Gardiol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaGardiol
Tipusdialecte i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Dialecte deoccità Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius340 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deLa Gàrdia Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
occità
Nord-occità Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologgard1245 Modifica el valor a Wikidata
Linguist List1h9 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO357 Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages946 Modifica el valor a Wikidata

El gardiol (en occità: gardiòl) és el parlar occità vivaroalpí [1] de la Gàrdia (Guardia Piemontese en italià), a Calàbria (Itàlia).

La UNESCO el classifica com "llengua severament amenaçada" al seu Atles de les llengües del món en perill.[2] Agostino Formica va mostrar l'any 1999, mitjançant enquestes fetes en relació a les llengües minoritàries de Calàbria, que el gardiol es mantenia malgrat el baix nombre de parlants.[3] Pietro Monteleone va comprovar que el gardiol és llengua d'ús corrent en l'entorn familiar.[4] El 2007, segons el lingüista Fiorenzo Toso, hi havia a la Gàrdia 340 parlants de gardiol d'un total de 1860 habitants; la resta parlaven italià estàndard o calabrès.[5]

El gardiol és l'únic exemple de llengua occitana al sud d'Itàlia, i forma un enclavament semblant a l'Alguer en el cas català, però molt més allunyat de la regió geogràfica d'origen occità, que és essencialment el sud-est de França. Les altres àrees occitanòfones a Itàlia són algunes valls alpines del Piemont i Ligúria anomenades Valadas Occitanas (Valls Occitanes). La població de la Gàrdia hi va arribar de les Valls Occitanes del Piemont fugint de les persecucions religioses contra els valdesos.

Exemple de text[modifica]

Text extret del manual de G. Ligozat.[1]

A La Gàrdia l’antica pòrta granda (pòrta dal sang) ilh recòrda fait brut, fòrse, en part, inventat. Un fait dei mai brut al vai sochèd ‘o 11 de junh 1561 a Montalto Uffungo aont otanta-uèch Valdés ilh van èsser massat a chavon dal schalier de la guieisa de Sant Fransisc de Paola.

Un testimone al vai scriu dins una letra ‘o fait brut: ‘o bòia, stachaa una faissa sus lhi uèlh dal condamnat, ab ‘o cotèll al lhi talha ‘o gargaròt, al lhi cacha la faissa, e ainan un autre.

‘O deman ilh van talha lhi cadàver, ilh lhi van tapa sus lhi carre e ilh lhi van empinge sus lhi arbre, per mai ò mens trenta-shèis milhe long la straa per Castrovillari. ‘O 28 de junh, sus la plaça de Cosenza, lhi autre Valdés ilh van èsser cuvèrt de piche e iars coma tòrche. Gabriele Pepe, dins Il Ponte – setembre/otróeve 1950, al a pas dóbie: « La vai èsser una crochata vèra, ab tot lhi mal de le crochate: destruccion de país entíer, fúec, massacre colectiu, impicajon, confiscacion, vinhe destrote. » En tot 2000 Valdés de La Gàrdia, Montalto Uffugo e San Sisto ilh van èsser massat; 1600 ilh van èsser empresonat ò mandat sus le galère.

El gardiol comparat amb el nord-occità i les altres llengües romàniques[modifica]

Llatí Portuguès Espanyol Francès Català Nord-occità gardiol Sard Italià Furlà Ladí Romanès
clavem chave llave/clave clef/clé clau clau/clhau quiau crae/crai chiave clâf clau cheie
noctem noite noche nuit nit nueit/nuech nuèit notte/notti notte gnot not noapte
cantare cantar cantar chanter cantar chantar chantar cantare/cantai cantare cjantâ ciantar cânta
capram cabra cabra chèvre cabra chabra chabra cabra/craba capra cjavre ciaura capră
linguam língua lengua langue llengua lenga llenga limba/lingua lingua lenghe lenga limbă
plateam praça plaza place plaça plaça/plhaça piaça pratha/pratza piazza place plaza piaţă
pontem ponte puente pont pont pònt/pont pònt ponte/ponti ponte puint Pont punte
ecclesiam (basilicam) igreja iglesia église església gleia/gleisa guieisa creja/cresia chiesa glesie glesia biserică
caseus lat.vulg. formaticum queijo queso fromage formatge formatge/fromatge case casu formaggio/cacio formadi formai brânză/caş

