Wichita (llengua)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaWichita
kitikitiš
Parlants
10 (2000)[1] 1 (2008)[2] 4 conversants[3] principalment a centre-est d'Oklahoma
Parlants nadius 0 (30 agost 2016)
Parlat a Estats Units
Autòcton de Oklahoma
Classificació lingüística

Llengües caddo
  Caddo septentrional

   Wichita
Característiques
Sistema d'escriptura unwritten language Tradueix
Nivell de vulnerabilitat 5 en perill crític
Codis
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO 639-3 wic
Glottolog wich1260
Ethnologue.com wic
UNESCO 893
IETF wic
Endangeredlanguages.com 1003
Modifica les dades a Wikidata

El wichita és una microllengua caddo parlada an Oklahoma pels wichita. Segons dades del cens dels Estats Units de 2000, l'ètnia wichita tenia 1.936 membres, dels quals en 1991 només uns deu parlaven la llengua, tots majors de 60 anys. Avui només queda una parlant que la domini: Doris McLemore[4] encara que en 2007 hi havia vives tres persones que la tenien com a llengua nadiua.[5] L'idioma wichita probablement s'extingirà en un futur, amb el que es transformaria en una llengua morta. Tanmateix la Wichita i Tribus Afiliada ofereix classes per revitalitzar la llengua[6] i treballa amb el Wichita Documentation Project de la Universitat de Colorado a Boulder.[7]

Dialectes[modifica]

Quan els europeus arribaren a Amèrica del Nord, el wichita es dividia en tres dialectes: Waco, Tawakoni, i KirikirɁi:s (o wichita propi).[5] No obstant això, quan l'idioma va ser amenaçat i el nombre de parlants va disminuir, les diferències dialectals desaparegueren.[8]

Situació[modifica]

Si bé en l'actualitat només hi ha una parlant viva nadiua, en data tan tardana com 2007 hi havia tres parlants nadius vius.[9] Es tracta d'un fort descens dels 500 parlants estimats per Paul L. Garvin en 1950.[10]

Fonologia[modifica]

El wichita és inusualment asimètric a nivell dels fonemess, encara que això sigui menys evident a nivell fonètic.

Consonants[modifica]

El wichita té 10 consonants. En l'ortografia americanista generalment usada quan es descriu la llengua wichita, [ts] s'escriu com a, i [j] com <y>.

  Alveolar Palatal Velar Glotal
plana labial
Oclusiva t k ʔ
Africada ts
Fricativa s
Sonorant ɾ ~ n
Aproximant j w h
  • Les labials estan generalment absents, apareixent només en dues arrels: kammac moldre blat de moro i camma:ci cavar, conrear.
  • Les consonants nasals són al·lòfones. Els al·lòfons r i n tenen distribució complementària, i la bilabial nasal m apareix en els dos verbs arrels esmentats més amunt.

Vocals[modifica]

El wichita té 4 grups d'al·lòfons amb qualitat de vocal:

Vocal anterior Vocal posterior
Vocal tancada ɪ ~ i ~ e
Vocal mitjanaa ɛ ~ æ (o)
Vocal oberta ɒ ~ a

Es transcriuen com i, e, a, o. Les vocals al final de les paraules no tenen veu.

Rood discuteix si la lletra [o] és o no fonèmica, com és equivalent sovint a qualsevol vocal + /w/ + qualsevol vocal. Per exemple, [awa] és freqüentment contret en [o:] (el to alt és un efecte de la consonant anul·lada). Relativament hi ha pocs casos en què els parlants no acceptaran la substitució de vocal + /w/ + vocal per [o]; un d'ells és [kó:s] 'àguila'.

Rood també proposa que, amb tres vocals discutiblement altes, mitjanes, i baixes, la distinció anterior-posterior no és fonèmica, i que més aviat s'ha de parlar d'un 'sistema vocal vertical' (vegeu més a baix). Això també ha estat proposat per a altres pocs llenguatges, tals com les Llengües caucàsiques del nord-oest i les llengües ndu de Papua-Nova Guinea.

Clarament existeix, almenys, un contrast en doble sentit en la longitud vocal. Rood proposa que existeix un contrast de tres vies, la qual cosa és molt estrany entre les llengües mundials, encara que ben demostrat en el cas del mixe. No obstant això, en el wichita, per a cadascuna de les tres o quatre qualitats vocals, una de tres longituds és rara, i per afegiment les vocals extra-llargues freqüentment impliquen un morfema extra, o suggereixen que la prosòdia pot estar funcionant. Per exemple,

niːchíːːʔih 'la forta' ('ch' es pronuncia [tsh])
niːːchíːːʔih 'la fortas'
heːhirʔíːras 'deixa que et trobi'
heːːhirʔíːras 'deixa que t'ho trobi'
hárah 'ací'
háːrih 'aquí està' (es diu quan s'entrega quelcom)
háːːrih 'aquest'

To[modifica]

Hi ha també un to alt oposat, indicat aquí per un accent agut.

