Joaquim Homs i Oller

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoaquim Homs i Oller Creu de Sant Jordi 1984
Joaquim Homs.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 21 d'agost de 1906
Barcelona
Mort 9 de setembre de 2003(2003-09-09) (als 97 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de Montjuïc (agrupació 8a, panteó 13)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació violoncel·lista i compositor
Mestres Robert Gerhard i Ottenwaelder
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joaquim Homs i Oller (Barcelona, 21 d'agost de 1906 - 9 de setembre de 2003) fou un compositor català.

Biografia[modifica]

De jovenet va iniciar els estudis de violoncel, que finalitzà el 1922. Posteriorment estudià enginyeria industrial, professió que alternà amb la seva passió per la música i la composició.

Fou membre de l'Associació Catalana de Compositors i en fou escollit primer president el 1974. El 1989 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

L'any 1981 fou guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit Artístic per l'Ajuntament de Barcelona, el 1986 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 1993 amb la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura i el 1999 amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.

Part del fons personal de Joaquim Homs es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Carrera musical[modifica]

Deixeble de Robert Gerhard, amb el qual amplià els coneixements musicals entre 1931 i 1936, la seva música ha estat un punt d'enllaç entre la generació del 27 i les avantguardes. Interessat per resoldre la crísi musical de la tonalitat que contorbava la música del moment, va arribar a la conclusió que el dodecafonisme schoenbergerià era la solució al problema.

Autor de més de 120 obres instrumentals i 50 de vocals, participà en els millors festivals internacionals de música d'Europa o Nord-amèrica. Posseïdor d'una gran cultura i d'una solida formació científica, aportà a la música la seva condició d'enginyer que li formà una ment clara i organitzada. El 1935 va compondre un Duo per a flauta i clarinet, que fou inclòs en els festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC). Dos anys després s'estrenà a Varsòvia el seu Quartet de corda núm. 1, també en el marc de la SIMC. El 1951, i per encàrrec del català Club 49, Homs organitza a Barcelona una sèrie de 10 sessions sobre la música occidental de la primera meitat de segle. A partir de l'any següent, i gràcies al mecenatge de Josep Bertomeu, pot escoltar i experimentar les seves obres en concerts particulars. El 1953, la BBC de Londres estrena el seu Trío per a violí, flauta i clarinet.

La seva vinculació amb el dodecafonisme s'intensifica a partir de 1954 i Hom s'allunya de la tècnica harmònica tonal com a principi constructiu i unificador: desenvolupa les sèries de dotze notes en formes i combinacions diverses i explora nous camps d'expressió musical sense que per això les seves composicions s'allunyin mai d'un sentit proporcional i equilibrat. Són sens dubte Polifonia (1954) i Trío per a flauta, oboè i clarinet baix estrenada també per la SIMC en el seu XXX festival aquesta vegada amb seu a Estocolm, les partitures que marquen la nova direcció. La seva producció des d'aleshores s'intensifica: Via Crucis (1956) sobre texts de Fernando Maristany y Guasch; Sextet (1959); Invencions per a clarinet i piano (1962); Dos invencions per a dos pianos (1964); Polifonia per a onze instruments de vent (1965); Trío (1967); Quartet (1968); Quintet (1971); Improptu, per a guitarra i percussió: 10 Responsoris per a cor mixt; Les hores amb text de Salvador Espriu, aquesta vegada per a flauta, oboè i clarinet baix i contralt. Presencies, que fou premi Ciutat de Barcelona el 1967 i està construïda en set moviments per a orquestra, entre altres obres de la seva amplia producció.

En totes les obres d'Homs, el rigor serial es converteix en estímul i impuls sense constituir mai un lligam. Homs subordina sempre la tècnica de cada partitura a les seves pròpies necessitats d'expressió musical serialitzant, per dir-ho així, tant el ritme com la tonalitat o el timbre o la mateixa estructura:

« Considero precís (confessa el propi autor) esforçar-me en extreure les màximes possibilitats dels mínims elements i extreure l'exigència d'unitat i homogeneïtat de les obres, prescindint implacablement de l'accessori i arbitrari. »

Bibliografia[modifica]

  • Casanovas, Josep; Llanas, Albert. Joaquim Homs. Barcelona: Proa, 1996 (Col·lecció de Compositors Catalans; 6). ISBN 84-8256-308-4. 
  • Homs Fornesa, Pietat. Catálogo de obras de Joaquín Homs. Madrid: Fundación Juan March, 1988. 
  • Homs, Joaquim. Records i reflexions des del darrer tram de camí. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1989. 
  • Taverna-Bech, Francesc. Joaquim Homs. Madrid: Sociedad General de Autores de España, 1994 (Catálogos de Compositores Españoles). 
  • Taverna-Bech, Francesc. Centenari Joaquim Homs. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2006. ISBN 84-393-7133-0. 
  • Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 596. (IBSN 84-7291-226-4)

Enllaços externs[modifica]