Antoni Puigvert i Gorro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntoni Puigvert i Gorro
Placa dels jardins d'Antoni Puigvert.JPG
Placa als jardins anomenats en honor seu, a la confluència dels carrers Còrsega i Sicília, a Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 - 20 març 1984

Dades biogràfiques
Naixement 26 d'abril de 1905
Barcelona
Mort 17 de maig de 1990 (85 anys)
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Uròleg, polític i professor d'universitat
Ocupador Recinte Modernista de Sant Pau
Universitat Autònoma de Barcelona
Altres dades
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Cònjuge Elena Salvador (–1990)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Antoni Puigvert i Gorro (Barcelona, 26 d'abril de 1905 17 de maig de 1990) fou un uròleg i polític català.

Biografia[modifica]

El seu pare era un metge originari de Seròs (Segrià). Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1928, on fou deixeble de Manuel Serés i Ibars, i el 1933 entrà al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirigí des del 1951. El 1943 hi fundà un Institut d'Urologia com a escola d'especialització urològica que més tard es convertí en Fundació Puigvert. Ha fet importants aportacions a la urologia, i ha creat nous instruments quirúrgics com la sonda de Béniqué o sonda tutor de Puigverd, la bàscula per la cirurgia prostatoperineal, la xeringa per pielografia de 20 ml a propulsió amb rosca i ajust especial per les sondes ureterals (coneguda com sonda tutor de Puigvert), la pinça de branques desiguals, el separador doble i la pinça de dissecció i sutura.

El 1971 fou nomenat catedràtic d'urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i mantenir bones relacions amb el règim franquista,[cal citació] a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per Esquerra Republicana . El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i també ha rebut la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, el nomenament de Cavaller de la Legió d'Honor (França), les Grans Creus de les Ordres de Mayo i del Libertador (Argentina), i les Grans Creus dels Orde d'Isabel la Catòlica i d'Alfons X el Savi.[1]

Obres[modifica]

  • Atlas de Urología (1933 i 1986)
  • Endoscopia urinaria (1942), premi Rubio de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
  • Tratado de urología clínica (1944)
  • Tuberculosis urinaria y genital masculina (1958)
  • Tratado de operatoria urológica (1981)
  • Semiología medular del riñón. Estudio clínico y radiográfico (1981)

Referències[modifica]

  1. Harrington, Thomas S. «Genis de la Medicina». Sàpiens [Barcelona], núm. 105, juliol 2011, p. 26-27. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]