Occità alvernès

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaOccità alvernès
Langue auvergnate en Europe.png
Tipus subjecte–verb–objecte i llengua sil·làbica
Parlants
Parlants nadius 80.000
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües occitanoromàniques
occità
Nord-occità
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Codis
ISO 639-3 auv
Glottolog auve1239
UNESCO 333
IETF oc-auvern
Endangeredlanguages.com 8630
Modifica les dades a Wikidata

L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès, tot el departament de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Léger, d'Alièr i de Cruesa. És un parlar nord-occità, particularment evolucionat sobre el pla fonètic dins les seves varietats del nord (el nord-alvernès); emperò l'alvernès té alhora recursos expressius molt conservadors en el lèxic i la morfosintaxi.

Característiques[modifica]

Algunes característiques li són pròpies

  • Palatalització de les consonants davant i i u: libre [ljibrə] (llibre), nus [njy]. Aquesta palatalització varia segons els llocs.

Altres característiques són comunes amb altres parlars nord-occitans;

  • Palatalització dels grups ca i ga vers cha e ja/ia: lo jau chanta (per lo gal canta) (el gall canta).
  • Caiguda de les consonants finals : z-a chantat amb la -t final muda.
  • Ús de la z- eufònica davant vocal : z-aime tapar de palòts (m'agrada agafar boles de neu)

Comparació de les normes[modifica]

En alvernès, hi ha dues normes en l'actualitat: la norma classica occitana i la norma bonaudiana.

Comparació entre les dues normas existents en occità alvernès (extret de la Declaració Universal dels Drets Humans)
Norma clàssica occitana Norma bonaudiana
Totas las personas naisson liuras e parieras per dignessa/dignitat e mai dreit. Son charjadas de rason e de consciéncia e lhor chau/fau agir entremèi 'l(h)as amb un eime/esperit de frairessa. Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà.

(Touta la persouna naisson lieura e egala en dïnetàt e en dreit. Soun doutada de razou e de coussiensà e lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.)

Vegeu també[modifica]

Lligams[modifica]