Montpellerenc (subdialecte)

Montpellerenc

Montpelhierenc
Tipus	dialecte de l'occità i dialecte
Dialecte de	llenguadocià
Ús
Parlat a	Montpeller
Estat	França
Montpeller i la seva àrea d'influència
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques occità occità meridional llenguadocià

El montpellerenc (montpelhierenc en occità) és el parlar occità de la vila de Montpeller (Montpelhièr en occità) i dels seus voltants, és a dir si fa no fa la part oriental del departament d'Erau (Hérault en francés), fins a Seta. Amb el cevenol i el baix vivarès, forma part del tronc del llenguadocià oriental. Aquest subdialecte va ser una de les varietats més usades a partir de finals del segle xix amb autors prestigiosos coma Alexandre Langlada de Lansargues i de lingüistes com Alfons de RòcaFerrièr. Aquella vitalitat es pot palesar amb la creació de la Revue des Langues Romanes i del diari humorístic de gran difusió La Campana de Magalouna. Entre els diversos autors importants d'aquesta àrea convé citar Joan Batista Fabre, Max Roqueta o Joan-Frederic Brun.

Elements de dialectologia

El montpellerenc és un dels subdialectes més particulars del conjunt llenguadocià. Presenta trets més antics i alhora una continuïtat amb el dialecte provençal.

Fonètica

• Conservació del so [a] (amb variacions) de la -a àton final (tret que s'estén gairebé fins al Roine a l'est) amb un so entre [a] i proper a la [ə] (vocal neutra del català). Ex: vaca ['baka] per ['bako] en llenguadocià generalment i en els parlars occidentals.
• Conservació de la Ǒ breu llatina en diftong -uò- (pronunciat [jɔ]) (compartit també per una part del roergàs i de l'albigès) Ex: nuòch per nuèch/nuèit en les altres varietats llenguadocianes.
• ò s'hi ha preservat al contacte d'una nasal. Ex: bòn, fònt, lòng, etc. com en provençal rodanenc.
• Una de les característiques més peculiars del montpellerenc és la transformació de la -r- intervocàlica en una mena de [d](realització que es retroba a algunes parles roergasses): cara ['kada], pèira ['pɛjda]. A certes localitats del litoral pot arribar fins i tot a desaparèixer.
• -l final es vocalitza després de a, e, i, o, u: fiu, muòu, sau, mèu, muòu ('mul'), tau(s) (o tal(s)). Nogensmenys s'hi pronuncia [l] la resultant de -LL- llatina i el dígraf -lh. Ex: martèl, capèl, miralh. notem "dau" (del), plural "dels" [das], embe (per 'amb').

Simplificació de la pronunciació dels grups de consonants en fi de mot: cs, ps, ts, chs es pronuncien s a Montpeller o ch a l'Erau com a l'àrea de Besièrs. En el parlar de Montpeller bòsc (plural: bòsses ['bɔses]), nuòchs, fachs es pronuncien com a ['bɔs], ['njɔs], ['fas] mentre que en parlar de Lodeva es troba: ['njɔtʃes], ['fatʃes]; el present d'indicatiu trobatz es pronuncia [trubas], les rs finals fan -ses de plural : flor (plural: florses ['fluzes]).

La palatal -lh presenta ieisme- (fenomen que es troba també des del provençal fins al narbonès i en català oriental).

La -j- es pronuncia [t͡ʃ] a tot el montpellerenc central i occidental i [d͡ʒ] en montpellerenc oriental.

Morfologia

La primera persona del present del verb ésser: siái ([sjɛj] en montpellerenc central i [sjɔj] en montpellerenc occidental). Trobem [sɔj] en besierenc central i siáu ([sjɔw] en narbonès central, entre dues franges de [sɛj].

el subjuntiu del verb èsser és siegue i el participi passat seguèt, els imperatius de faire i anar són fai e vai.

Pel que fa a la morfologia el montpellerenc també es caracteritza per la desinència de primera persona de l'indicatiu present en -e contràriament al besierenc i com en provençal rodanenc (més a l'oest es fa servir -i). Ex: mtp. cante vs. canti i per a la segona -es en lloc de l'occidental -as.

Repugnància a la -n : dison ['dizu], avián (s'hi pronuncia a l'oest i al nord de Montpeller [a'bjɛw] i en montpellerenc occidental [a'bjɔw]).

La tercera persona del plural és -on (com a totes les varietats del litoral mediterrani) generalitzat a tots els grups del present i del subjuntiu imperfet (cantan ['kantu(n)] i en narbonès cantèsson [kanˈtɛsu(n)].

La tercera persona del plural dels possessius es confon amb la persona singular (com en espanyol i bona part del català) : son/sa contra lor (llur) a les Cevenes i al Carcassès.

L'article i els pronoms

• Article definit plural femení : las ([lay] davant consonants)
• contractat : de las; a las
• Article definit plural : (d')unes, (d')unas
• Pronoms personals
  • 1a persona plural : nos, nautres/nautras
  • 2a persona plural : vos, vautres/nautras
  • 3a persona plural : eles, elas
• Pronoms relatius i interrogatius plurals : quantes/quantas, quintes/quintas
• Adjectius possessius plurals : mos/mas : mieus - mieunes/mieunas, nòstres/nòstras o nòstes/nòstas, vòstres/vòstras o vòstes/vòstas

Lèxic

Tocant al lèxic presenta sovint una continuïtat amb el dialecte provençal (ben [ben] contra plan que apareix a l'entorn de Mesa; coma (vai?) ('cossí (va?'), amarina ('vim'), escoba ('escombra'), escòndre ('amagar'), fureta (contra ratuga en besierenc i mirga, murga en narbonès = ratolí), sartan ('paella'), taisar ('callar').

També presenta variants pròpies com ara antau/antal (així); manaira (destrau en provençal rodanenc o pigassa a l'oest), pòta (frigola), rabàs (en comptes de tais més general = teixó), putnaisa (cinze a la franja occidental i cime/cimet/címec més al sud = xinxa)... i téner ('tenir' en provençal) i dòus/dèus [dos]: vers (adv.)

Existeix a més una influència provençal més forta en el montpellerenc oriental (País de Lunèl) i a la costa. A l'oest va amainant a partir de Palavàs i encara se'n poden veure alguns trets a la parla de Seta (com amb siáu en lloc de siái per exemple). El pronom neutre hi és de cops lo: lo sabe (ho sé), encara que els escriptors d'aquest dialecte emprin el general o (ho).

Divisió dialectal

El subdialecte montpellerenc es pot dividir en tres varietats:

• El montpellerenc oriental (País de Lunèl e de Vidorle)
• El montpellerenc central (Montpeller i el seu voltant fins a Nòstra Dòna de Londres al nord, amb Seta com a punt més occidental)
• El montpellerenc occidental (a partir de Mesa/Vilamanda fins aproximadament Agde i Beçan)

Enllaços externs

• Grammaire Languedocienne [Gramàtica llenguadociana - Dialectes de Montpellier et de Lodève, Léon Lamouche]
• Web sobre l'occità de Montpelhièr i la seua literatura
• L'occità montpellerenc in Discours sur les langues dans l'aire méditerranéenne, Teddy Arnavielle e Cristià Camps
• Note sur le sous-dialecte de Montpellier
• Note sur une variété du sous-dialecte de Montpellier (parlar de Lançargues)