Ambler Hodges Moss

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAmbler Hodges Moss Creu de Sant Jordi 1984
Naixement 1937
Baltimore
Alma mater Universitat Yale
Es coneix per vicecònsol al Consolat General dels EUA a Barcelona (1964-1966
Ocupació Diplomàtic i advocat
Cònjuge Serena Welles Moss
Premis
Modifica dades a Wikidata

Ambler Hodges Moss (Baltimore, 1937) és un diplomàtic i advocat estatunidenc, interessat en la política catalana. És casat amb Serena Welles Moss i té quatre fills.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Graduat en Ciències Polítiques i Econòmiques a la Universitat Yale el 1960, fou destinat com a vicecònsol al Consolat General dels EUA a Barcelona, a la Via Laietana, entre els anys 1964 i 1966, des d'on fou testimoni de la presa de consciència de la societat catalana en la lluita per la recuperació de les llibertats i la democràcia, va mantenir contactes tant amb els opositors a la dictadura franquista com amb les autoritats de l'època i va promoure el reconeixement del català com a idioma propi de Catalunya en els serveis del Departament d'Estat dels Estats Units. També ingressà a l'Armada dels Estats Units i és membre vitalici de l'American Legion i de la Navy League.[1] En 1970 es doctorà en dret per la Universitat George Washington i el 1972-1976 treballà com a assessor jurídic per a la firma Coudert Brothers de Brussel·les, on s'especialitzà en transaccions comercials internacionals i legislació antitrust.

Continuà la seva carrera diplomàtica com a membre de la delegació dels Estats Units a l'Organització d'Estats Americans (OEA) i del 1978 al 1982 fou ambaixador dels EUA a Panamà, on havia estat designat pel president dels Estats Units James Carter per a negociar la devolució del Canal de Panamà davant el president Omar Torrijos el 1976-1977. Arran del seu paper de 1995 a 2001 formà part de la Comissió Consultiva Estats Units-Panamà. Durant la celebració a Miami de la I Cimera de les Amèriques (1994) fou membre del seu Comitè de Direcció.

Interessat per la realitat política i cultural catalana, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1986. El 1994 va patrocinar l'oficina a Miami del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) i fou un dels artífex de l'Acord de Cooperació entre Florida i Catalunya, arran del qual el 1996 va visitar Catalunya el governador de Florida, Lawton Chiles, i el president Jordi Pujol visità Miami.

Del 1984 al 1994 fou professor d'Estudis Internacionals a la Universitat de Miami i director del Dante B. Fascell North-South Center el 1984-2004. Des del 2008 és membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d’Estudis Catalans. També és membre, entre altres, de les següents societats: Council on Foreign Relations (amb seu a Nova York), del Royal Institute of International Affairs (amb seu a Londres), i de l'International Institute of Strategic Studies (amb seu a Londres). El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • (Quatre) barres i estrelles. Memòries d’un ambaixador nord-americà a Catalunya (2006)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Currículum al Departament d'Estudis Internacionals de la Universitat de Miami
  2. «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]