Robert Gerhard i Ottenwaelder

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert Gerhard i Ottenwaelder
Gerhard-Pedrell.jpg
Felip Pedrell amb Robert Gerhard (dret)
Naixement 25 de setembre de 1896
Valls, Alt Camp
Mort 5 de gener de 1970(1970-01-05) (als 73 anys)
Cambridge, Anglaterra
Sepultura Ascension Parish Burial Ground (Cambridge)
Ocupació Compositor
Obres notables Q3413814
Gènere música clàssica
Activitat professional
Instrument piano
Mestres Felip Pedrell
Arnold Schönberg
Deixebles Joaquim Homs
Modifica dades a Wikidata

Robert Gerhard i Ottenwaelder (Valls, Alt Camp, 25 de setembre de 1896Cambridge, Anglaterra, 5 de gener de 1970) fou un compositor català de música clàssica.[1] Considerat un dels millors compositors catalans del segle XX.[2]

De mare alsaciana i pare suís, Gerhard va néixer a Valls, on la família havia arrelat, i va desenvolupar gran part de la seva carrera a Anglaterra, on es va exiliar, després de fer-ho a França, en esclatar la Guerra Civil espanyola,[3] concretament a Cambridge, per exercir d'investigador al King's College. Morí el 5 de gener de 1970 en aquesta ciutat.

Entre els seus mestres hi hagué Felip Pedrell i Arnold Schönberg. També va ser mestre de Joaquim Homs.[4] Entre les seves obres podem trobar L'infantament meravellós de Shéhérazade (1918), Trio per a piano (1916), Albada, Interludi i dansa, La Merope, Contrapunt: ballet en un acte, Nr. 2: Danse de la jeune fille i l'òpera The duenna.[5] Concerto de violí, estrenat en el Maggio Fiorentino el 1950 pel violinista català Antoni Brosa i Vives.[6]

El fons de Robert Gerhard es conserva a la Cambridge University Library, a la Biblioteca de Catalunya i a l'Institut d'Estudis Vallencs.[7]

Obres principals[modifica | modifica el codi]

