres, La princesa Risita (1938), i col·laborà en les revistes infantils Mis Chicas i Flechas y Pelayos. Abans d’acabar-se la guerra fou convidada a l’Exposició Internacional d’Art Sacre organitzada pel bàndol sollevat a Vitòria.[cal citació]

L'any 1939 tornà a Barcelona i començà la seva relació amb les editorials Juventud i Hymsa, amb una prolífica producció. Iil·lustrà estampes, recordatoris, targetes, cartells, fulletons publicitaris. Va fer originals destinats a estamperia i nadales, amb uns dibuixos expressius i tendres que tenien força cura de l'ambient. Amb tot, destacà com a autora i il·lustradora de llibres infantils, malgrat que, a partir dels 50, n’il·lustrà alguns per a adults. Fou llavors quan experimentà en diferents tècniques de gravat i féu ex-libris. El 1940 va il·lustrar el seu primer llibre, Blancanieves, publicat per Editorial Joventut, però el seu primer gran èxit va ser Tic-Tac (1942).[cal citació]

Mercè Llimona es va casar l'any 1943 amb l'advocat i economista Fèlix Escalas Fàbrega, amb el qual va tenir cinc fills. L'any 1951 va patir una poliartritis reumatoide que li afectà mans i cames, malaltia persistent al llarg de la seva vida que la va perjudicar greument en l'àmbit professional. Malgrat els problemes, tot i així Mercè Llimona va treure forces i va lluitar per continuar dibuixant fins als últims dies de vida.[cal citació]

A partir dels anys 60 participà esporàdicament en algunes de les noves revistes catalanes com Cavall Fort i L’Infantil, i esdevingué la primera dona que presidí el Cercle Artístic de Sant Lluc entre els anys 1964 i 1966. A partir dels anys 70 estilitzà les figures dels seus dibuixos per adaptar-se als nous temps i a la seva malaltia i, a finals del deceni, augmentaren les il·lustracions on és palesa la influència de Greenaway i dels prerafaelites. A causa de la malaltia, el seu traç s’anà abreujant, el dibuix es va anar estilitzant i la paleta se suavitzà, dominant els colors pàl·lids. Però mai no deixà de dibuixar i en els darrers anys ho feia amb un pinzell japonès perquè ja no podia sostenir el llapis.[cal citació]

Fou presidenta de l'Associació Professional d'Il·lustradors (API), membre honorària de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i professora de la Mútua Escolar Blanquerna. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[cal citació]

En l'àmbit internacional als anys 80 col·labora per l'editorial Random House de Nova York i amb l'editorial francesa Les DeuxCoqs D'Or de Paris. Anys després l'editorial Destino va publicar el llibre Peter Pan i dos llibres en prosa, No m'oblidis i Diari d'una col·legiada, i un recull de les seves memòries: Han passat els anys i més apunts.[cal citació]

Finalment morí el 29 de novembre de l'any 1997 a Barcelona.[1]

Obra[modifica]

Mercè Llimona va crear i il·lustrar més de mig centenar de llibres per a infants, entre els quals destaquen Tic-Tac, Chupete, El muñeco de papel (guardonat per la Fundación German Sanchez Ruiperez com un dels 100 millors llibres infantils del segle XX), Mi Angel de la Guarda, Ha nascut un infant, Del temps de l'àvia, Jocs i cançons, les sèries de Bibí i les adaptacions dels contes de Perrault i d'Andersen: La Ventafocs, Polzet, El soldadet de plom, etc., En Perot l'escabellat, de H. Hoffmann, i molts d'altres.[4]

Al llarg de la seva trajectòria va posar de manifest la seva admiració per autors com Apel·les Mestres, Joan Junceda, Arthur Rackham i els il·lustradors anglesos, que van tenir una gran influènsia en el seu dibuixos. Tot i així, va desenvolupar un estil propi molt personal, ple de sensibilitat i de detalls.[5]

El Fons personal de Mercè Llimona es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[6]

Publicacions[modifica]

  • Chicos
  • Destino
  • Flechas y Pelayos
  • La Mainada
  • Lecturas
  • L’infantil
  • Mis Chicas
  • Pelayos

Sèries principals[modifica]

  • Las travesuras de Puck (Pelayos, 1937)
  • Pedrito y Candy (Chicos, 1938)
  • Escarabajín quiere casarse (Chicos, 1938)
  • Un bello gesto (Chicos, 1938)
  • Bobín (Chicos, 1938)
  • La confesión de Hildebrando (Chicos, 1938)
  • Los mejores cuentos extranjeros (Chicos, 1938)
  • El Corral de don Pancho (Chicos, 1938)
  • El muñeco de papel (Chicos, 1939)
  • La Petita Alícia (L’infantil, 1963)[7]

Bibliografia[modifica]

  • Montserrat Castillo Mercè Llimona Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007. ISBN 978-84-7845-020-6 Catàleg de l'exposició a la Biblioteca de Catalunya, desembre 2007

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. [Consulta: 10 gener 2020].
  2. «Mercè Llimona i Raymat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-arqueològica, LIX, 2002, p. 225, 248 i 266. ISBN 84-7283-661-4. 
  4. Castillo, Montserrat. [978-84-7845-020-6 Mercè Llimona]. Biblioteca de Catalunya, 2007. 
  5. García, Tyna; Calvo, Irene. «Dos referentes: Maruja Mallo y Mercè Llimona» (en castellà). Ah Magazine, 09-03-2017. [Consulta: 10 gener 2020].
  6. «Catàleg: Mercè Llimona». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2020].
  7. «Mercè Llimona» (en castellà). Fundación Gin, Humoristán. [Consulta: 10 gener 2020].

Enllaços externs[modifica]