Antoni Puigvert i Gorro

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Puigvert i Gorro Creu de Sant Jordi 1984
Placa dels jardins d'Antoni Puigvert.JPG
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 d'abril de 1980 – 20 de març de 1984
← -
- →
Dades biogràfiques
Naixement 26 d'abril de 1905
Santa Coloma de Gramenet
Mort 17 de maig de 1990(1990-05-17) (als 85 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Metge uròleg
Altres dades
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Cònjuge Elena Salvador (–1990)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Antoni Puigvert Gorro (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 26 d'abril del 1905 - Barcelona, 17 de maig del 1990) fou un metge uròleg català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare era un metge originari de Seròs (Segrià). Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1928, on fou deixeble de Manuel Serés i Ibars, i el 1933 entrà al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirigí des del 1951. El 1943 hi fundà un Institut d'Urologia com a escola d'especialització urològica que més tard es convertí en Fundació Puigvert. Ha fet importants aportacions a la urologia, i ha creat nous instruments quirúrgics com la sonda de Béniqué, la bàscula per la cirurgia prostatoperineal, la xeringa per pielografia de 20 ml a propulsió amb rosca i ajust especial per les sondes ureterals (coneguda com sonda tutor de Puigvert), la pinça de branques desiguals, el separador doble i la pinça de dissecció i sutura.

Placa als jardins anomenats en honor seu, a la confluència dels carrers Còrsega i Sicília, a Barcelona

El 1971 fou nomenat catedràtic d'urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i mantenir bones relacions amb el règim franquista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i també ha rebut la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, la Croix de Chevalier de la Légion d'Honneur (França), les Grans Creus de les Ordres de Mayo i del Libertador (Argentina), i les Grans Creus de les Ordes d'Isabel la Católica i d'Alfonso X el Sabio.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Atlas de Urología (1933 i 1986)
  • Endoscopia urinaria (1942), premi Rubio de l'Academia Nacional de Medicina
  • Tratado de urología clínica (1944)
  • Tuberculosis urinaria y genital masculina (1958)
  • Tratado de operatoria urológica (1981)
  • Semiología medular del riñón. Estudio clínico y radiográfico (1981)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Harrington, Thomas S. «Genis de la Medicina». Sàpiens [Barcelona], núm. 105, juliol 2011, p. 26-27. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]