Mentonasc

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaMentonasc
Tipusparlar de transició Modifica el valor a Wikidata
Languages of Alpes-Maritimes Department, France.svg
En grana, extensió del mentonasc Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
occità
nord-occità
vivaroalpí Modifica el valor a Wikidata

El mentonasc és un parlar de transició de Menton a cavall de l'occità i el lígur.[1] Mostra algunes de les característiques de transició del lígur, tot i que tradicionalment s'associa amb l'occità.[2]

Quan Menton formava part de la República de Gènova i, posteriorment, del Regne de Sardenya, el mentonasc era utilitzat en tota la zona costanera entre Mònaco i Ventimiglia. Al segle xix el mentonasc va ser utilitzat a les ciutats lliures de Menton i Ròcabruna Caup Martin, un Estat independent creat en el marc de la unificació italiana. Amb l'annexió del Comtat de Niça a l'Estat francès el 1860, el mentonasc va començar a ser cada cop menys utilitzat, en favor del francès i de l'occità dels immigrants francesos de Provença. Actualment el mentonasc encara és parlat per aproximadament el 10% de la població de la ciutat de Menton i dels municipis propers de Ròcabruna Caup Martin, Castelar, Castilhon, Gòrbi, Santa Anha i Sospèl, vora la frontera amb Itàlia.

La principal entitat que defensa el mentonasc és la Societat d'Art e d'Istòria dau País Mentonasc (SAHM), afiliada al Felibritge i l'Institut d'Estudis Occitans.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. James Bruyn Andrews, "Il dialetto di Mentone, in quanto egli tramezzi ideologicamente tra il provenzale e il ligure", Archivio Glottologico Italiano XII:97–106, 1890/92.
  2. Jean-Philippe Dalbera, Les parlers des Alpes Maritimes : étude comparative, essai de reconstruction [thèse], Toulouse: Université de Toulouse 2, 1984 [éd. 1994, Londres: Association Internationale d'Études Occitanes]