Síl·laba i fonotàctiques[modifica]

Encara que els grups de vocals són rars (tret que les vocals extrallargues siguin grups), els grups de consonants són abundants en el wichita. Les paraules poden començar amb grups com [kskh] (kskhaːrʔa) i [rh] (rhincʔa). El grup més llarg anotat en wichita és de cinc consonants seguides, explicant [ts] com una única consonant /c/: nahiʔinckskih 'mentre s'adorm'. Tanmateix, les síl·labes més comunes són CV o CVC.

Gramàtica[modifica]

És aglutinant, però les formes superficials sovint difereixen de les formes morfèmiques reals a causa de l'ús d'una sèrie de processos fonològics inusuals en els límits del morfema.

Els sons wichita poden incloure paraules úniques que requereixin una frase en espanyol per a la seva traducció: kiyaːkíriwaːcʔárasarikitaʔahíːriks 'va portar molta carn a base de molts viatges'.

Referències[modifica]

  1. Cens dels EUA del 2000
  2. Wichita (llengua) reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
  3. Anderton, Alice, PhD. "Status of Indian Languages in Oklahoma." Intertribal Wordpath Society. (retrieved 17 July 2010)
  4. «The Last Living Speaker of Wichita : NPR» (Audio interview).
  5. 5,0 5,1 Rood, 2008, p. 395-405
  6. Wichita Language Class. Wichita and Affiliated Tribes. 18 Feb 2009 (retrieved 3 Oct 2009)
  7. "Wichita: About the Project." Department of Linguistics, University of Colorado, Boulder. (retrieved 17 July 2010)
  8. Taylor, 1967, p.113-131
  9. Rood, 1975, p. 315-337
  10. Garvin, 1950, p. 179-184

Bibliografia[modifica]

  • Curtis, Edward. (1907-1930). The North American Indian (pp. 230-237). Cambridge. (20 volumes; reprinted 1970).
  • Garvin, Paul. (1950). Wichita I: Phonemics. International Journal of American Linguistics, 16, 179-184.
  • Marcy. (1853). (pp. 307-308).
  • Rood, David S. (1971). Agent and object in Wichita. Lingua, 28, 100-107.
  • Rood, David S. (1971). Wichita: An unusual phonology system. Colorado Research in Linguistiscs, 1, R1-R24. (?)
  • Rood, David S. (1973). Aspects of subordination in Lakhota and Wichita. CLSs, 71-88.
  • Rood, David S. (1975). Implications of Wichita phonology. Language, 51, 315-337.
  • Rood, David S. (1975). Wichita verb structure: Inflectional categories. In Crawford (Ed.), (pp. 121-134).
  • Rood, David S. (1976). Wichita grammar. New York: Garland.
  • Rood, David S. (1977). Wichita texts. International Journal of American Linguistics-NATS 2.1, 91-128.
  • Rood, David S.; & Taylor, Allan. (1996). Sketch of Wichita, a Caddoan language. In HNAI (Vol. 17, pp. 580-608).
  • Rood, David S. (1998). 'To be' in Wichita. In Hinton & Munro (Eds.), (pp. 190-196).
  • Schmitt. (1950).
  • Schmitt, Karl; & Schmitt, Iva Osanai. (1952). Wichita kinship past and present. Norman, OK: U. Book Exchange.
  • Schoolcraft, Henry. (1851-1857). Historical and statistical information respecting the history, condition, and prospects of the Indian tribes of the US. Philadelphia: Lippincott, Grambo.
  • Schoolcraft, Henry. (1953). (pp. 709-711).
  • Spier, Leslie. (1924). Wichita and Caddo relationship terms. American Anthropologist, 26, 258-263.
  • Vincent, Nigel. (1978). A note on natural classes and the Wichita consonant system. International Journal of American Linguistics, 44, 230-232.
  • Whipple. (1856). Reports of explorations and surveys to ascertain the most practicable and economic route for a railroad from the Mississippi River to the Pacific Ocean (pp. 65-68). Washington: War Department. [information on the Waco dialect].

Enllaços externs[modifica]