Característiques[modifica]

  • Pronunciació
a : [a]
a final : [ə] o muda
e davant una consonant nasal esdevé : [ə] tònica : [ʏ]
é : pot fer [ɛ], Valdés : [val'dɛ]
i : tònica o àtona [ə], vichinat : [vəʧənɛ]
ò : [ɔ] o [œ], rosa : ['rœzə]
u : [ʏ] i no [y] com en els altres dialectes occitans, una : [ʏna]
 : [œ], uèlh : [jœʎ]
ll, específic del gardiol, fa [ɖ], com les l inicials, davant una vocal tònica, castell : [caʃtɛɖ:], llengua : [ɖ:ʏŋgə]
sh : [ʃ] com en gascó
  • Els plurals
La s no marca els plurals (ni la conjugació).
Plural masculí, no té marca :'o jíec, lhi jíec
Plural femení en e : la montanha, le montanhe
  • Conjugació
Verb chantar (verb cantar) en present:
Me chanto
Tu chanta
Èll al chanta / Ilh ilh chanta
Nos chantèm
Vos chantètz
Lor ilh chantan

Reforma lingüística[modifica]

Tot i que els naturals de la Gàrdia han sabut sempre que la seva llengua venia de les Valls Occitanes del Piemont, als mateixos occitans del Piemont els va costar prendre consciència que la seva llengua formava part del conjunt de llengües d'oc. Des dels anys 1970, el nom d'occità s'ha difós a les Valls occitanes. Aquest nom va ser probablement introduït a Guardia Piemontese per Arturo Gènere, que va introduir també la grafia de la Escolo dòu Po (Norma de l'Escola del Po). En contrast, Hans-Peter Kunert, un romanista alemany, ha posat a punt l'adaptació al gardiol de la grafia clàssica de l'occità, que ret el gardiol llegible fora de Guardia malgrat les particularitats que fan el gardiol parlat absolutament incomprensible a un occità de França[6] Això ha permès el desenvolupament de material escolar així com d'un diccionari gardiol-italià[7][8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gerard Ligozat. A nòstre biais. Apprendre le vivaro-alpin. Yoran. 2020. ISBN 978-2-36747-071-9.
  2. Moseley, Christopher (ed.). 2010. Atlas de las lenguas del mundo en peligro, 3ra edición. París, Ediciones UNESCO. http://www.unesco.org/culture/en/endangeredlanguages/atlas
  3. "Spettro di frequenze e varianti nel linguaggio di Guardia Piemontese d'oggi: sfaldamento, contaminazione o evoluzione?" (contingut al volum: AA.VV., Guardia Piemontese le ragioni di una civiltà. Indagine sul mondo occitanico calabrese, Gnisci, Paola, 1999, pp. 53-87)
  4. "Per una identità di Guardia Piemontese tra dati demografici, riscontri, memoria e territorio", in op. cit.
  5. Fiorenzo Toso, Le Minoranze Linguistiche in Italia, ed. Il Mulino, 2008 p.141
  6. Hans-Peter Kunerth, "L'application de la graphie classique à l'occitan de Guardia Piemontese", Congrès de l'AIEO, 2008, resum en línia
  7. G. Creazzo, A. Formica, H.P.Kunert, 'O libre meu, manuale didattico per l'insegnamento della lingua occitana nella scuola, idea e progetto di A. Formica, Gnisci, Paola, 2001, 240pp.
  8. Vocabolario dell'occitano di Guardia Piemontese, [1]

Enllaços externs[modifica]