Albert Llanas i Rich

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbert Llanas i Rich
Biografia
Naixement 1957 (61/62 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Empresari i compositor
Modifica les dades a Wikidata

Albert Llanas i Rich (Barcelona, 1957) és un compositor català.

Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i es titulà amb premi extraordinari en composició i instrumentació. El seu mestre principal fou Josep Soler, però també rebé formació de Franco Donatoni i Andrés Lewin-Richter. Obtingué el premi de Mucians Accord, guanyà el premi Ciutat de Girona i el Premio de Polifonía el 1986. L'any 1987 rebé el premi Ciutat de Barcelona amb la seva primera obra orquestral, Seqüències per a orquestra. Posteriorment, fou professor de Fonaments de Composició [1] al mateix Conservatori on havia estudiat.

És autor d'interessant obres concertants com el Concierto para flauta i conjunto instrumental, el Concert per a guitarra i cordes i el Concierto para clarinete y orquesta, difosos en concert i enregistrament. En el primer dels concerts citats, escrit i estrenat el 1987, plantejà el seu peculiar homenatge a la música concertant del segle XVIII, amb el pensament posat directament en Antonio Vivaldi. També la fuga ha estat una forma a la qual ha donat la seva particular lectura, com s'adverteix a Noniga o a Necesidat y azar entre altres. Al Concierto para clarinete, estructurat en dues parts, es troben elements del seu Duetto, per a clarinet i piano, de 1988. Si combinen suggeriments ravelians amb procediments contrapuntístics de tradició barroca, com la fuga del final, on, malgrat tot, l'anàlisi mostra un sòlid coneixement de la tradició serial. BXR és una sèrie d'obres numerades de l'1 al 7 que assoleixen cotes d'experimentalisme en les seves diverses formacions instrumentals. Variades en plantilla són igualment les composicions numerades sota el títol de Contexto i realtzades els anys vuitanta i noranta. Al seu Quintet, de 1988, es fon el seu propi llenguatge amb elements procedents del jazz.

Uns números -8, 6, 1, 11- escollits a l'atzar, com confessa el mateix autor, "funcionen com a generadors del discurs i de la forma de la peça". Spazio Tempo per dodici executori distribueix el so dels quatre punts que envolten l'espectador. En els anys noranta incidí en el gènere simfònic, amb obres com Filosonía, homenatge al filòsof Juan David García Bacca.

En la seva música es troben nombrosos traços pseudotonals, així com recursos melòdics, utilitzats sense prejudicis, però no falten seccions extremament tenses, expressionistes pràcticament; tot això confereix a la seva obra una personalitat ben definida per sobre del seu aparent eclecticisme.

La seva germana Sílvia Llanas i Rich també és professora, de Llenguatge Musical, del Conservatori Municipal de Barcelona.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Llista de professors del Conservatori de Barcelona (2010)». [Consulta: 1 juny del 2014].
  • Tom X, pag. 36 Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear Ángel Medina. Edicions 62