Període Títol Repartiment Parts / Notes Estrena Gènere
1914 Sonatina a Carlos
Piano
Instrumental - piano
1916-1918 L'infantament meravellós de Shahrazada, op. 1 Veu i piano Cicle de cançons sobre poemes de Josep Maria López-Picó 1918, 22 de gener: Barcelona, Palau de la Música Catalana. Veu i instrument
1918 Trio en si major, núm. 1 Violí, violoncel, piano 1918, 25 d'abril: Barcelona, Palau de la Música Catalana. Instrumental - tres instruments
1918 Trio núm. 2 Violí, violoncel, piano 1922, 2 de març: Barcelona, Palau de la Música Catalana. Instrumental - tres instruments
1921-1922 Dos apunts
Piano
Instrumental - piano
1928 ca. Tres quartets de corda
Quartet de corda
Perduts; el tercer es va reutilitzar al Concertino per a cordes Instrumental - quatre instruments
1928 Sonata
Clarinet i piano
N'hi ha versió per a clarinet baix i piano Instrumental - dos instruments
1928 Quintet de vent Primera de les seves obres serials 1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Música Catalana. Instrumental - cinc instruments
1928-1929 Andantino
Clarinet, violí i piano
Instrumental - tres instruments
1929 Concertino Orquestra de corda Allegro assai - Andante espressivo - Allegretto vivace.
13 min.
1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Música Catalana. Orquestral
1922 Set hai-kai 1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Música Catalana. Veu i conjunt instrumental
1928-1929 Catorze cançons populars catalanes
Veu (soprano) i piano
Dedicades a Conxita Badia. 1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Música Catalana; Conxita Badia. Veu i piano
1929 Sardana I
CoblaEn 1958 va fer una nova versió per a instruments de vent.
6 min 30 s.
1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Música Catalana. Instrumental
1929 Sardana II
Conjunt de deu instruments de vent, contrabaix i percussió.6 min 30 s.
1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Música Catalana. Instrumental
1931 Sis cançons populars catalanes
Veu i orquestra
Orquestració de sis de les Catorze cançons populars catalanes
La Calàndria, La mort i la donzella, El petit vailet, El cotilló, L'enemic de les dones, Els ballaires dins un sac
14 min
1931, 01 de novembre: Palau de la Música Catalana amb l’orquestra Pau Casals, la veu de la soprano Concepció Badia d’Agustí i el propi Robert Gerhard sota la direcció musical.[8] Veu i orquestra
1932 L'alta naixença del rei En Jaume
Cor i orquestra
Cantata sobre text de Josep Carner
Cinc números
18 min
1933 (només els dos últims números): Amsterdam, Festival de la SIMC, R. Gerhard, dir.
1984 (obra completa): Barcelona, Palau de la Música Catalana; Orquestra Ciutat de Barcelona, Antoni Ros-Marbà, dir.
Veu i orquestra
1934 Ariel Orquestra Llibret: R. Gerhard i J. V. Foix.
25 min
1936, 19 d'abril (versió de concert): Barcelona, Palau de la Música Catalana; Orquestra Pau Casals, Hermann Schenchen, dir.
2011, 29 de gener (versió escènica): Valls, Centre Cultural Municipal; Orquestra Camerata XXI, Tobias Grossmann, dir.
Escènica - ballet
1936-1938
1995
Soirées de Barcelone Orquestra Llibret: Ventura Gassol.
Per als Ballets de Montecarlo, de L. Massine; el ballet no va estrenar-se i un 20% de la música va quedar en versió de piano: en 1995 fou orquestrada per Malcolm MacDonald.
David Atherton va estrenar una suite de quatre moviments del ballet.
22 min.
Escènica - ballet
1937 Albada, interludi i dansa Orquestra 11 min 1937: transmissió radiofònica de la BBC. Orquestral
1940-1947 Don Quixote Orquestra, dos pianos 6 escenes
42 min
1947 (suite simfònica): Copenhagen, Festival de la SIMC
1950, 20 de febrer (versió escènica): Londres, Royal Opera House Covent Garden, Robert Irving, dir.
Escènica - ballet
1941 Cancionero de Pedrell
Soprano; flauta, oboè, clarinet, piano, arpa, percussió, 4 violins, viola, violoncel, contrabaix
8 peces
18 min.
1942: Londres, BBC Radio; Sophie Wyss, Leslie Bridgewater, dir. Veu i conjunt instrumental
1941-1954 Pedrelliana Orquestra Concebuda primerament com a últim moviment de la simfonia Homenatge a Pedrell (1941) que no es va estrenar ni publicar; va reelaborar-lo en 1954
12 min
Orquestral
1942
1950
Alegrías Dos pianos "Divertimento flamenco" en un acte.
Llibret: R. Gerhard.
20 min
1943, 16 de juliol: Birmingham, Rambert Ballett Escènica - ballet
1942-1943
1950
Pandora Dos pianos i percussió (versió original)
Orquestra (versió definitiva)
Llibret: Kurt Jooss, per al Ballet Joos.
50 min
1944, 24 de gener (versió original): Cambridge, Arts Theatre
1950 (suite orquestral): Londres: BBC Symphony Orchestra, Constant Lambert, dir.
Escènica - ballet
1943 Concert per a violí i orquestra Violí, orquestra 4 moviments, 33 min 1950, maig: Florència, Maggio musicale; Antoni Brosa, violí; Hermann Scherchen, dir. Orquestral - concerts
1947-1949 The duenna
14 solistes, cor, orquestra
Sobre l'obra homònima de Richard Sheridan
Òpera en tres actes.
130 min.
1949, 23 de febrer (en versió radiofònica): Londres, BBC Symphony Orchestra, Stanford Robinson, dir..
1992 (versió escènica): Madrid, Teatro de la Zarzuela, Antoni Ros-Marbà, dir.
Escènica - òpera
1948 Sonata
Viola i piano
Refeta en 1956 com a sonata per a violoncel i piano
1949 Capriccio
Flauta i piano
Instrumental - dos instruments
1950 Tres impromptus
Piano
Instrumental - piano
1950-1955 Quartet de corda núm. 1
Quartet de corda
Instrumental - quatre instruments
1951 Concert per a piano i orquestra de corda Piano, orquestra de corda 3 moviments
29 min
1951: Aldeburgh, Festival; Noel Mewt. Orquestral - concerts
1955-1956 Concert per a clavicèmbal, corda i percussió Clavecí, orquestra de corda i percussió 3 moviments
22 min
1958, 25 de març: Londres, London University; Thurston Dart, clavecí; Brian Priestman, dir. Orquestral - concerts
1956 Sonata
Violoncel i piano
Reelaboració de la sonata per a viola i piano de 1948 Instrumental - dos instruments
1951-1952 Secret people
Clarinet, violí i piano
Estudi per a banda sonora Instrumental - tres instruments
1952-1953 Simfonia núm. I Orquestra Dedidada a Poldi, la seva esposa
3 moviments
39 min
1955: Baden-Baden, Festival de la SIMC; Hans Rosbaud, dir. Orquestral - simfonies
1956-1957 Nonet
Flauta, oboè, clarinet, fagot; trompeta, trompa, trombó, tuba; acordió.
1957, setembre: Londres, BBC (en transmissió radiofònica); Dennis Brian Wind Ensemble, Normal del Mar, dir. Instrumental - nou instruments
1957 Fantasia
Guitarra
Instrumental - guitarra
1957-1959 Simfonia núm. II Orquestra Dedicada a Rafael Patxot; reelaborada en 1967 com a Metamorfosis 1959, 28 d'octubre: Londres, Royal Festival Hall; BBC Orchestra, Rudolf Schwarz, dir. Orquestral - simfonies
1958-1959 Audiomobiles I-IV Electrònica
1959 Xacona
Violí
Instrumental - violí
1960 Simfonia núm. III, Collages Orquestra Encàrrec de la Koussevitzy Foundation
7 moviments
20 min
1961, febrer: Londres; BBC Symphony Orchestra, Rudof Schwarz, dir. Orquestral - simfonies
1961-1962 Quartet núm. 2
Quartet de corda
Instrumental - quatre instruments
1962 Concert for eight Flauta, clarinet, acordió, mandolina, guitarra, contrabaix, percussió, piano Dedicat a Ricard Gomis
10 min 30 s
1962, 17 de maig: Londres; Melos Ensemble, Jacques-Louis Monod, dir. Instrumental - vuit instruments
1963-1964 The plague (La pesta) Narrador, cor i orquestra Cantata sobre text d'Albert Camus
47 min
1964, 1 d'abril: Londres, Royal Festival Hall; Stephen Murray, narr., BBC Orchestra and Choir, dir.: Antal Dorati Veu i orquestra
1965-1966 Epithalamion Recitador i orquestra 22 min 1966, Valdagno. Ettore Gracia, dir. Veu i orquestra
1966-1967 Simfonia núm. IV, Nova York Orquestra Per als 125 anys de New York Philharmonic Orchestra
13 moviments
27 min
1967, 14 de desembre: N. York, Avery Fisher Hall; N. York Philharmonic Orchestra, William Steinberg, dir. Orquestral - simfonies
1967-1970 Metamorfosis (Simfonia núm. II) Orquestra Reelaboració de la Simfonia núm. II, inacabada (en deixà el 90% de la partitura)
Set moviments; 32 min
1973, 12 de juny: Londres, Royal Festival Hall; London Symphony Orchestra, David Atherton, dir. Orquestral - simfonies

