Antoni Puigvert i Gorro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Puigvert i Gorro
Placa dels jardins d'Antoni Puigvert.JPG
Placa als jardins anomenats en honor seu, a la confluència dels carrers Còrsega i Sicília, a Barcelona
Biografia
Naixement 26 abril 1905
Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)
Mort 17 maig 1990 (85 anys)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Lleida

Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Uròleg, polític, professor d'universitat i metge
Ocupador Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Universitat Autònoma de Barcelona
Partit Esquerra Republicana de Catalunya
Família
Cònjuge Elena Salvador (–1990)
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Puigvert i Gorro (Santa Coloma de Gramenet, 26 d'abril de 1905 17 de maig de 1990) fou un uròleg i polític català.

Biografia[modifica]

El seu pare era un metge originari de Seròs (Segrià). Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1928, on fou deixeble de Manuel Serés i Ibars, i el 1933 entrà al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirigí des del 1951. El 1943 hi fundà un Institut d'Urologia com a escola d'especialització urològica que més tard es convertí en Fundació Puigvert. Ha fet importants aportacions a la urologia, i ha creat nous instruments quirúrgics com la sonda de Béniqué o sonda tutor de Puigverd, la bàscula per la cirurgia prostatoperineal, la xeringa per pielografia de 20 ml a propulsió amb rosca i ajust especial per les sondes ureterals (coneguda com sonda tutor de Puigvert), la pinça de branques desiguals, el separador doble i la pinça de dissecció i sutura.

El 1971 fou nomenat catedràtic d'urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i mantenir bones relacions amb el règim franquista,[cal citació] a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per Esquerra Republicana . El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i també ha rebut la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, el nomenament de Cavaller de la Legió d'Honor (França), les Grans Creus de les Ordres de Mayo i del Libertador (Argentina), i les Grans Creus dels Orde d'Isabel la Catòlica i d'Alfons X el Savi.[1]

Obres[modifica]

  • Atlas de Urología (1933 i 1986)
  • Endoscopia urinaria (1942), premi Rubio de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
  • Tratado de urología clínica (1944)
  • Tuberculosis urinaria y genital masculina (1958)
  • Tratado de operatoria urológica (1981)
  • Semiología medular del riñón. Estudio clínico y radiográfico (1981)

Referències[modifica]

  1. Harrington, Thomas S. «Genis de la Medicina». Sàpiens [Barcelona], núm. 105, juliol 2011, p. 26-27. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]