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joaquim Homs. Robert Gerhard y su obra. (Ethos-Musica; 16). Universidad de Oviedo, 1987, p. 15.
  2. «Cançoner tradicional». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  3. El Dalí de la música
  4. Joaquim Homs. Robert Gerhard i la seva obra. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1991, p. 10.
  5. Joaquim Homs. Robert Gerhard i la seva obra. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1991, pp. 147-164.
  6. Antoni Brosa i Vives. Enciclopèdia Espasa, suplement 1979-1980, pàg. 78.
  7. Fons Robert Gerhard a l'Institut d'Estudis Vallencs
  8. «Centre de documentació de l'Orfeó Català». [Consulta: Abril 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Retrat de Robert Gerhard realitzat per Joaquim Renart. 1929.
  • Joaquim Homs. Robert Gerhard y su obra. (Ethos-Musica; 16). Universidad de Oviedo, 1987. ISBN 84-505-6080-2
  • Joaquim Homs. Robert Gerhard i la seva obra. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1991. ISBN 84-7845-109-9
  • Robert Gerhard. "Gerhard on music : selected writings", edited by Meirion Bowen. Aldershot: Ashgate, 2000.
  • Proceedings of the 1st International Roberto Gerhard Conference : May 27-28th 2010. England: Centre for Research in New Music, University of Huddersfield, 2010.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]